Fa uns dies va sortir a la premsa que l’agència de qualificació Fitch Ratings ha reduït la qualificació d’una de les entitats que recentment ha patit un procés de fusió, estem parlant de tres caixes “catalanes”, a allò que ells anomenen bons escombraria, adduint condicionants de l’economia espanyola sobre l’activitat de la caixa en qüestió. Per tots és sabut que vivim en un món global i que qualsevol notícia causa ràpidament efectes a diferents àmbits i localitzacions per llunyanes o properes que estiguin, ja no tenim distàncies en aquest món. De manera que malgrat la salut de la majoria d’entitats financeres sigui dolenta o molt dolenta el fet d’estar enclavades a Espanya fa que encara s’agreugi més la visió que tenen a fora del tema. Un fet més, entre molts, que fa que no surti a compte seguir pertanyent a l’estat espanyol, tot i que la “majoria” diu que encara no toca o que causaria fractura social.
En una entrevista recent al president d’una de les entitats recentment fusionades, deia que la raó que donava Fitch per a baixar la qualificació és que “estàvem en un procés de capitalització”, per aquells que no estigueu posats en matèria, això de capitalització té a veure amb allò de tenir prou diners com per ser considerat prou solvent per a que algú et valori positivament i t’arribi a deixar diners, de moment els diners que deixen a aquestes entitats venen del FROB, Madrid. A l’entrevista seguia dient... “Malauradament, ara ja no depenem de nosaltres mateixos, depenem de l’economia espanyola i d’allò que determini el govern espanyol, que decideix segons els mercats internacionals”.
Un jurista de reconegut prestigi i millor orador parlamentari, va escriure l’any 2007 que la relació entre Catalunya i Espanya només podia acabar de tres formes: amb l’extinció de la nació catalana per assimilació (de l’espanyola), amb la mutilació de la nació espanyola per la independència catalana o fent les dues nacions compatibles en un mateix estat plurinacional de debò. Personalment penso que estem immersos des de fa anys, d’una manera molt sigil·losa però, que va calant profundament, en la primera de les tres opcions i una mostra clara és la reordenació del sistema financer espanyol, on hem passat de tenir entitats repartides per tot el territori de manera exagerada, però que donava identitat territorial a les entitats i als seus clients, a tenir de manera generalitzada, entitats d’identitat transversal, en alguns casos, en d’altres no i dependents moltes d’elles, dels diners del FROB. Si finalment aquestes entitats no ho poden tornar (que no podran, ja us ho dic ara) i s’han de nacionalitzar les caixes i posteriorment l’estat se les vengui per sota del cost que li haurà suposat (via ajudes del FROB), sí que finalment haurem pagat els contribuents les males pràctiques financeres dels darrers anys, tanmateix és de justícia dir que també aquestes “males pràctiques” han complert moltes de les necessitats que els ciutadans demandaven cobrir en aquells anys, o no? Ahhh!! La culpa és de tots, eeehhh?! Els bancs han estat i seran un negoci com un altre, no ho perdem de vista.
Seguint el fil de l’entrevista, el president de l’entitat que he comentat abans diu també una cosa que m’ha cridat l’atenció en referència a la catalanitat de l’entitat, assenyala que malgrat dependre de Madrid, “Tenim la majoria dels treballadors i les oficines a Catalunya, els nostres impositors són persones i empreses majoritàriament de Catalunya, i bona part de l’obra social es fa a Catalunya. Per tant, som i serem una caixa catalana amb independència d’on sigui la seu social, la pèrdua de la seu social a Catalunya seria un mal menor. ”No sé què en pensareu però, tenir la seu social i la direcció fora de Catalunya, fa que sigui una entitat no catalana, no? Per molt que els treballadors siguin d’aquí i els clients també...O és que si la seu central de Ikea estigués a Barcelona diríem que és una empresa catalana? Oi que no? Seguiria essent sueca...Han perdut el nom, han perdut la identitat com a caixa catalana i ara ja s’estan plantejant posar la seu social fora...Em sembla que és una pas més cap a l’assimilació de la nació catalana per l’espanyola, en molts altres aspectes ja s’està donant, ara també en el sector financer. L’estat ha estat un altre cop molt intel·ligent, no sé si voluntària o involuntàriament, però una cosa està clara, ja no podem parlar que tenim a Catalunya un sector financer propi que ens identifiqui i ens diferenciï, esperem que la cosa no s’estengui a altres sectors de l’economia catalana. Salut i peles!!
Per cert, recordeu quan per Sant Jordi les caixes regalaven llibres? Bona Diada de Sant Jordi!!
Albert Pascual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada