Reus; Tercer espai 2.0
Tenia ganes d'escoltar les propostes de la CUP Reus. Coincideixo plenament amb la genial definició que va fer en Josep Baiges al seu bloc del seu candidat, en David Vidal, quan el qualificava com a l'increïble home normal. Jo afegiria que en el seu discurs a més, hi ha sentit comú. A la conferència que va realitzar en el marc del Reus Futur 2.015, em vaig decidir a posar a prova la seva versatilitat política i per això vaig fer una pregunta que els organitzadors van tenir l'amabilitat de traslladar-li. La pregunta plantejava el com convencerien un lliberal independentista per a que votés la CUP. La pregunta tenia trampa, òbviament, la intenció era definir quin era l'eix sobre el qual pivotaria l'activitat política de la CUP a Reus, si l'eix ideològic esquerra-dreta o bé l'eix nacional. La resposta, si bé esperada, no va ser menys decebedora, carregant contra el liberalisme com a responsable de la crisi, amb exaltació dels valors ideològics de l'esquerra. Res a dir al respecte de les ideologies, cadascú té les seves, i n'hi ha de millors i de pitjors, tot és respectable. Però em resulta interessant constatar com continuem prioritzant qualsevol "eix" que no sigui el que realment importa, el nacional. I dic que és l'únic que importa, per que en les condicions en les que estem, ser de dretes o d'esquerres no sé si té massa sentit. Es tracta d'administrar engrunes i no crec que ens hàgim de resignar a això. Amb un estat propi tindríem els recursos suficients per a afrontar les necessitats de la ciutat i això li interessa a tothom, sigui de dretes o d'esquerres.
La resposta a la meva pregunta era molt simple. La majoria de propostes de les CUP són assumibles perfectament per un lliberal independentista en tant que parlen de transparència democràtica i participació ciutadana. No obstant, també són assumibles per grups antagònics com Ciudadanos, com així ho demostra el fet que es veuen capaços de pactar amb les CUP per que coincideixen en aquests termes. La diferència entre les CUP i Ciudadanos és, indefectiblement, el fet nacional, i aquí és on les CUP s'equivoquen quan no introdueixen en el seu discurs la constant menció a l'element independentista.(Això també els hi passa als d'esquerra, però ja en parlarem en un altre moment). Un tercer espai independentista faria pedagogia d'una nova forma d'entendre la política però des d'un punt de vista propi. Els catalans tenim diversos fets diferencials i un d'ells ha de ser la forma en que entenem la democràcia. No cal dir que per tradició històrica som un dels pobles més democràtics del món, i en aquest sentit, les propostes de transparència i desenvolupament de l'activitat pública ens han d'acostar més als anglosaxons que als llatins, i ens hauria d’allunyar de la caspa, de la corrupció i del poltronisme. Els catalans no hauríem de plantejar propostes de transparència política per quedar bé o per ideologia, sinó perquè és la nostra manera de ser i de fer i ha de ser el nostre tarannà diferencial. És evident que no som purs i que tants anys d'ocupació ens allunyen d'aquests mecanismes per situar-nos més en l'exaltació de la mentida i la picaresca més pròpia de països llatins, però, per això, hem d'articular sistemes per a resoldre les disfuncions i això es fa a través d'una capacitat absoluta per a poder autoregular els nostres engranatges de control.
Un tercer espai independentista no plantejaria propostes de transparència i participació ciutadana per una qüestió ideològica (ja que això també ho fan els de Ciudadanos i les dretes), un tercer espai independentista les plantejaria perquè són la manera en què el catalans volem autoregular-nos com a poble independent i com a democràcia moderna i lliure, per que forma part implícita de la nostra identitat com a país. Amb aquest plantejament estic absolutament convençut que la Sra. Labrador, de Ciutadans, no s’hagués atrevit mai a dir que podria pactar amb nosaltres, vaja, no se li hauria ni acudit.
Lluís Gibert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada