diumenge, 29 de maig del 2011

COMUNICAT REFERENT A L'ENTRADA DEL PARTIDO POPULAR A L'AJUNTAMENT DE REUS

Davant el pacte municipal acordat a Reus entre Convergència i Unió i el Partido Popular i donada la manca de reaccions polítiques al respecte per part de la resta de partits polítics reusencs, des dels Irreductibles volem fer avinent el nostre més absolut rebuig a aquest acord que situa Reus en l'àmbit de l'espanyolisme ranci i veu de les fonts d'insignes reusencs com el fundador de les JONS, el Sr. Jose Maria Fontana. Així mateix, i davant aquest pas enrere cap a les llibertats nacionals, volem manifestar:

1.- Un pacte que aprofundeixi en una manera de fer espanyola no ens ajudarà a sortir de la crisi. Recordem que la falta de recursos és conseqüència de l'espoli fiscal al que ens sotmet Espanya. En aquest sentit, difícilment un partit afí a l'aplicació i aprofundiment d'aquest espoli, i que combrega amb les tesis de que cal ser solidari amb la resta d'espanyols més que no pas amb nosaltres mateixos, solucionarà les mancances econòmiques del nostre Ajuntament.

2.- Observem amb preocupació el que s'albira serà un repartiment de les regidories pràcticament al 50%. És especialment preocupant que el PP assumeix promoció econòmica i comparteixi funcions en educació. Advertim, en aquest sentit, que no tolerarem i lluitarem amb fermesa, a través de la mobilització social, per tal d’impedir qualsevol pas enrere en referència als nostres signes d’identitat com a país i com a ciutat.

3.- Serem actius també en el control i denuncia, si s'escau, d'actituds passives per part de l'oposició. L'experiència dels darrers anys ens fa ser cauts en referència a la feina de l'oposició a l'Ajuntament. Tanmateix, la manca de forces independentistes, representades únicament per un regidor de la CUP, ens farà estar especialment atents per a contrarestar el gir espanyolista que els representats de Convergència i Unió han tingut a bé d’obsequiar als ciutadans reusencs.

4.- Farem pedagogia i no ens cansarem de reiterar, davant les retallades que vindran, que amb un Estat propi seriem més rics i viuríem millor. És en aquest sentit que exigirem als nostres governants que vagin en aquesta direcció, clara i concisa, allunyant-nos de la súplica continua i de la queixa reiterada. La limitació de les polítiques socials i de promoció econòmica ens vénen imposades des de Madrid i, sense perjudici de poder optimitzar la gestió de les engrunes, com a poble amb dignitat no permetrem cap deriva que ens encadeni encara més a la capital espanyola, fet que, com ha quedat acreditat, ens empobreix com a catalans i com a reusencs.

Encara no és alcalde i el Sr. Pellicer ja ha passat a la història.

Irreductibles Baix Camp


dimecres, 25 de maig del 2011

CARTA DE COMIAT AL SR. PÉREZ

Apreciat Senyor ex alcalde,

No, no pateixi, no pretenc fer llenya de l’arbre caigut. Fer d’alcalde d’una ciutat com Reus no ha de ser fàcil, cregui’m que me’n faig el càrrec. Per això, crec que cal felicitar-lo, i als que pensin que va amb el sou, els hi diré que hi ha aspectes de la vida personal i familiar que no es paguen amb tot el diner del món, així que, li vull donar el meu sincer agraïment pel temps dedicat a la ciutat.

Suposo que a hores d’ara potser està analitzant el perquè una persona que ha volgut fer una ciutat de futur ha perdut unes eleccions. Permeti’m que li doni alguna idea del que crec que ha estat el motiu fonamental pel qual no passarà a la història com el millor alcalde de Reus, (espero en tot cas que no hi passi com l’alcalde del “planxassu”, seria veritablement injust).

I és que en els moments de reflexió profunda li suggereixo que miri cap a Madrid. Si, ja sé que a vostè això de la independència no li agrada, tot i que em consta que ho respecta com a bon demòcrata que és, però lamento comunicar-li que els seus amics de Madrid li han fet el llit.

Vostè és un exponent clar de l’esperit reusenc. Per a fer de Reus una capital moderna és necessari aquest esperit innovador. L’Hospital és un magnífic equipament i l’edifici de la Fira és senzillament espectacular. Un se sent orgullós de ser reusenc davant d’aquests equipaments. Però senyor Pérez, ser espanyols no ens permet aquest dispendi. Vostè ha entès perfectament el que ens mereixem a Reus, vostè sap que els reusencs hauríem de tenir aquests serveis de primera i a més que som capaços de generar la riquesa suficient com per a poder-ho pagar sense problemes, però amaga que a Madrid paren la mà i els recursos que generem no es retornen amb un finançament adequat.

Vostè ho sap perfectament, no dissimuli, i per això, per fer coses que no podia fer, ha transitat per la corda fluixa assumint riscos polítics que al final li han anat en contra. No es resisteixi, accepti-ho, amb el finançament que Reus es mereix no ens aturaria ningú, amb el finançament d’un Reus en un Estat propi, que seria el quart estat més ric d’Europa, vostè hauria estat el millor alcalde que Reus i posarien el seu nom a una plaça …. S’imagina?

Abraçar la fe espanyola, Sr. Pérez, té aquestes coses. L’espoli fiscal és implacable i les llàgrimes sinceres d’un alcalde derrotat no estovaran els cors d’una Espanya improductiva i de pandereta. A Reus, Espanya no ens senta bé, i pel que veig, a vostè tampoc. El proper dia que vegi el Sr. Vallès, Sr. Pérez, ja li pot donar les gràcies.

Salutacions


Lluís Gibert


dimarts, 24 de maig del 2011

QUAN LA VICTÒRIA NO SIGNIFICA GUANYAR

Ja han passat les eleccions del #reus22m i ja tenim uns resultats més o menys definitius - falta veure què passa amb PxC -, però pel que fa al podi ja està tot el peix venut. Ara comença el moment de fer POLÍTICA en majúscules; ara s’han de prendre decisions i aquestes poden marcar el devenir del futur.

