Aquesta tarda tenia una estona lliure i m’he posat a tafanejar el bloc de l’escola-bressol on va el meu fill i entre moltes coses interessants he pogut llegir. ”Per als nostres fills i filles, deixar de portar bolquers implica fer-se una mica més grans, més autònoms, controlar més el propi cos i el plaer de decidir quan i on fer les necessitats, caminar més còmodes i lliures. Per als pares, implica veure com creixen contents i satisfets i com, poc a poc van guanyant independència”. De sobte, al llegir la darrera paraula, m’han vingut al cap moltes reflexions aplicades a la política de casa nostra.
Bolquers, sinònim de caminar menys lliures, menys autònoms, menys satisfets. Sembla que en aquest país alguns vulguin seguir portant bolquers i per anys! Això sí, es fan els grans però, en el fons en porten. Els fa por fer el pas i dir decididament que no ens en calen, que volem caminar lliures i poder fer els moviments que vulguem sense humitats ni incomoditats (per dir-ho finament i sense voler ferir la sensibilitat del lector).
No parlaré dels “companys de classe” que no volen que ens els traiem (PsoE, PP, C’s…), parlaré dels companys de classe que en porten i que diuen que ja no en volen, vols dir que no en volen? No saben com dir-ho als pares, en aquest cas els pares són els votants que sí que tenen clar que ja ha arribat l’estiu on es fa el gran pas (per aquells que no ho sàpiguen, normalment s’aprofita l’estiu per treure els bolquers a la canalla). Doncs això, no saben com dir que volen caminar lliures, volen però? O els fa por? Sí, els fa por! Se senten més còmodes amb ells posats, no són capaços d’imaginar com de bonica pot ser la vida sense aquest “pes” al cul. Després tenim els altres companys de classe que ja tenen clar que se’ls volen treure però, resulta que queden neutralitzats per la resta i com que en són molt pocs no poden fer el canvi, quan la majoria dels pares volen.
Necessitem doncs que els pares de la classe es posin d’acord i facin que els que no volen treure-se’l, se’l treguin ja d’un cop! Només en una direcció podrem fer que arribi l’estiu a aquest país, aquells pares que no voleu treure el bolquer al vostre fill us esteu equivocant. Un fill és un fill, no us estic dient que l’abandoneu, ni molt menys, per tant, heu de ser capaços de fer-li veure, amb l’ajut dels companys més avançats de classe, que sense ell, podran ser una mica més grans, més autònoms, controlar més el propi cos, caminar més còmodes i lliures. I veuran com, poc a poc van guanyant independència!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada