LES REGNES DEL NOSTRE DESTÍ

Suposo que, a aquestes alçades, a ningú se li escapa que l’ independentisme polític, tal i com està articulat actualment, és un veritable fracàs. Es poden buscar moltes causes i es vessaran rius de tinta, però l’explicació és ben senzilla. Els líders independentistes no han tingut, ni tenen, el nivell suficient per confeccionar un moviment seriós que creï la confiança necessària per a que la gent els voti. Ni més ni menys. És clar que aquesta no és l’explicació dels nostres politics. La incapacitat absoluta de fer autocrítica, i el més important, d’ actuar en conseqüència, (és a dir, plegar) no forma part dels seus diccionaris. Els interessos personalíssims són massa grans, i els sous també, com per anar renunciant als plaers de la vida mundana. En qualsevol empresa (no pública) tots aquests gestors de la política de curta volada estarien fent cua a l’atur. La cosa ja és prou tràgica, però a més, s’afegeix que aquests personatges, inserits en estructures polítiques tradicionals, fan mans i mànigues per tal d’evitar que d’altres persones noves, que potser podrien agafar el relleu de tota aquesta generació perduda de polítics mediocres, puguin agafar les regnes de tot plegat.

Amb tots els polítics independentistes que han estat o encara estan integrats en un sistema espanyolista de poder prestat difícilment avançarem. Fixeu-vos com s’han tirat tots els trastos pel cap quan hi havien eleccions, quan era hora de repartir els càrrecs, i ara, un cop deixades enrere les engrunes polítiques, ja tornen a parlar de regeneració i d’ unitat. Tot són gestos per tal d’entabanar la gent per continuar medrant. És imprescindible deixar enrere tot aquest sintema que ha esdevingut inútil i perniciós, i a totes aquelles persones que s’han servit i es serveixen del sistema però que no han fet cap pas endavant cap al nostre alliberament nacional. I cal fer-ho amb valentia i innovació. Cal trobar sistemes per tal d’articular xarxes que actuïn des de la pròpia societat civil per continuar avançant. L’exemple de les consultes ha estat encoratjador i cal seguir treballant des de la societat per trobar els espais en els que el missatge independentista es pugui desenvolupar per tal de situar-lo en el centre del debat polític. Cal ser molt seriosos i acurats en els plantejaments, perquè només des de l’excel·lència i la seriositat convencerem la majoria social necessària de que aquest és el camí de la prosperitat i de la glòria deixant enrere les mediocritats generades per les dinàmiques de l’amiguisme i l’afany de solucionar les necessitats pròpies més que les col·lectives. I sobre tot, cal destil·lar, des de la mateixa societat civil, aquelles persones que han d’encapçalar el moviment independentista en lideratges compartits que sumin potencialitats i dinàmiques . Els moviments socials independentistes han de ser una veritable “masia” de nous valors que hauran d’anar substituint les gastades cares dels nostres gestors de llargues trajectòries polítiques i escassos rendiments. No ens hem de quedar esperant a què uns i altres refacin els espais i es vagin tornant a col·locar entre ells, sinó que ha de ser la societat qui generi els seus propis líders i els doti de la màxima legitimitat en tant que seran els veritables representants del col·lectiu, promocionats  per la mateixa ciutadania i no per estranyes caramboles polítiques. Només així aconseguirem superar el tap que els polítics actuals estan fent i faran cap a les persones que, amb més condicions, suposen un perill evident cap als anhels de poder dels que ja fa temps que romanen en la política. Només així aconseguirem que el moviment engresqui tothom i que tothom es senti implicat, en tant que tothom es veurà identificat amb allò que fa i tindrà clar que les persones que hi hauran al davant no trairan els objectius marcats. En definitiva, hem de ser actors del canvi superant allò que no ens permet evolucionar com a una societat lliure i ser actius en la generació de les dinàmiques necessàries per assolir els objectius comuns, substituint allò que s’ha demostrat inútil per altres mecanismes més oberts, participatius, en xarxa i amb els objectius clars.

En la mesura que renunciem a l’acció, la mediocritat política que ens envolta continuarà surant i això representa la nostra mort com a nació. Cal arribar al dia preparats, sense improvisacions ni plantejaments polítics sorgits del no res, amb una  base social ben definida, amb projectes seriosos i treballats, amb la feina de conscienciació col·lectiva feta i amb nous lideratges perfectament definits i compartits per tal de poder afrontar la decisió de crear un Estat Propi amb el màxim de garanties d’èxit. La manifestació independentista del 9 de juliol és un bon moment per tornar a fer sentir la veu de la societat catalana, és un bon moment per tal d’agafar de nou el control del nostre destí.

Lluís Gibert