Convergència ha guanyat les eleccions, això esta clar, el que no està tan clar és com s’ho farà per governar. Moltes opcions no té: o governa en minoria i busca pactes puntuals amb la resta de formacions, o pel contrari reedita el pacte el Majèstic; pacte que els portà a la dura “travessia del desert” tal i com descriuen els nacionalistes l’etapa a l’oposició del govern de la Generalitat. Si finalment, com sembla ser, opten per la segona opció voldran “vendre’ns” que el pacte és l’estabilitat que Reus necessita, que les urnes han parlat i demanen aquest govern i que la democràcia és així. Molt bé, potser sí que tindran raó, ara bé, m’agradarà saber com paeixen aquest pacte tots els votants independentistes que hi ha a les files convergents i alguns independentistes que també hi ha a les files d’Unió.

Per molt que ens vulguin explicar que el PP reusenc no és el mateix que el d’àmbit nacional, que les persones no tenen els mateixos sentiments aquí que allà, que és una opció més municipalista que no pas d’àmbit nacional, etc, per als irreductibles i, sobretot per als independentistes, no hi ha diferència. El PP és el PP aquí i a la Xina Popular, que diria aquell. És el mateix que està en contra de la legalització de Bildu i de les acampades que s’han fet a la Puerta del Sol i a la plaça Catalunya. Són els mateixos que van impugnar davant del Tribunal Constitucional el “nostre” Estatut i són els mateixos que en molts casos pateixen una severa catalanofòbia, encara que alguns dirigents de Catalunya hagin de fer mans i mànigues per calmar els catalans atacats des de les espanyes.

Així doncs, Carles Pellicer té mala peça al teler. Ell volia ser alcalde i el problema és que per arribar a ser-ho igual perdrà la confiança rebuda dels independentistes que té a la formació. Això o potser els crits d’ “in-inde-independència ja!” són, simplement, d’attrezzo.

Abel Andreu

dilluns, 23 de maig del 2011

REFLEXIONS INDEPENDENTISTES

La jornada electoral d’ahir deixa un regust agre a l’independentisme. Els resultats, a nivell nacional i des d’un punt de vista d’anàlisi global, han estat decebedors. En els darrers anys l’independentisme social ha crescut a un ritme molt diferent al dels resultats electorals obtinguts per les forces polítiques independentistes i, per tant, alguna cosa passa. Els independentistes patim una desafecció política que ha estat clau per a entendre els resultats dels últims comicis, tant a nivell municipal com a nivell nacional. Com a punt significatiu i exemplificatiu d’aquest desencant només cal comparar els resultats obtinguts ahir a la ciutat de Reus - pel que respecta al vot a formacions estrictament independentistes - amb els obtinguts a la consulta per la independència celebrada a la nostra ciutat el 25 d’abril de l’any passat. El descens numèric en termes absoluts és més que determinant, de pràcticament 12.000 vots favorables al “sí” hem passat a poc més de 4.000 (sumant ERC, CUP i SI). On són els 8.000 restants?

Esquerra Republicana (ERC) està patint un descens considerable, progressiu i preocupant de votants, una davallada que l’ha deixat, lamentablement, fora de l’Ajuntament de Reus i que ni la bona campanya feta a la ciutat en les darreres setmanes ha estat capaç d’aturar. Segurament la motxilla era massa feixuga i l’herència insostenible. El discurs que des de fa temps porta el partit, més decantat cap a l’eix d’esquerres que no pas cap a l’eix nacional, continua passant factura. El tripartit ha desgastat en excés i malmet encara la formació, tot i així, la sensació és que continuen sense entendre que la remuntada passa per recuperar el discurs independentista, perdut en debats estèrils sobre esquerres i dretes.

D’altra banda, la Coordinadora d’Unitat Popular (CUP) és l’única que dóna un punt dolç als resultats d’ahir. La formació, que ha aconseguit entrar a l’Ajuntament de Reus per primera vegada tot i ser el primer cop que es presentava, mereix el reconeixement a l’esforç. Enhorabona. La feina ben feta i el programa més elaborat de tots els partits que es presentaven ha donat uns resultats més que excel·lents, extrapolables a nivell nacional. D’aquesta manera es converteix en l’única força independentista amb representació al consistori reusenc. Una responsabilitat que l’hauria de decantar a reforçar un discurs independentista que en algunes ocasions es troba a faltar.

Menja a part Solidaritat Catalana per la Independència (SI). A la ciutat de Reus i en només sis mesos han passat dels gairebé 1500 vots obtinguts a les eleccions al Parlament de Catalunya a poc més de 500, és a dir, han dividit per tres. Ni candidat, ni programa. I això que la formació s’afanyà a expulsar els que teòricament posaven pals a les rodes i frenaven l’expansió del partit a la comarca quan l’únic “pecat” que havien comès era el de mostrar-se contraris a participar en aquests comicis. El partit està lluny d’aquella Solidaritat que naixia el passat mes de juliol amb esperit d’unió independentista.

I, finalment, no voldria passar per alt que hi ha un vot independentista que ha emigrat cap a CiU (a part del que ja tenia), un vot que s’empara en el discurs de la necessitat del canvi i que potser no és del tot conscient de que, molt probablement, donarà el govern de la ciutat al Partit Popular.

En definitiva, l’independentisme no pot estar satisfet, ni dels resultats obtinguts ni de la divisió existent; el vot independentista està més dispers que mai. Cal fer autocrítica i assumir responsabilitats. El futur passa per estructurar i articular la massa independentista que necessita d’una malla consistent on recolzar-se. Això implica fer una política seriosa, responsable i encarada a buscar les fórmules de l’èxit; unes fórmules que passen, indubtablement, per eliminar la dispersió, aglutinar forces i elaborar un discurs amb contingut. El projecte independentista necessita una revolució i per a fer-ho cal mirar al futur i començar a pensar en la Catalunya que volem, en què som capaços de fer i en què farem quan siguem independents. Cal donar una resposta més enllà de la proclamació de la independència. Cal que el país es faci gran, que comenci a pensar en la primera persona del plural i que s’articuli per a aconseguir un objectiu que, sense cap mena de dubte, ens obrirà les portes a un futur molt millor que el que dibuixen les perspectives actuals. Hem de ser conscients de la responsabilitat que implica la independència, no podem perdre de vista el cost d’oportunitat que això representa. Catalunya ha de ser independent per a ser millor i això implica un gran esforç, si no haurem fracassat.

