“Sense invitació”
Vicenç Villatoro
Edit. Proa 2011.
Llibre de 196 pàgines en el que trobem un seguit de poemes destil·lats al llarg d’una experiència personal densa. A estones se’ns presenta irònic, d’altres tendre, però sempre descaradament lúcid. S’intueix alguna aclucada d’ull a Cèsare Pavese en més d’algun dels seus poemes. D’altres estan entre les sentències i els aforismes.
Els versos son més aviat curts, sense cap concessió a les floritures, rotundament moderns, directes.
És impossible que la seva lectura et deixi indiferent i molt fàcil que et frapi.
Recomanat fins i tot per a aquelles persones que no siguin lectors habituals del gènere.
Safo.
“Manifiesto de economistas aterrados”
Edit.Barataria.
Col·lecció Pasos Perdidos
Llibre escrit tipus manifest per quatre economistes francesos, al qual ja s’han adherit uns quatre mil professionals del món econòmic. L’argumentari està construït sobre les bases d’unes falses evidències i una o vàries mesures proposades per tal de solucionar el problema real, sempre des del punt de vista dels autors.
El llibre és interessant a l’hora de percebre la influència real dels mercats financers en les economies dels estats de l´UE. I, en especial, per posar de relleu l’error de seguir aplicant com a mesures pal·liatives de la crisi receptes neoliberals. Les alternatives que ens plantegen els autors són com a mínim entenedores, possibles i van en la línea dels que creiem que s’ha de lluitar per un model social europeu. La seva lectura pot provocar urticària als ultraliberals que encara defensen la desregularització dels sectors financers i la mínima intervenció en l’economia, pensant que això ens portarà de forma natural al millor dels móns.
El cosí d’en Keynes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada