BORBONS I CATALANS

No dic res de nou si dic que des del segle XVIII el poble català ha tingut amb la monarquia borbònica unes relacions gens pacífiques. De fet, mai ens hem manifestat a favor, tal vegada perquè els governants en coneixien la resposta. Dir que Felip V va ser un rei cruel, boig segons alguns biògrafs i clarament perniciós per a Catalunya és una qüestió pacífica. Només cal recordar que els nostres besavis deien Can Felip a la comuna i que pobles com Xàtiva tenen el seu quadre penjat a l’inrevés.

Els nostres avantpassats del mil set-cents ja varen posar en dubte l’autenticitat del testament de Carles II. Testament pel qual, segons els partidaris del descendent francès, els estats de la corona d´Espanya eren pel protegit de Lluis XIV.

Doncs bé, ara dos periodistes investigadors italians mantenen i demostren que el testament de Carles II és fals. Ho basen en dos experts judicials en grafologia dels tribunals de Verona i de Nàpols. Les dades que aporten aquets experts, basades en documents històrics descoberts a la Conselleria francesa Quai d´Orsay i a la biblioteca Marucelliana de Florència, demostren la falsedat del testament. Segons els mateixos el document testamentari hauria estat fabricat pels emissaris de Lluis XIV, després de la mort de Carles II i per tal d’evitar que el tro passés a mans dels Habsburg, el rei pel qual varen prendre partit els catalans.

Tot això apareixerà en un llibre que porta el títol de Secretum i que es presentarà d’aquí poc a França i Holanda. Per saber-ne més, consultin la web de l´Institut Nova Història.

Eiximenis.

http://www.inh.cat/

MÉS MIRATGES, NO GRÀCIES

El bipartit que governa a casa nostra ens va vendre en període electoral un nou pacte fiscal, que sembla que ja està redactat i és plenament constitucional i sobretot solidari. Encara no s’ha fet públic, però tot indica que ens traurà de l’atzucac si el nou govern que surti a Espanya té a bé acceptar-lo. La bona disposició no se’ls hi veu per enlloc, la incògnita de fet, s’aclarirà aviat. Per aquest motiu calia crear una nova il•lusió per entretenir el personal: el corredor del Mediterrani.

Segons qui llegeix la resolució de Brussel•les això està fet. Segons altres serà l´Estat Espanyol qui decidirà en darrera instància la prioritat entre els cinc diferents corredors proposats. Fet i fet, em costa creure que el futur govern del PP triï un corredor que podria dinamitzar els Països Catalans en l’aspecte econòmic i alhora interelacionar-los socialment. Tot i així el finançament europeu és només el 10% del projecte. Actualment disposa l’estat de cabdals per a dur a terme la magna obra? I si es decidís a fer-los tots amb un pressupost (d’uns 49.800 milions), escolliria primer el que ens connecta a nosaltres amb Europa?

Mentre els nostres polítics segueixen entretinguts en les petites batalles que no guanyaran, la nostra societat ha manifestat en la darrera enquesta de 23.10.2011 (ara-gaps) que ja hi ha un 42% a favor de la independència i en la mateixa línia la del Centre d´Estudis d´Opinió. L’anterior enquesta feta al juliol atorgava un 38% en el mateix sentit. Algú escoltarà el missatge. Deixarà el govern de fer d’il•lusionista i treballarà per a la que és una il•lusió comuna.

Pere Olivé.

CIU: RADICALISME DE PEGA-DOLÇA

A quasi bé un any d’arribar al poder, la coalició que representa el nacionalisme moderat a casa nostra es perfila com el que sembla que serà el seu tarannà en l’acció de govern. Per una banda, radicalisme ocasional en els gestos i en escadusseres declaracions vers Espanya i, per l’altra, més acollament als seus soferts administrats. Es perceben clarament unes retallades semblants en els diferents àmbits de l’administració, que s’apliquen d’una manera igual. Sense que es vegi una racionalitat en l’estalvi i molt menys una finalitat amb un objectiu clar. És una tisorada per fer quadrar els comptes, no es defineixen prioritats, ni s’albira cap actuació que meni activar l’economia. Amb l’estalvi no n’hi ha prou, cal capgirar les coses per definir un full de ruta que ens permeti sortir de la crisi, o almenys, que tingui aquesta fita.

Recentment, el consell assessor que ha redactat l’informe pel futur PACTE FISCAL posava èmfasi al fet que era plenament constitucional i que, alhora, era encara solidari amb la resta de pobles d´Espanya. Encara anem així, quan l´Estat no ha deixat de robar-nos i les mancances que tenim com a país són degudes als diners que generem i que ens prenen impúdicament. Per què són tan servils en les actuacions que els demana un Jutge espanyol i corren a detenir dins de la Ciutat de la Justícia uns imputats que ja s’estaven presentant davant d’un jutge? Aquesta extralimitació, 50 antiavalots per detenir a 6 imputats, ha merescut la reprovació del TSCJ.

Seguim amb la mateixa fórmula d’actuació que no ens durà enlloc, CIU és forta amb els febles i feble amb els forts. Si us plau Senyor Mas i companyia, cerqui un acord amb les forces nacionals i deixis de pedaços. Forgem la nostra independència i cuidis de la seva gent que és qui l’ha votat i qui crea la riquesa que ens xuclen.