Carles Esporrín

dissabte, 21 de maig del 2011

JO VOTO IRREDUCTIBLES

El proppassat dia 18 de maig vaig anar com altres ciutadans a veure el debat d’alcaldables de Reus. En un clar indicatiu del poc interès que el tema desperta la sala no va excedir el cinquanta o seixanta per cent de l’ocupació, els politics no desperten l’interès del ciutadà, ja ningú, tret dels seus acòlits propis, se’ls creu.

Com era d’esperar vaig sortir del tot decebut, des del que no tenia cap missatge al que no sabia explicar-lo, passant pel qui en tenia i l’explicava però el que deia no era del meu grat. És per això que he fet la meva pròpia papereta, ja se que serà un vot nul però així m’asseguro que el meu vot no el podrà aprofitar ningú

Les meves il·lusions no caben a les urnes.

Manel Baxerias



divendres, 20 de maig del 2011

VOTA IRREDUCTIBLES

Reus: Tercer espai 2.0

Em permeto dirigir-me a la ciutadania per demanar, humilment, el seu vot cap al nostre projecte. Hem assistit a una campanya en la que tots els partits han mostrat el seus tactismes i han dirigit els seus missatges poc sincers, una campanya però en la que ningú ha concretat com es desenvoluparà la vida política dels propers 4 anys. I és que hi ha un assumpte molt important que ningú ha tractat en profunditat i que és clau, per a fer coses es necessiten recursos i com que no n'hi hauran algú ens hauria de dir com afrontarem les necessitats creixents amb uns recursos decreixents.

Evidentment, ningú ens ha parlat de les retallades que vindran. Amb la capacitat d'endeutament limitada no hi pot haver inversió, perquè només es podrà dur a terme inversió amb recursos propis i no n'hi ha. En conseqüència, la previsible baixada d'ingressos farà que o busquem finançament privat (que la cosa tampoc està per a moltes alegries) o haurem de reduir serveis, és a dir, retallar. Hi hauran retallades, mani qui mani, i negar-ho és enganyar el ciutadà.

En aquest context, l'Ajuntament dels propers anys serà una mena de gestoria que es dedicarà bàsicament a administrar com bonament pugui els recursos, i ja se sap que quan hi ha pocs recursos i moltes boques que alimentar, ja siguin les pròpies o les del ciutadà, la motivació decau i al final la falta de lluïment i la càrrega de la crítica constant fan que un es tiri la manta a l'esquena, amb les conseqüències de tipus divers que això pot comportar.

El diagnòstic és clar i la solució evident. Som capaços de fer molt més però no podem perquè estem lligats de mans i peus pel fet de formar part de l'estat espanyol. Tenim clar que, des de l'ajuntament, hem de treballar per avançar en un estat propi perquè és l'única solució de futur que ara com ara ens queda plantejar. Quan més Espanya, menys Reus. Per si no ho teniu clar, us faig cinc cèntims del que podria ser un Reus dins d'una Catalunya Independent. El programa seria aquest:

Farem dues piscines municipals cobertes, donarem suport als clubs esportius reusencs per a que puguin desenvolupar una tasca formativa en l'esport. Farem 60 km de carril bici, però no el de la pintura vermella, el de debò, adequant carrers i espais. Eliminarem tots els barracons i farem més escoles i guarderies públiques de qualitat, amb recursos suficients i amb un model educatiu propi. Pagarem l'Hospital i el dotarem dels serveis més avançats per fer-lo de referència internacional. Pagarem l'edifici de la Fira i potenciarem econòmicament la implantació d'esdeveniments aprofitant la situació privilegiada, des del punt de vista geoestratègic, de Reus. Convertirem l'aeroport de Reus en un aeroport Internacional i planificarem urbanísticament el seu entorn per acollir les empreses multinacionals que es voldran implantar a prop d'un aeroport, amb el que aconseguirem l'eliminació total de l'atur a la nostra ciutat. Multiplicarem el pressupost en cultura, farem del trapezi un festival internacional i dignificarem les nostres entitats i associacions per tal que pugui desenvolupar les seves tasques amb solvència i capacitat. Reduirem la pressió fiscal, rebaixant tots els impostos i afavorint el nivell adquisitiu de tots els reusencs, que seran més rics perquè tindran tots feina i els pensionistes cobraran retribucions suficients per a tenir un nivell de vida digne. Farem una ciutat neta i sostenible, ben comunicada i amb infraestructures modernes i sense peatges. Farem un Reus del segle XXI, un Reus amb empenta i emprenedor, com sempre han estat els reusencs, un Reus participatiu, amb un Ajuntament transparent, democràtic, sense “endollismes” ni polítics mediocres i al servei del ciutadà i un Reus sensible amb les necessitats dels demés perquè tindrem recursos suficients per a destinar-los als més desfavorits

Si aquesta és una petita part del Reus que voleu viure, voteu irreductibles.


Lluís Gibert

dijous, 19 de maig del 2011

FAST AND FURIOUS

Pelsigades

Segons l’agència IFI (Informació de Fenòmens Insòlits), la matinada de dilluns a dimarts es va detenir el candidat de S.I. (Solidaritat Catalana per la Independència) a l’alcaldia de Salou per intent de furt amb lesions a la nostra poli.

Els fets ocorregueren, sembla ser, quan un mosso intentava oferir-li un etilòmetre al Sr. Xavier Llambrich a través de la finestreta del seu vehicle. Suposem que no li va interessar gens al Sr. Llambrich atès que va accelerar el vehicle i es va endur 100 metres el pobre policia. Avui el candidat, que ha estat hostatjat al Hollyday Inn de l’MMEE, donarà la seva versió als Jutjats de Reus.

SOLIDARITAT PERD CONTRA LA DEMOCRÀCIA

Després d'una sessió de “desvirtualització”, em disposo a anar al debat a 11 organitzat pel Sindicat de Periodistes a Reus. Amb les lògiques prevencions, hi decideixo anar per a poder veure en una mateixa taula totes les propostes sorgides dels partits independentistes. Abans d'arribar a "puesto", una trucada m'avisa que la Dolors Solé, de Solidaritat Catalana per la Independència, no hi assistirà. Un cop arribat, saludo tothom, m'assec a la sala i un eminent comunicador reusenc m'acosta el mòbil per a que llegeixi la noticia. Es tractava de la detenció, per part de la policia autonòmica, d'un candidat de Solidaritat per la independència. He de confessar que em vaig esglaiar al començar a llegir el missatge, ja que fins que no vaig arribar al final, on apuntava que el candidat detingut pels mossos era el cap de llista per Salou, em vaig pensar que la víctima de la detenció podria ser la pròpia Dolors Solé i d'aquí la seva absència al debat. Sort que els missatges de twiter són curts i la veritat se'm va desvetllar de forma immediata, evitant-me una llarga agonia.

