Ja han passat les eleccions del #reus22m i ja tenim uns resultats més o menys definitius - falta veure què passa amb PxC -, però pel que fa al podi ja està tot el peix venut. Ara comença el moment de fer POLÍTICA en majúscules; ara s’han de prendre decisions i aquestes poden marcar el devenir del futur.
Convergència ha guanyat les eleccions, això esta clar, el que no està tan clar és com s’ho farà per governar. Moltes opcions no té: o governa en minoria i busca pactes puntuals amb la resta de formacions, o pel contrari reedita el pacte el Majèstic; pacte que els portà a la dura “travessia del desert” tal i com descriuen els nacionalistes l’etapa a l’oposició del govern de la Generalitat. Si finalment, com sembla ser, opten per la segona opció voldran “vendre’ns” que el pacte és l’estabilitat que Reus necessita, que les urnes han parlat i demanen aquest govern i que la democràcia és així. Molt bé, potser sí que tindran raó, ara bé, m’agradarà saber com paeixen aquest pacte tots els votants independentistes que hi ha a les files convergents i alguns independentistes que també hi ha a les files d’Unió.
Per molt que ens vulguin explicar que el PP reusenc no és el mateix que el d’àmbit nacional, que les persones no tenen els mateixos sentiments aquí que allà, que és una opció més municipalista que no pas d’àmbit nacional, etc, per als irreductibles i, sobretot per als independentistes, no hi ha diferència. El PP és el PP aquí i a la Xina Popular, que diria aquell. És el mateix que està en contra de la legalització de Bildu i de les acampades que s’han fet a la Puerta del Sol i a la plaça Catalunya. Són els mateixos que van impugnar davant del Tribunal Constitucional el “nostre” Estatut i són els mateixos que en molts casos pateixen una severa catalanofòbia, encara que alguns dirigents de Catalunya hagin de fer mans i mànigues per calmar els catalans atacats des de les espanyes.
Així doncs, Carles Pellicer té mala peça al teler. Ell volia ser alcalde i el problema és que per arribar a ser-ho igual perdrà la confiança rebuda dels independentistes que té a la formació. Això o potser els crits d’ “in-inde-independència ja!” són, simplement, d’attrezzo.
Abel Andreu
recordo que fa uns dies un company deia
ResponEliminaPSC = podrien ser catalans
Abel, no en tinguis cap dubte els crits son attrezzo
I si els irreductibles que sou tan piuladors ens animeu a tots els independentistes a cridar a la Mercadal abans no succeeixi aquesta calamitat, aquest pacte amb el PP? Qui sap si tan mateix ho podríem evitar. Ben mirat però, al moviment independentista ja li va bé que la seva gent torni i no s'estigui més temps confosa donant suport a un partit que ni lluita, ni ha lluitat i que possiblement no lluitarà pas per l'Estat propi. Ara que , si estem tan fets miques, no sabran cap on tornar i , abans de tornar-se ximples pensant a quins triar, restaran a CIU per anys i panys. La millor manera de lluitar per la independència es voler-la i actuar en conseqüència, així que si fem tot lo possible per trobar el d'Artagnan, tindrem els mosqueters i molts més.
ResponElimina