INNOVAGATE

Nou article de l'advocat i membre dels Irreductibles, Lluís Gibert, al digital delcamp.cat:


http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=20072


Irreductibles Baix camp

EL VÍDEO DEL MERCADAL

Commoció a l’Acadèmia cinematogràfica d’Europa. El recent curtmetratge, que es podia veure a la façana de l’Ajuntament de Reus, on diverses personalitats del món de Reus desitjaven unes bones festes  ha remogut les encarcarades estructures del màxim òrgan del setè art europeu. Lars Von Trier ja s’ha afanyat en reclamar l’autoria. En un evident estil Dogma95*, càmera a l’espatlla i sense escenografies artificials, la petita joia cinematogràfica que subtilment es desplegava cada dia a les 19:00 hores a la Plaça del Mercadal pot ser la llavor d’una nova revolució en l’ anomenat cinema de realisme polític. Colofó sublim de l’acció micropolítica, desenfocat, mogut, sensibler, estrident, psicodèlic, arítmic i desestructurat, reflectia de forma exacte i cruent la realitat del Reus post apocalíptic tripartit i mesell de la caspa espanyolista.

Per a major delectació de l’espectador, el director també havia triat protagonistes no professionals per tal de donar un to distès i fresc, si bé, de sobte, en desbordant genialitat, intervenien dos consagrats actors avesats en l’art parlamentari, reputats professionals de llargues trajectòries, que en una interpretació sublim, amagant les seves evidents virtuts i capacitats,  interpretaven a dos autèntics mediocres amb ínfules i afany de protagonisme exacerbat, en una paràbola incommensurable del que serien dos politiquets de poble amb unes  ganes boges i malaltisses de sortir a la foto, o al vídeo, és clar.  La parodia del polític provincià i crescut en el seu ego esdevé reflex brutal del missatge que ens volia transmetre el director i que penetrava en el subconscient de l’espectador atònit, fins al punt de preguntar-se, espantat i aterrit, si aquest vídeo era la mostra del talent que se suposa ha de suplir la manca de recursos econòmics del nostre Ajuntament, o com és possible que persones sense idees i amb la necessitat de “ser” més que de “fer” assumeixin el control dels nostres destins i siguin capaços de permetre un espectacle tant dantesc.

En definitiva, i com a obra excelsa, ens martellejava fins a fer-nos descobrir que  estem davant la decadència més absoluta d’un Reus que ha decidit tornar a ser un poble petit, tancat, sense talent i molt, molt espanyol.

Lluís Gibert

*Dogma 95 (Dogme 95). Moviment cinematogràfic iniciat per Lars Von Trier on els directors es comprometen a tractar les seves pel·lícules d’acord a una sèrie de normes estrictes a partir de les quals buscaven la veritat més profunda. Així les pel·lícules Dogma havien de ser filmades en escenaris naturals defugint d’estudis, amb la càmera en mà o a l’espatlla i gravada en so directe i sense musicalitzacions especials.

L'INDEPENDENTISME FRIKI

Fa dies, per no dir mesos, que intento reprimir-me d’escriure sobre algunes formacions independentistes. Bàsicament  per evitar l’acusació fàcil de titllar-me de  “dolgut” o “enrabiat” per la meva expulsió de SI, aviat farà un any. Abans de res, vull agrair l’expulsió ordenada per l’executiva nacional de la formació política. Els agraeixo l’estalvi de temps i feina que ha suposat, ja que, de no ser així, hauria demanat la immediata baixa com a militant en el precís moment en que es començava a augurar la línia editorial d’aquesta en el si del Parlament.

 

 

Tothom té dret a defensar qualsevol idea, de qualsevol àmbit i de qualsevol ideologia, nomes faltaria! El que no es pot permetre és faltar el respecte i abocar-se a l’insult més barroer.

 

 

És en aquests sentit que denuncio els fets que s’han produït aquesta setmana al Parlament Català.  Puc estar en contra de la ideologia de la M.H. Presidenta del Parlament, segona autoritat del país i discrepo totalment amb la idea de prohibir usar termes com “espoli fiscal” o “Espanya ens roba”. El Parlament és el lloc més sagrat de la democràcia i, per tant, tothom pot expressar lliurement les seves idees. Dit això, el que no podem permetre com a societat és donar suport a un grup parlamentari independentista que aprofita aquesta situació per faltar el respecte i insultar aquell que no pensa com ell. De forma correcte o equivocada ha pres una decisió que et pot agradar o no, però no pots rebaixar-te a l’insult més groller.

 

 

Fa dies que Solidaritat ha perdut el nord. Començant per les acampades al Parc de la Ciutadella; continuant per demanar que els independentistes “de debò” votessin a les passades eleccions espanyoles amb una estelada per aconseguir el vot nul; passant per les desagradables formes de comunicació que exerceixen alguns dels seus membres... i fins arribar a l’actual menyspreu que aboquen sobre els que no pensen com ells.

 

 

Personalment, m’avergonyeix profundament que els independentistes que no pensem com ells haguem de patir la imatge tan lamentable que projecten aquests “senyors”. El moviment independentista no necessita gent que insulti, ni que defensi les seves idees cridant. L’ independentisme necessita un projecte sòlid de país, un projecte de futur que il·lusioni, un projecte propi, un projecte que trenqui els esquemes actuals, un projecte valent i segur.

 

 

Ja tenim prou problemes per explicar a la societat que l’autonomia que ens cal és la de Portugal.  Però amb actuacions així, enlloc d’explicar les bondats i la riquesa de tenir un estat propi, hem d’explicar que no tots els independentistes estem a favor d’actuacions d’aquest tipus.

 

 

Sincerament no sé en què està pensant el Sr. Tena quan actua d’aquesta manera,  ni tan sols sé si la seva intenció es fer créixer el seu projecte personal o enfonsar en la misèria l’ independentisme. No puc saber el que realment pensa, encara que, pensant-ho millor i coneixent-lo una mica, això de pensar no ho fa gaire sovint.

 

 

 

Abel Andreu