Superat l'esglai, m'arriba la versió oficial de l'absència. Segons sembla, la cap de llista de Solidaritat de la nostra ciutat ha rebutjat la invitació per no seure en una taula juntament amb partits antidemocràtics. El cert és que la primera impressió que vaig tenir, abans d'aquesta excusa, és que no anar-hi era la millor manera de no fer el ridícul, i mira, fins i tot ho vaig trobar lògic i humà. Un ha de ser conscient de les seves limitacions, i a aquestes alçades del ball, potser val més mostrar una mica de dignitat i no aparèixer en espectacles que l'únic que visualitzaran seran les pròpies mancances. Malgrat això, i lluny d'acceptar aquesta humana realitat, l'excusa oferta dóna un tomb més a la clau de volta del descrèdit i confirma la més absoluta de les impostures.

La democràcia requereix de l'acceptació de la controvèrsia i fins i tot, en els casos on aquesta discrepància ratlla la immoralitat, el sentit democràtic imposa la lluita contra la infàmia a través del debat de les idees i del plantejament de les propostes que ridiculitzin i rebaixin a aquells que pretenen aprofitar-se de la democràcia per articular discursos immorals. Segurament, pels espanyols, Bildu representa allò maligne, inacceptable i repugnant que voldrien eradicar perquè posa en qüestió les seves pròpies estructures, però il·legalitzar Bildu és un acte antidemocràtic i dictatorial, i un insult a la democràcia. La democràcia de Solidaritat però, sembla a ser que es regeix pels mateixos paradigmes que la democràcia espanyola. Com que no ho considero "ètic" no lluito amb el debat de les idees, sinó que simplement no hi jugo, no hi vaig o ho il·legalitzo.

Al final segurament hauria estat millor una detenció dels mossos per justificar l’absència de Solidaritat al debat, al cap i a la fi, la lluita contra els cossos i forces de seguretat, ni que siguin convergents, sempre és més heroica i, per suposat, més impeditiva que no pas declarar-se objector d'una consciència democràtica inexistent.

Lluís Gibert

dimarts, 17 de maig del 2011

FRANCESC VALLÈS, AMB AMICS AIXÍ NO FAN FALTA ENEMICS


L'estimat "patriota" reusenc Francesc Vallès s'ha encarregat de posar molt difícil al candidat Pérez la reedició de l'alcaldia de Reus. Protagonista cofoi, com a coordinador dels diputats "catalans" del PSC a Madrid, és la cara visible del vot en contra de la moció que demanava que els fons de competitivitat es fessin efectius de forma immediata a la Generalitat de Catalunya. Com podran ara els socialistes reusencs queixar-se de les retallades si ells mateixos voten en contra de l'arribada dels fons que permetrien donar un descans a les tensions pressupostàries de les castigades arques de la Generalitat?.

Aquest Vallès mereix molts articles a part, i els tindrà. Revisant la seva biografia, veiem que no ha treballat mai en res que no estigui vinculat al sector públic. Com a polític professional espanyol, les retallades dels reusencs suposo que li deuen ser igual perquè ell el sou el té ben garantit. Res a dir de l'olfacte del Sr. Vallès per a situar-se políticament. Com la Sra. Chacón, és un d'aquells catalans que representen l'autèntic problema d'aquest país i que aprofita el vot espanyolista per a col·locar-se a la poltrona venent els seus conciutadans al millor postor. Aquest Vallès és un llest i es pensa que els demés som curts de gambals. Doncs no, senyor Vallès, no. A qualsevol se li acut fer de masover dels espanyols per tal de tenir càrrecs, això és molt previsible, el que passa és que hi ha gent que s'estima la seva terra, que respecta els seus conciutadans i que desitja un futur millor per als seus fills, i per a fer tot això, la dignitat i la coherència no els deixen ser com és vostè.

L'anàlisi de les excuses donades pel sr. Vallès l'endemà del vot en contra de l'arribada de fons a la Generalitat té delicte. Ràpidament va anar per tots els mitjans afins (SER i el País) donant les culpes als altres, com a bon polític espanyol que és. Em recorda aquella famosa frase de Mohamed Jordi quan diu que “se'ns pixen a la boca i encara diuen que plou”. En tot cas, a mi el que em fa veritable llàstima és imaginar com se'n deuen estar enfotent els espanyols en veure la "intel·ligència" de segons quins "patriotes" catalans. En qualsevol cas, convençut com estic de que el procés cap a l'assoliment d'un estat propi és irreversible, li vull recordar una cosa al Sr. Vallès:

 

Roma traditoribus non praemiat

 

Així que aprofiti, que li queda poc.


Lluís Gibert

dilluns, 16 de maig del 2011

EL NIVELL "Z" DE CATALÀ

Pelsigades

El sr. Jordi Cañas, candidat a l’alcaldia de Barcelona per Ziutadans (Z’s), ha afirmat avui que, si surt escollit alcalde, eliminarà l’obligatorietat de conèixer el nivell C de català a l’Ajuntament de Barcelona perquè considera que és una “barrera”. Cañas ha afegit que “el Tribunal Suprem ja l’ha eliminat però nosaltres ho aplicarem”. Esperem que aquest nou atac a Catalunya, a la nostra llengua i a la nostra cultura per part d’aquests individus que s’inflen com globus quan menyspreen la terra que trepitgen no sigui extrapolable a la resta de municipis catalans. És clar que la sra. Pepa Labrador, candidata a l’alcaldia de Reus per Ziutadans (Z’s), molt probablement es referiria a eliminar el nivell Z de català, no el C.

