LA PEPA I EN MOURINHO

No amagaré que, a aquestes alçades, un ja està acostumat a les mentides i tergiversacions d'alguns polítics, si bé, és tota una experiència que aquestes es facin de forma tan evident que deixin empremta. La Sra. Labrador, de Ciudadanos, al seu bloc, agafa un dels meus escrits referents al Reus Tercer espai 2.0 i seguint els seus instints professionals es permet disseccionar-lo fins a l'extrem de fer comentaris a cada una de les frases. No cal dir que els mateixos són sucosos i reflecteixen una interpretació, diguem-ne que parcial, del que hi escric, fent-se venir bé un victimisme exacerbat. No entraré a valorar les manipulacions que hi conté perquè de la lectura de l'escrit i dels comentaris, queden totalment explicitades. El que sí que constato és la utilització de la vella tàctica, i no per això menys perillosa, de repetir fins a la sacietat una mentida per a veure si es torna real. I en això, la Sra. Labrador està demostrant que és una mestra quan blasma, en actitud folklòrica, contra tot allò que li fa olor a catalanisme, situant-se enmig d'un irreal debat de nazis, professors manipuladors i etnicismes. Llegint la societat que veu la Sra. Labrador te n’adones que aquesta senyora viu en un altre món, igual que en Mourinho veu de forma diferent els partits.

Ja sabem que tant la Sra. Labrador com el Sr. Mourinho han vist el mateix partit i la mateixa societat, però manipulen per assolir els seus objectius. Això, que ho faci un entrenador de futbol, fa una mica de ràbia però en fi, no és res més que futbol. Però que ho faci una professora d'institut, persona que té l'especial responsabilitat d'educar els joves, em sembla molt preocupant. Qualsevol persona té dret a defensar les seves idees polítiques en el marc de la democràcia i la Sra. Labrador també el té, però tot ha de tenir el límit de l'ètica i la decència i més quan et situes en un punt sensible de l'estructura social com el professorat. No es pot anar mentint d'aquesta manera jugant amb els sentiments de la gent i d'un poble per obtenir rèdits polítics. No es poden dir coses com que “En las escuelas catalanas se ha estado sembrando el odio a España durante años impunemente sin que nadie haya hecho nada para evitarlo." quan formes part del propi sistema educatiu i no anar a dormir amb remordiments.

Des dels Irreductibles defensem un altre model de societat, un altre sistema en el que el nostre poble sigui independent i es deslligui jurídicament d'Espanya. I ho intentem defensar sense insults ni tergiversacions interessades. Entenem que el nacionalisme espanyol s'expressi i digui el que vulgui però nosaltres no li posarem cap z ni direm nazi a ningú, perquè no es pot comparar cap estructura social moderna amb un règim assassí sense incórrer en el ridícul i en la demagògia. Es pot ser independentista sense perdre les formes i la visió de la realitat, es poden defensar les idees sense insultar ni menystenir, es pot estar en contra de la independència sense dir nazi a ningú, és una qüestió d’ètica i de creure en la democràcia, res més.

Per acabar vull fer una comparació que ve molt al cas en referència a un tema d’actualitat. Igual que al Barça, que a falta de President competent, ha hagut de sortir en Guardiola a defensar els seus jugadors de les mentides d'en Mourinho, al Món de Reus, a falta de polítics, ha hagut de sortir en Josep Baiges a posar una mica d'ordre i defensar un toc de realitat. Gràcies Josep per la teva clarividència.

Lluís Gibert