dimecres, 4 de maig del 2011

LA SHERIFF ALEGRET I EL CONTROL DE LA IMMIGRACIÓ

Reus : Tercer espai 2.0

Quan John Rambo irromp al tranquil poblet de Holydayland, el Sheriff Teasle li fa avinent quina és la política municipal referent als forasters; la frase exacta és: "Veuràs, amb aquesta caçadora que portes i aquesta pinta que fas, aquí només et pots buscar problemes “. Això és diu intimidació. El Sherifff imposa l'ordre i aplica les polítiques de control dels "fluxos migratoris" dins el seu poble sense miraments. D'una altra forma, però amb un mateix contingut, la Sra. Alegret i el seu Partido Popular ens avisen que controlaran la immigració. En aquest context, l'actuació del Sheriff és equiparable amb el discurs de la Sra. Alegret en tant que el que fan els dos és jugar amb la superioritat del “xulo”, del qui té el poder i les armes, davant el dèbil, el desfavorit o el marginat. Pot semblar que enceto una mena de discurs bonista on tots els immigrants són pobres ànimes i les polítiques reguladores són abusos de poder. En absolut. El control de la immigració és un element intrínsec de qualsevol país civilitzat, (és evident que allò famós del papers per a tots que tant van explotar en el seu moment les esquerres és una solemne estupidesa), perquè la pròpia supervivència d'un sistema requereix un cert control de les persones que entren i surten. Però el control de la immigració, tal i com li agrada tant a la Sra. Alegret de prioritzar en el seu discurs, no es pot fer des dels Ajuntaments, i per tant, carregar les tintes en aquest punt és senzillament impresentable des d'un punt de vista ètic i humà.

El control de la immigració és una competència estatal i, evidentment, un tercer espai independentista el que faria és posar de manifest els problemes que s'ha generat per una mala política sobre aquesta qüestió. Els nivells migratoris de Catalunya en els darrers anys no són casuals i responen a polítiques concretes de l'Estat Espanyol. O és que es pensen que les persones que entren en pastera per l'estret o que arriben a les Canàries no estan "adequadament" distribuïts als llocs on interessa?. Només l'Estat Espanyol pot definir legislacions d'estrangeria (que per cert, canvien cada any, en una clara manifestació de incompetència del legislador espanyol) i pot establir com es regulen el permisos de treball o residència i, per descomptat, són els únics que poden expulsar a través de les forces de seguretat (en aquest Cas la Policia Nacional) als “sense papers”. Realment els Ajuntaments poca cosa poden fer més enllà de procurar que el "pati" no es revolucioni.

Dir que es controlarà la immigració a través del padró municipal, de regular els locutoris o les "mezquitas" (sembla ser que la Sra. Alegret no sap dir mesquita) és enganyar i no dir res. Cert que són aspectes que no s'han de deixar de tractar, com tots els altres, però fer d'això un titular grandiloqüent és d'una demagògia fastigosa. Per no parlar del tema del Burka, això si que és d'una covardia insultant ja que enlloc de "castigar" qui ho promou es tracta de sotmetre a l'escarni públic la víctima, en aquest cas, la dona.

La immigració no es regula així, això és fer de Sheriff Teasle, fer el fatxenda per a que l'immigrant se senti espantat i fugi cap al poble del costat, la immigració és regula amb eines, i aquestes eines, amb un estat propi, les tindríem. Podríem establir els nostres límits a l'entrada d'estrangers, regular els permisos i controlar que la llei es compleixi a través dels mitjans corresponents, sempre, òbviament , amb respecte a l'Estat de Dret i als Drets Humans. Amb un estat propi tindríem capacitat de decisió i d'actuació i no dependríem de que a Madrid els hi vingués bé enviar-nos més o menys contingents. (Per cert, a sobre, no ens envien més diners per tal d'afrontar les despeses que tot això suposa en tant que els nivells d'immigració són un dels barems per tal d'establir el finançament autonòmic que no es va voler tenir en compte alhora d'establir els fons de cohesió).

Sense estat propi el que ens queda és fer el que bonament puguem, procurant integrar quantitats inasumibles de persones, amb el risc d’exclusió social que això suposa i, no cal amagar, risc de confrontació. Cal actuar en l'àmbit de la resolució dels conflictes amb eines com la mediació comunitària i aplicar polítiques d'integració en la doble vessant de donar drets i exigir deures, com a qualsevol altre ciutadà.. Centrar el debat més enllà d'aquests punts no és res més que encendre la metxa, i això és especialment curiós que ho facin els espanyolistes del PP que, mentre fan males polítiques a Madrid i ens treuen la nostra capacitat com a país per tal d’autoregular-nos, a sobre atien el foc del problema que ells mateixos han contribuït a generar.

El que m'agrada de la pel·lícula “Acorralado” és que al final John Rambo resulta ser un veterà del Vietnam una mica sonat que aconsegueix posar en evidència l’entorn repressor i excloent del Sheriff Teasel. A falta de Rambos catalans, i amb tota la modèstia i limitacions evidents, tant físiques com mentals, em permeto demanar a la Sheriff Alegret que deixi en pau els pobres immigrants per tal d’esgarrapar uns quants vots, i si realment vol treballar per una política útil de control de la immigració, demani un estat propi, perquè queda clar que amb el del seus amics espanyols, no anem de cap manera.

Lluís Gibert



1 comentari:

  1. Potser ha estat preparada per fer de nena mona,o qui sap si també marimandona, i ara la noia s'identifica amb un personatge pel·liculero resolutiu versió femenina d'en Rambo. Bé,doncs, perquè cap Ramba posi la gamba i vagi més enllà com ha pretès en Clint Eastwood, a l'Alegrert se li pot recomanar un dels llibres d'Arcadi Oliveres.
    Aturem la crisi: les perversions d'un sistema que és possible canviar. Angle Editorial, 2010

    ResponElimina