Ximeni, reporter

diumenge, 15 de maig del 2011

EL SR. PELLICER I L'ENTREPÀ DEL PODER

El que sembla que podria ser el futur alcalde de Reus, amb els vots del PP, és clar, ens va deixar anar algunes mostres del seu estil personal i "savoir faire" polític, dignes del "planxassu" socialista, a la seva darrera intervenció al programa “de bon matí” de Punt Sis Ràdio. Adormit i desmenjat, quasi amb una desídia insultant, va anar contestant les preguntes dels periodistes de l'estudi radiofònic fins que, en un moment determinat, va demanar que no li preguntessin tant perquè no es podia menjar l'entrepà. El sorprenent fet, que podria semblar una broma, no ho era, ja que sense encomanar-se a ningú, en aquell mateix moment es va posar a endrapar el preuat aliment deixant el pobre Jordi Escoda, presentador de l'espai, allargant expressament la pregunta per tal que el candidat Pellicer pogués menjar-se el seu entrepanet. La burla cap al radiooient va ser tant bèstia que un cop l'esmerçat presentador va plantejar la inacabable pregunta, el candidat Pellicer li va fer repetir perquè no havia prestat atenció (menjant com estava el seu esmorzaret).

Un sistema electoral de llistes tancades, bloquejades i sense la més mínima concepció de l’ètica política permet aquestes coses. Esperem que l'entrepanet li hagi fet un bon profit, Sr. Pellicer, i doni gràcies de la sort que té de viure en aquest sistema caduc de partits polítics, perquè en la democràcia que voldríem configurar en una Catalunya independent li ben asseguro que aquest entrepanet de pernil se li hauria ben ennuegat el dia de les eleccions.

Miquel Mur

EL TALL DE REUS

Pelsigades

Durant aquest cap de setmana hem tingut l’oportunitat de gaudir dels espectacles del Trapezi arreu de la nostra ciutat, alguns passats per aigua. Volem felicitar públicament el fet que un dels espònsors d’aquest circ al carrer hagi estat El Corte Inglés. Deixant de banda que aquesta és una empresa que sempre s’ha caracteritzat pel seu grau elevat de catalanitat i per potenciar més enllà de les nostres fronteres la cultura del nostre país, de ben segur que el comerç de Reus està exultant de joia i felicitat amb aquesta iniciativa que tant l'afavoreix.

I per si això fos poc, quan m’he descarregat el plànol al web m’he trobat amb aquesta imatge...


No, no busqueu El Corte Inglés a la plaça de la Llibertat, no hi és! Potser algú encara no sap que aquesta marca comercial s’ha instal·lat a Tarragona. És així com potenciem el nostre comerç? Qui s’emporta el tall aquí?

Ximeni, reporter

divendres, 13 de maig del 2011

CARTA A CIU

Per a ser honest admetré de bon principi que no he votat mai fins ara Convergència i Unió. De moment tampoc me’n venen ganes per a la propera contesa electoral. Tot i que vist el panorama no és que la resta d’opcions engresquin. Dit això m’atreveixo a dirigir-me a la coalició que ara governa part del meu país com a simple administrat, allò que ara s’anomena un ciutadà del carrer, per a fer-li un seguit de consideracions amb il·lusió i de bon rotllo.

El bipartit portava al programa electoral, sí allò que no llegim abans de votar com no ho fem amb les instruccions dels electrodomèstics, un punt destacat: el pacte fiscal. Sembla ser que això del pacte fiscal en genèric ve a ser una reedició de l´Estatut assassinat a les espanyes amb la col·laboració de molts polítics d’aquí, i que incloïa una mena de concert econòmic camuflat.

Un es pregunta davant d´aquest proposta gens innovadora, perquè es pensa que es triomfarà ara amb el mateix Estat de sempre, intentant un nou acord fiscal, quan no es va poder fer un nou Estatut d´acord amb el temps i les necessitats dels catalans del principat? És que el PP, previsible guanyador de les properes eleccions, és més sensible al nostre espoli? És que en temps de crisi mundial, on Espanya no ha pres cap mesura engrescadora en matèria econòmica i està a punt d’ésser rescatada per Europa, els espanyols seran més favorables a deixar-nos de robar?

Algú recorda una de les poques veritats que va dir Montilla a l’afirmar que Espanya no podria aguantar un altra concert econòmic com el basc? I que això no vol dir altra cosa que si Catalunya sortís de la LOFCA, l’economia de l´Estat faria aigües per tot arreu. Doncs en aquesta tessitura un es pregunta perquè un partit (o dos) que tenen un alt component independentista es capfica a seguir amb una negociació estèril fins el 2012? No recorda el nostre govern del principat que cada hora l´Estat ens xucla 2 milions d’euros? Vaja, com per anar perdent els dies els senyors de la gran tisorada. Si us plau, deixin d’entabanar la gent, prenguin vitamines per reforçar el coratge i plantegin-se d´una vegada desempallegar-nos d’Espanya. Facin-ho pels seus fills que d’altra manera tindran un futur ben negre. La societat és prou madura i com sempre s’ha dit "som més dels que ells volen i diuen".

Baró de Malestruc.

A LA CUA DEL PEIX HI HA "FOLLÓN"

Pel poc que portem de campanya crec que tots coincidirem en què l'Ajuntament de Reus fa pudor a resclosit. Masses anys de les mateixes dinàmiques han acabat amb el que es desvetlla l'absoluta i urgent necessitat d'obrir finestres i deixar que l'aire corri. La relació de retrets entre els candidats actuals i dels retirats són de l'alçada de la Prioral i tots ells van més enllà de la pròpia dinàmica política per entrar en el terreny de la desqualificació personal.

Els Reusencs contemplem atònits les acusacions de dinars a càrrec del contribuent i la utilització del cotxe oficial en viatges privats del Sr. Pérez realitzades pel Sr. Ortiz, retrets del mateix Sr. Ortiz cap el Sr. París de deslleialtats diverses i de prioritzacions en la reclamació d'augments de sous eco-socialistes. Pactes secrets entre el PP i el PSC que la Sra. Alegret nega, tot i que ella mateixa accepta que li feien votar coses que no entenia massa. Actuacions de dubtosa estètica referents a la modificació del Pla General i al lloguer de despatxos en ubicacions fora de l'ajuntament en àmbits propers al Regidor d'Urbanisme. Reivindicacions històriques de caire Juantxi que misteriosament s'acaben quan l'Elvis reusenc aconsegueix per fi asseure's a tocar la guitarra a les còmodes poltrones que ofereixen a INNOVA. Referències diverses a la covardia i mesquinesa del Sr. Ortiz proferides pel Sr. París, que de pas, es despatxa a gust contra ERC i el situa dins el pacte entre PSC i PP per anar contra IC els Verds. Aquestes són algunes de les diverses perles que ens han ofert els nostres polítics reusencs, que ja arriben a aquest fi de mandat desgastats i amb les esquenes plenes de ganivetades, precedits de les divergències viscudes en totes les cases, a Convergència amb el Sr. Cervera, els socialistes amb el Sr. Ortiz, les batusses entre el Sr. López Mallol i la Sra Alegret, les lluites eco-socialistes amb la fugida del Sr. Vàzquez i la pròpia Esquerra amb les tensions internes d'un procés de redefinició política.

