Des de fa uns dies em rossega un estrany neguit. L’he compartit amb els amics i coneguts i he comprovat que aquest mal amenaça en convertir-se en epidèmia. Us preguntareu quin és l’origen de la malaltia, doncs no és altre que una fatídica data, el 20 N. Ja té conya la data. Què farem aquell dia, anar a votar o abstenir-nos? Per la gent com jo que vàrem lluitar per poder votar amb normalitat i freqüència ens costa una mica passar de tot, així que caldrà escollir una opció. Desprès de donar-hi molts tombs he descartat votar CIU, perquè penso que és un partit poc valent que té entre les seves files encara massa personatges que treballen pels veïns de més enllà de la Franja de Ponent. Tampoc votaré Iniciativa, perquè considero que ni és nacional, ni du a terme tots els “ismes” amb què s’embolcalla. No cal dir que ni considero els parits d’obediència espanyola. Arribats a aquest punt, cerco una opció independentista i només trobo ERC. És aquesta l’opció que jo esperava? No, evidentment. Crec que aquest partit encara no ha fet net de tots els quadres que el varen dur a la gran ensulsida, però és la única opció que ha començat, tot just, el camí de la unitat nacional, almenys amb R.Cat i el algun grup menor. Però aquest no seria un motiu prou decisiu per a votar-los, si no fos que de no reforçar l’única opció trencadora que es presenta, els espanyols se’n riurien del nostre independentisme sociològic, que encara no ha trobat la deguda traducció política.
Que cadascú faci les seves consideracions però, al cap i a la fi, són unes eleccions espanyoles i l’únic que fa por a l’ albatros blau és l’estelada, no les quatre barres dels pactistes de sempre.
Pere Olivé.
És normal que els patriotes catalans mirin amb recel cap a unes eleccions que són considerades espanyoles. És lògic que després d’una trajectòria de lluita a favor de la nostra independència, com a única sortida possible a l’espoli a què ens sotmet l’Estat espanyol, es trobin encara aspectes poc polits en els engranatges del motor polític, que ha de convertir el moviment social i el clam del nostre país reclamant la nostra llibertat, en un moviment que trenqui les cadenes que ens lliguen a un present que ens ofega. Però és més útil unir els nostres esforços per aconseguir la llibertat, votar a favor de la nostra independència de l’única manera que l’estat opressor comptabilitzarà, votar a favor de la coalició que defensa Catalunya com a República Catalana Independent. I no oblidem que totes les conteses electorals són i seran espanyoles, fins que Catalunya no aconseguirà la seva independència.
ResponElimina