dimarts, 19 d’abril del 2011

EL CONTE DE LA LLETERA

Reus; Tercer espai 2.0

El passat divendres 15 d’abril se celebrà el darrer ple de l’Ajuntament de Reus d’aquesta legislatura. Amb els vots favorables del PSC i ERC, les abstencions de CiU, PP i ICV, curiosa aquesta última al ser un partit que forma part de l’acció de govern, i el vot en contra de la CORI, el consistori donà llum verda a l’operació de crèdit que servirà per a finançar l’edifici del Tecnoparc. Una operació que condicionarà el futur de les inversions de l’Ajuntament reusenc i que suposarà una càrrega econòmica considerable, no només per al nou equip de govern resultant de les eleccions del proper 22 de maig sinó per a tots els ciutadans. Tot i que el senyor Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus, insisteixi en recordar que aquest és un consistori que pot acreditar la seva solvència i que ho prova la concessió del nou crèdit, no podem passar per alt que l’endeutament de l’Ajuntament de Reus ha passat del 66% al 82%, aproximadament. No oblidem que, per tal d’ajustar el dèficit dels ajuntaments, l’Estat Espanyol va fixar-ne el límit al 75%.

Ens trobem, per tant, davant d’una situació de difícil gestió: retallades per un costat i endeutament per un altre. D’altra banda, un cop més la cultura popular insisteix en ensenyar-nos allò que sembla que no volem aprendre. Recordeu el conte de la lletera? Doncs sí, l’Ajuntament de Reus també passejava amb el seu càntir de llet, ben posat al cap sobre un coixinet i amb forma de centre comercial aixecat als antics terrenys de la Fira de Reus (Metrovacesa). Mentre especulava amb els beneficis de l’operació, però, el càntir trontollà i aparegueren els dubtes. L’operació econòmica s'ennuvolà amenaçant tempesta, i el sistema de finançament previst per a fer front a noves inversions, com podrien ser el nou Hospital de Sant Joan (mínim 150 milions d’euros) o l’edifici del Tecnoparc (40 milions d’euros), també.

Un tercer espai independentista serviria per a recordar a la classe política, als ciutadans reusencs i per extensió a tots els catalans, els beneficis econòmics d’una Catalunya independent i el cost d’oportunitat que això suposaria per a la nostra ciutat i per al nostre país. Catalunya pateix un espoli fiscal de 22.000 milions d’euros anuals, un espoli que repercuteix en la necessitat d'especular amb el patrimoni públic per tal de millorar les nostres ciutats. Amb aquests 22.000 milions, fent una senzilla divisió i per fer-nos una idea més palpable de la dimensió de la xifra, resulta que podríem construir i pagar 145 hospitals nous, o bé 550 edificis com el Tecnoparc, cada any. Sí, cada any! Imagineu què suposa això? De totes maneres, això no treu que moltes de les inversions municipals siguin forasenyades, amb espoli o sense.

Crec que ja comença a ser hora que diguem les coses pel seu nom i deixem el càntir de llet a casa, no cal buscar fórmules especulatives, màgiques o surrealistes per a finançar les nostres infraestructures bàsiques i de futur, cal més sentit comú. Unes fórmules que ens ofeguen econòmicament o que suposen un despropòsit incomprensible per al desenvolupament urbanístic de la nostra ciutat, com la requalificació de l’illa que ocupava l’antic hospital per a construir-hi tres torres de pisos. Quin disbarat! Al cap i a la fi, només cal que ens tornin allò que és nostre.

Carles Esporrín

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada