dissabte, 9 d’abril del 2011

LA BARRA DEL PP I LA COOFICIALITAT LINGÜÍSTICA

Reus: Tercer Espai 2.0

Sis són les propostes sintetitzades que presenta el PP de Reus en el seu "panflet" electoral. Vull destacar que no n'hi ha cap dedicada a la cultura o a l'ensenyament i n'hi ha dos que parlen d'ordre. Les dues primeres, de caire econòmic, parlen de captar inversions i de donar suport als botiguers i nous emprenedors, res a dir, només que no diuen com. La tercera parla de reforçar la presència policial amb la creació de policia de proximitat (proposta estrella de tota la vida per part de tothom, no solament del PP), la quarta parla d'aplicar austeritat i reducció de la despesa pública, la cinquena de gestionar amb valentia la immigració i la darrera clama per garantir un bilingüisme real. M'interessa començar pel final i deixarem les demés propostes per més endavant. Centrem-nos en la proposta de garantir un bilingüisme real a l'Ajuntament garantint la cooficialitat lingüística, (proposta que, per cert, no va ser esmentada a la darrera conferència de la Sra. Alícia Alegret al Círcol... vergonya potser?).

Abans que res, un petit apunt. Recorden quan fa ben poc aquests senyors del PP ens deien que els catalans ens perdíem en debats identitaris i no estàvem pels problemes de la gent? Ho recorden oi, doncs amb quina barra aquests mateixos senyors ara ens etziben això de la garantia de la cooficialitat i ús de les dues llengües. És que a l'Ajuntament de Reus hi ha problemes d'aquest tipus? Forma part dels problemes "reals" de la gent que l'Ajuntament garanteixi quotes de castellà (perquè d'això es tracta). Doncs no, però és igual, ara el problema identitari el treuen ells, i tan amples.

Per començar cal destacar que, en aquest àmbit, des de l'Ajuntament s'ha fet una política especialment activa i del tot encertada, encapçalada per l'Empar Pont, com a regidora de política lingüística, i en el marc d'un dels primers Reglaments d'ús de la llengua catalana d'àmbit municipal. No obstant, un tercer espai independentista s'hauria de plantejar en aquest context de forma molt ferma, la promesa a la ciutadania de no retrocedir el més mínim. El fracàs del nou estatut ens ha portat, entre altres espectacles, a que ara estem molt pitjor que abans, al definir-se qüestions que abans de la sentencia del Tribunal Constitucional restaven en l'àmbit de la tolerància constitucional en tant que mai havien estat qüestionades. En aquests moments però, el tema de la llengua ha quedat perillosament retallat, i els nostres amics de Madrid ja ens han avisat que s'han de garantir els usos de la llengua espanyola i no pot existir prevalença lingüística, vaja, en una paraula, que la famosa discriminació positiva en favor del català com a llengua minoritària i amb necessitat de protecció, s'ha acabat. Les sentències ja han començat a arribar i s'han suspès nombrosos reglaments d'ús del català, l'últim el de la Diputació de Girona, on senzillament s'establia una prioritat lògica de la utilització de la llengua pròpia del país (sense, no ens pensem, deixar de garantir els drets dels castellanoparlants). En aquest context, les forces espanyolistes, si entren a l'Ajuntament, segur que s'abonaran en aquests àmbits tal i com prometen en campanya i el perill de castellanització "legal" de les nostres institucions municipals és realment evident. Per tot això caldrà una actitud ferma i bel·ligerant al respecte. No ens podem instal·lar en la ambigüitat en aquest tema perquè ens passaran per la cara les sentències espanyoles, i ens les faran complir. És per això que serà necessari, si convé, prendre una actitud d'insubmissió, amb el perill que a nivell personal pot comportar això als propis responsables municipals. (Dic perill de denúncies penals, s'ha acabat la política sense riscos, són moments de lluita i ara començarà la política de resistència).

Un tercer espai independentista hauria de garantir que, arribat el cas, i sempre amb el previ intent de racionalització, no es fes ni un pas enrere pel que fa al respecte i utilització exclusiva de la nostra llengua, jugant-se el coll si convé, tot esperant la solució definitiva al problema, la independència, òbviament. Els regidors d'un tercer espai, si n'hi haguessin, haurien de saber i assumir plenament que la tant desitjada poltrona es podria convertir perfectament en una banqueta... d’ acusats.

Lluís Gibert

1 comentari:

  1. Bon article. Que aquí es parlin dues llengües que són oficials per igual, és una imposició que no hem d'acceptar.

    ResponElimina