Un cop més i com cada 29 de juny, Festa Major de Sant Pere a Reus, em trobava ahir al vespre plantat a la plaça del Mercadal esperant l’arribada del seguici i l’encesa de la tronada. Els diferents elements baixaven pel carrer de Monterols i abraçaven la plaça esperant l’arribada de la comitiva consistorial que acompanyava el Sant Patró sota tàlem. Quan aquest arribà a la porta de l’Ajuntament i es mostrà a la ciutat, l’alcalde debutant entrà a la plaça acompanyat pels inseparables companys de govern disposat i decidit a encendre la pólvora. Ni algun que altre xiulet ni més d’un crit de “botifler” podien esborrar el somriure de satisfacció. “No m’esgarraran el meu moment” -, pensà el torero abans d’enfrontar-se al toro i ja trepitjant la sorra del “tendido”. La tronada esclatà com sempre: a ritme, potent, constant, eixordadorament brutal i plena d’emoció i sentiment reusenc. Entre l’esclat de la gent arribà el moment que tot torero espera, el nou alcalde de la ciutat agafà la torxa d’encesa i la brindà a tota la plaça com el que brinda les orelles del toro. No, no calia, l’última edició d’ “Operació Triunfo” va fer aigües i no cal reeditar-la. Després del brindis, evidentment, la celebració de la victòria fou compartida, entre petons i abraçades, amb la flamant primer tinent d’alcalde que aguantava fermament la perxa del “traje de luces”. A Reus, hem canviat les falles per les “peinetas”.
La festa acabà entre balls, trons i foc. Per cert, potser és per desconeixement tradicional però, és necessari haver d’escoltar a tot drap pasdobles espanyols per la megafonia de la plaça? No tenim música de festa catalana que pugui amenitzar les nostres festes majors? Fins quan haurem d’aguantar l’insuportable “Paquito el chocolatero”? Tan de bo l’esclat de la pólvora faci retronar d’una vegada per totes les consciències de molts, o pocs, o bastants. Les enquestes tornen a donar aire a l’independentisme, diuen que un 42,9% dels catalans diríem sí a la independència enfront d’un 28,2% que dirien que no (segurament entre ells el propi “Paquito el chocolatero”). A veure si les xifres deixen pas als fets. Com escrivia amb blanc la samarreta negra dels trabucaires ahir a la plaça: “Visca la terra”.
Ximeni, reporter