Pere Olivé.

12-O: RES A CELEBRAR

http://www.ara.cat/xarxes/Resacelebrar-trending-topic-Twitter_0_571142989.html

Irreductibles Baix Camp

CARTA OBERTA ALS CONVERGENTS DE REUS

Carta oberta als Convergents de Reus sobre les banderes espanyoles.

Jo podria entendre’m amb un espanyol en molts àmbits, de fet, a la meva feina i en el dia a dia, m’ hi entenc i puc compartir amb ells interessos i tenir opinions concordants en determinats temes. El que no podria fer mai és transigir o negociar algunes qüestions que formen part de la meva consciència personal. Hi ha línies que son impossibles de traspassar sense trair-me a mi mateix perquè formen part d’allò irrenunciable que configura la meva ètica personal i determina la meva escala de valors. Sóc sobiranista i això no és una definició buida de contingut ni una proclama publicitària, és una manera d’entendre el meu món i el que m’envolta i un motiu de lluita per tal de canviar una situació injusta en la que està immersa la meva nació. Això mateix crec que els hi deu passar als nacionalistes catalans de convergència, si bé, el seu principal representant a Reus, l’Alcalde Pellicer, amb els fets, demostra que, o no té consciència ni valors, o simplement, es tan espanyolista com la Sra. Alegret. Res de nou. El que em costa d’entendre és que la gent de Convergència a Reus s’empassi les banderes espanyoles i rebaixi la seva ètica personal fins a aquests extrems. No és un tema polític, ni social, és personal i ètic. No es tracta de governar millor ni de gestionar bé, es tracta de mirar-se al mirall cada matí i veure com s’és corresponsable de l’espanyolització de la nostra estimada ciutat. És passar per davant dels edificis municipals engalanats amb la bandera espanyola i no sentir vergonya d’haver participat en aquest insult cap al teu propi poble, cap als centenars de persones que un dia van lluitar i van morir per evitar un país ocupat i humiliat. És, en definitiva, preguntar-se a un mateix si el que estic fent és una acció política pel bé dels meus conciutadans o bé estic fent de comparsa d’un alcalde sense rumb i titella de l’espanyolisme colonitzador.

Personalment no entenc el pacte amb el Partit Popular però puc ser comprensiu amb la bona fe de persones que el que volien era millorar la ciutat i amb independentistes que van donar suport a Convergència perquè les alternatives no eren creïbles. Ara bé, rebaixar el somni i empassar-se les banderes espanyoles de la Sra. Alegret i del PP és un mal favor a Reus, a la pròpia ètica personal i a la credibilitat d’un projecte comú. Sense conviccions ni valors som uns miserables que demostrem, sense més, que per tal de sobreviure, ens venem al millor postor. Acotar el cap i claudicar als deliris d’una Tinent d’Alcalde que beu de les fonts del falangista Fontana és retrocedir fins a extrems dels que potser, els nostres avis, sentirien vergonya. Els guanyadors de les eleccions van ser els convergents i no els espanyols, per tant, us demano una mica de dignitat, si us plau.

Lluís Gibert

ALICIA Y CIERRA ESPANYA

Viure en una ciutat en la que impera la micropolítica és un gust. El problema és que, si algú es pensa que la micropolitica està exempta de ideologia, s'equivoca. El Sr. Alcalde de Reus, en Carles Pellicer, a falta de idees polítiques que, no ens enganyem, no n'ha tingut mai, es dedica a passejar la seva figura repentinada i passada de moda inaugurant discoteques, imitant potser un dels seus líders i referents espirituals, molt avesat a la inauguració de locals nocturns per les comarques de ponent. Després d'una setmana de no aparèixer per Reus per haver de justificar el sou, ha deixat les seves funcions a la seva número dos, la professora Gomis, que resulta que, amb un to superb i en directe per la televisió local, es permet alliçonar l’oposició mentint vilment, oblidant que les coses que es diuen en directe per la tele queden gravades, i per tant, les excuses que es donen després per no complir amb el que es diu esdevenen punyals en contra la credibilitat i mirall de l'ànima política... i personal.

En aquest mar de mediocritat i decrepitud política, ressorgeix la figura de la primera tinent d'alcalde Alegret, dona de ferro amb els dèbils però covard amb la superioritat ocupant, que per marcar perfil colonialista ha decidit penjar la bandereta espanyola en un edifici municipal, amb valentia i empenta, aprofitant que l'Ajuntament ha retirat l'espasa del "condesito" no sigui que el poble es vegi en cor d'armar-se en contra de la ignomínia. Quines ens deuen tenir preparades aquest grup d'espanyolistes de l'Ajuntament de Reus, de la mà dels 10 col·laboracionistes de la tropa brillantina, després d'haver-se d'empassar tanta immersió lingüística i tant de sistema educatiu integrador i catalanista. Propers al 12 d'octubre, dia de la raça espanyola, encara veurem passejant la cabra legionària pel tomb de ravals en processó confessional i a veure si tenen nassos de penjar la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament en comptes de penjar-la a la caserna de la guàrdia civil, perdó, de la guàrdia urbana, que, com tots sabem, també porten pistoles, simbologia màxima de la capacitat de pacte i negociació espanyola i del seu esperit democràtic. Alicia y cierra Reus, i si convé, todos la suelo.

Miquel Mur