Per si fos poc, l'espectacle del Cara a Cara de la Ser entre els dos principals candidats, el Sr. Pérez i el Sr. Pellicer, amb una elevada i sublim discussió de política 2.0 entre acusacions de "I likes" indiscrets al Facebook  que va acabar amb un "micros fora" per evitar que els reusencs ens sentíssim avergonyits de la funció en ple Trapezi.

L'oasi reusenc ha esclatat pels aires. Tal i com recentment va definir l'assessor Xavier Menduiña a través del seu Twitter," la política municipal és el difícil art de compaginar la rivalitat política amb la cordialitat que exigeix una trobada a la cua del peix." M'atreviria a dir que aquest subtil art, a Reus, s'ha esberlat. Al pas que anem, les peixateries de Reus es convertiran en sagnants i cruents camps de batalla i els lluços, escamarlans i gambes en perilloses armes de destrucció massiva. Molt em temo que a partir del 22 de maig la compra de peix, a Reus, es farà per internet.

Lluís Gibert

dimarts, 10 de maig del 2011

L'ORDRE ALTERA EL PRODUCTE?

Pelsigades

En els últims dies hem rigut molt amb la nova tonteria sorgida des del govern del la nació: l’ordre dels cognoms dels nadons. Uns volien que fos com sempre: pare/mare; els altres que ho pactessin els pares; algun al·lucinat va proposar que es fes una rifa, fins i tot es va arribar a dir més en to salvatge que ho decidís el funcionari; un fart de riure, vaja. Per cert i per si és del vostre interès, jo he estat víctima d’una nova fórmula totalment innovadora, - puc ensenyar-vos-ho -, un dels partits que es presenten a les eleccions municipals de Reus del proper 22 de maig m’ha enviat una carta en la que fa servir el meu nom de pila (Manel) seguit del cognom del meu pare i arrodonit amb el cognom de la meva sogra. Collons amb la combinació! D’aquesta manera ningú es pot queixar, en pla endeví et foten un dels cognoms que hauria de portar el teu fill i així res sembla estrany.

Manel Baxerias

diumenge, 8 de maig del 2011

LES ELECCIONS TAMBÉ ENS PODEN PORTAR A LA INDEPENDÈNCIA

A pesar de l’enrenou que hi ha a casa nostra amb les eleccions municipals, els catalans, i sobretot els catalans que volem un estat propi, no hem estat atents a un fet que pot canviar favorablement pels nostres interessos el mapa de la Unió Europea. Parlem per tant de les eleccions celebrades arreu del Regne Unit als Parlaments de les diferents nacions que integren aquest país. El cas del Parlament Gal·les és el més semblant al que ha passat a casa nostra, on el partit independentista d’esquerres, el Plaid Cymru, ha sofert una davallada perdent 4 dels 15 diputats que tenia d’un total de 60 a causa d’aplicar la mateixa estratègia que ERC i el BNG han aplicat un durant els últims 7 anys i els altres durant 4 anys; és a dir, el pacte amb els laboristes (aquí anomenats PSOE).

Ara bé, el fet més important és la majoria absoluta aconseguida pel Scottish National Party (SNP) del President Alex Salmond al Holyrood, el Parlament escocès. Aquest partit de caire independentista amb una ideologia de centre-esquerra fundat el 1934 ja va obtenir fa 4 anys una majoria relativa de 47 escons sobre 129 totals que va permetre el seu candidat, Alex Salmond, erigir-se com a President d’Escòcia. La política desenvolupada des de llavors, amb una excel·lent tasca davant del govern d’aquesta antiga nació a permès que, tot i que a 1 any vista d’aquestes eleccions s’anunciava una victòria dels laboristes, el SNP amb la seva proposta estrella de convocar un referèndum per la independència assolís una majoria absoluta amb 69 escons de 129 diputats del Holyrood. A aquesta majoria absoluta cal sumar-li 3 diputats més de les altres forces pro-independència, un independent i 2 diputats dels Verds, que permetran que per primer cop a la seva història es pregunti al poble escocès si vol la independència, ja que aquest Parlament té prou sobirania per realitzar referèndums essent necessària la majoria absoluta dels diputats del Parlament.

Davant d’aquest fet podem constatar diverses conclusions: d’una banda la crisi de la socialdemocràcia, una ideologia que en època crisi econòmica no sap aportar solucions ja que els partits socialdemòcrates, com els laboristes britànics o els socialistes catalano-espanyols, sempre estan més encaparrats en gastar per polítiques socials (gastar no és sinònim de resoldre desigualtats socials) que en resoldre els problemes reals de la gent. També, i més important, podem constatar que en el cas que, un cop realitzat el referèndum i amb una victòria del sí, es produiria una gran controvèrsia jurídica en el sí de la Unió Europea per tal d’acceptar Escòcia com a nou país membre d’aquest organisme que serviria de precedent per a Catalunya i per afegir un argument més a favor de la independència i restar l’únic de les forces espanyolistes que sempre s’han abonat a la falta de seguretat jurídica en el cas d’una suposada independència de Catalunya. Finalment, i no menys important, cal constatar que el espectacular creixement del SNP és deu a que ha sumat molts votants en teoria pro-unionistes. Aquest canvi de vot per part de molts pro-britànics es deu a la confiança que tenen aquests en el Govern d’Alex Salmond, i que per tant una bona praxi política i una bona tasca en el govern per part d’una força política independentista (i no fer el ridícul com ha fet ERC els darrers 7 anys) poden acostar la independència a sectors encara contraris a la independència de Catalunya.


Corresponsal Convergent a Escòcia

dissabte, 7 de maig del 2011

SONA MORRICONE. COMENCEN ELS TRETS

Una de les interpel·lacions més comuns que es fa al món de l'independentisme polític és el qüestionament de l'oportunitat de presentar-se a unes eleccions municipals, tenint en compte, diuen, que des de l'ajuntament no es pot proclamar la independència. S'acostuma a posar l'exemple de que la independència no té res a veure amb el fet d'asfaltar un carrer. Jo sempre contesto que per asfaltar un carrer tampoc cal definir-se de dretes o d'esquerres, si hi ha forats cal asfaltar-lo i punt. Probablement, si no s'asfalta és perquè no hi ha pressupost, i aquí sí que podríem denunciar el perquè d'aquesta manca de recursos i el que podríem fer amb un estat propi.

Dic tot això arrel de les manifestacions del Sr. Eduard Ortiz a la conferència que va fer al Círcol el passat dijous on, entre altres moltes perles, ens va il·lustrar amb la constatació de l'existència d'un antinatural pacte a l'ombra entre PSC i PP, per tal de garantir l'estabilitat política del Sr. Alcalde en el cas de que els senyors ecosocialistes volguessin tocar massa la pera. No va dir res, el Sr. Ortiz, de l'opinió d'esquerra al respecte, però va quedar implícit que tampoc es van mostrar massa queixosos quan, al llarg del període de govern municipal, el PP anava recolzant diverses propostes conjuntes. Ja ho veuen, com diria en Monegal, dretes, esquerres i tots plegats en pau i harmonia per tal de tirar endavant les tan aclamades polítiques de ciutat. I jo ho trobo bé, no hi tinc res en contra, però que després no em vinguin amb la pregunteta de quina política faríeu els independentistes "transversals" als Ajuntaments, si de dretes o d'esquerres, perquè els hi respondré que això li preguntin al Sr. Alcalde socialista i al seu amic del PP.

Fixeu-vos en una cosa molt interessant de la conferència de l'amic Ortiz. Diu que quan es va fer la primera reunió entre els membres del que després seria el govern tripartit de Reus, és a dir, PSC, Esquerra i IxC, el primer que es va posar damunt la taula, (se sobreentén, de les paraules d'Ortiz, que van ser els Ecosocialistes del Sr. París els qui van fer l'exigència) va ser el tema de les remuneracions dels regidors i del seu significatiu "repunt" a l'alça. Noteu com la gran preocupació no van ser l'asfaltat dels carrers, ni les polítiques socials ni les de govern, el que més van prioritzar alguns van ser les polítiques de butxaca, la seva, òbviament.

Com a resultat d'aquest cúmul de despropòsits s'ha arribat al duel final. En el cementiri del tripartit s'observen expectants i amb les armes carregades els dos ex socis ara barallats i un tercer en discòrdia que han compartit camí de conveniència. Com aquell memorable duel final de la pel·lícula de Sergio Leone, (el primer duel a tres de la història del cinema), les pistoles dels dos ex socis (el bo "Rubio" Ortiz i el lleig "Tuco" Pérez) i la de l'oportunista (el dolent "Sentencia" París) comencen a detonar mentre sona la genial composició de Morricone.


No voldria acabar sense dir una cosa positiva de tot plegat. Vull felicitar el Sr. Eduard Ortiz pel fet que, independentment dels seus èxits i errors en política, ell mai ha deixat de treballar en el seu despatx d’advocats, i per tant ara, un cop expulsat de la tasca política, hi tornarà. No necessitarà ni places públiques tretes d’un barret per col·locar-se de per vida ni ocupar llocs d’assessor en una diputació. L’Eduard és una persona competent que continuarà exercint la seva professió sense que els demés li hàgim de pagar el sou. Chapeau Eduard.

Lluís Gibert


dijous, 5 de maig del 2011

DUBTAR O NO DUBTAR

Pelsigades

Doncs sí, ja hem arribat al final de les conferències que tots els candidats dels diferents partits polítics que opten a l’alcaldia de la nostra ciutat han fet a la Cambra de Comerç de Reus. Per cert, una iniciativa més que lloable i organitzada amb molt d’èxit per la pròpia Cambra de Comerç, Punt 6 Ràdio, Canal Reus TV i Reusdigital.cat.

És així com hem tingut el plaer – he dit plaer???- de sentir les diferents propostes que els caps de cartell han elucubrat pel futur de la nostra ciutat; bé, n’he sentit algunes, no totes, de segons qui ja fa temps que ho tinc tot sentit i no cal perdre el temps. De totes maneres, m’he quedat amb algun que altre dubte existencial que sembla que encara ningú m’ha resolt del tot, o potser sí. De fet, he sentit alguna declaració que deia quelcom similar a “seré alcalde amb majoria absoluta i si cal pactar contemplo totes les opcions menys la dels socialistes” que m’ha fet regirar l’estómac. Potser no sóc prou llest per endevinar la resposta a la pregunta que tant em mortifica però, he de reconèixer que hi ha alguna cosa que no em deixa dormir prou a gust; no, no és la caverna mediàtica espanyola ballant a ritme de fado portuguès, és quelcom molt més simple. Perdoneu però, creieu que algun partit guanyarà amb majoria absoluta? Creieu que algú serà capaç de formar govern tot solet? I el “canvi”, com pretén desbancar el “sòlid tripartit” que fins i tot és capaç d’unir-se per fer oposició? Benvolguts lectors, serà Jolly Jumper Pellicer el cavall inseparable de la Sheriff Lucky Luke Alegret? Seran el tripartit i la Cori els malvats germans Dalton que fugen d’aquests implacables pistolers? En definitiva i sense donar-hi més tombs perquè n’hi ha que no enganxen les metàfores: sr. Pellicer, pactarà amb el Partit Popular per a ser alcalde de Reus? No, no cal que se’n vagi per les branques i no torni a dir que governarà amb majoria absoluta perquè no m’ho crec, només cal un sí o un no. Ens agradaria saber-ho per anar-nos preparant, no fos cas que deixin de ser el partit que vota “sí” a les consultes per la independència per passar a ser el que pacta amb la dreta espanyola que tant ens estima. És un cas delicat de bipolaritat aguda aquest.

I per no fer-ho més llarg, acabo amb una humil recomanació. Fa un parell o tres de dies, el comunicador Josep Baiges escrivia molt encertadament al seu blog que els irreductibles faríem l’onada quan sentíssim la candidata del PP, Alícia Alegret, dient que retolar en castellà no és una prioritat en temps de crisi tot i que seria el més lògic. Benvinguda sia la crisi! He de reconèixer que em fan mal els braços i les cames de tant moviment sinusoïdal emulant el gran blau, casa meva sembla un plató de Bollywood. Així que, Sr. Pellicer, per si se li oblida aquesta iniciativa tan “popular” o per si la crisi fa un gir copernicà i misteriosament l’Ajuntament de Reus supera l’endeutament que l’ofega, cosa més difícil que sentir Duran i Lleida cridant independència, li adjuntem un vídeo de l’últim “lip dub” fet en favor i en defensa de la llengua catalana, la nostra. Si us plau, miri-se’l i a l’hora de pactar si arriba el cas, que està per veure, pensi en la ciutat i de retruc en el país. L’estarem observant!

Ximeni, reporter

dimecres, 4 de maig del 2011

LA SHERIFF ALEGRET I EL CONTROL DE LA IMMIGRACIÓ

Reus : Tercer espai 2.0

Quan John Rambo irromp al tranquil poblet de Holydayland, el Sheriff Teasle li fa avinent quina és la política municipal referent als forasters; la frase exacta és: "Veuràs, amb aquesta caçadora que portes i aquesta pinta que fas, aquí només et pots buscar problemes “. Això és diu intimidació. El Sherifff imposa l'ordre i aplica les polítiques de control dels "fluxos migratoris" dins el seu poble sense miraments. D'una altra forma, però amb un mateix contingut, la Sra. Alegret i el seu Partido Popular ens avisen que controlaran la immigració. En aquest context, l'actuació del Sheriff és equiparable amb el discurs de la Sra. Alegret en tant que el que fan els dos és jugar amb la superioritat del “xulo”, del qui té el poder i les armes, davant el dèbil, el desfavorit o el marginat. Pot semblar que enceto una mena de discurs bonista on tots els immigrants són pobres ànimes i les polítiques reguladores són abusos de poder. En absolut. El control de la immigració és un element intrínsec de qualsevol país civilitzat, (és evident que allò famós del papers per a tots que tant van explotar en el seu moment les esquerres és una solemne estupidesa), perquè la pròpia supervivència d'un sistema requereix un cert control de les persones que entren i surten. Però el control de la immigració, tal i com li agrada tant a la Sra. Alegret de prioritzar en el seu discurs, no es pot fer des dels Ajuntaments, i per tant, carregar les tintes en aquest punt és senzillament impresentable des d'un punt de vista ètic i humà.

El control de la immigració és una competència estatal i, evidentment, un tercer espai independentista el que faria és posar de manifest els problemes que s'ha generat per una mala política sobre aquesta qüestió. Els nivells migratoris de Catalunya en els darrers anys no són casuals i responen a polítiques concretes de l'Estat Espanyol. O és que es pensen que les persones que entren en pastera per l'estret o que arriben a les Canàries no estan "adequadament" distribuïts als llocs on interessa?. Només l'Estat Espanyol pot definir legislacions d'estrangeria (que per cert, canvien cada any, en una clara manifestació de incompetència del legislador espanyol) i pot establir com es regulen el permisos de treball o residència i, per descomptat, són els únics que poden expulsar a través de les forces de seguretat (en aquest Cas la Policia Nacional) als “sense papers”. Realment els Ajuntaments poca cosa poden fer més enllà de procurar que el "pati" no es revolucioni.

Dir que es controlarà la immigració a través del padró municipal, de regular els locutoris o les "mezquitas" (sembla ser que la Sra. Alegret no sap dir mesquita) és enganyar i no dir res. Cert que són aspectes que no s'han de deixar de tractar, com tots els altres, però fer d'això un titular grandiloqüent és d'una demagògia fastigosa. Per no parlar del tema del Burka, això si que és d'una covardia insultant ja que enlloc de "castigar" qui ho promou es tracta de sotmetre a l'escarni públic la víctima, en aquest cas, la dona.

La immigració no es regula així, això és fer de Sheriff Teasle, fer el fatxenda per a que l'immigrant se senti espantat i fugi cap al poble del costat, la immigració és regula amb eines, i aquestes eines, amb un estat propi, les tindríem. Podríem establir els nostres límits a l'entrada d'estrangers, regular els permisos i controlar que la llei es compleixi a través dels mitjans corresponents, sempre, òbviament , amb respecte a l'Estat de Dret i als Drets Humans. Amb un estat propi tindríem capacitat de decisió i d'actuació i no dependríem de que a Madrid els hi vingués bé enviar-nos més o menys contingents. (Per cert, a sobre, no ens envien més diners per tal d'afrontar les despeses que tot això suposa en tant que els nivells d'immigració són un dels barems per tal d'establir el finançament autonòmic que no es va voler tenir en compte alhora d'establir els fons de cohesió).

Sense estat propi el que ens queda és fer el que bonament puguem, procurant integrar quantitats inasumibles de persones, amb el risc d’exclusió social que això suposa i, no cal amagar, risc de confrontació. Cal actuar en l'àmbit de la resolució dels conflictes amb eines com la mediació comunitària i aplicar polítiques d'integració en la doble vessant de donar drets i exigir deures, com a qualsevol altre ciutadà.. Centrar el debat més enllà d'aquests punts no és res més que encendre la metxa, i això és especialment curiós que ho facin els espanyolistes del PP que, mentre fan males polítiques a Madrid i ens treuen la nostra capacitat com a país per tal d’autoregular-nos, a sobre atien el foc del problema que ells mateixos han contribuït a generar.

El que m'agrada de la pel·lícula “Acorralado” és que al final John Rambo resulta ser un veterà del Vietnam una mica sonat que aconsegueix posar en evidència l’entorn repressor i excloent del Sheriff Teasel. A falta de Rambos catalans, i amb tota la modèstia i limitacions evidents, tant físiques com mentals, em permeto demanar a la Sheriff Alegret que deixi en pau els pobres immigrants per tal d’esgarrapar uns quants vots, i si realment vol treballar per una política útil de control de la immigració, demani un estat propi, perquè queda clar que amb el del seus amics espanyols, no anem de cap manera.

Lluís Gibert