Un cop més i com cada 29 de juny, Festa Major de Sant Pere a Reus, em trobava ahir al vespre plantat a la plaça del Mercadal esperant l’arribada del seguici i l’encesa de la tronada. Els diferents elements baixaven pel carrer de Monterols i abraçaven la plaça esperant l’arribada de la comitiva consistorial que acompanyava el Sant Patró sota tàlem. Quan aquest arribà a la porta de l’Ajuntament i es mostrà a la ciutat, l’alcalde debutant entrà a la plaça acompanyat pels inseparables companys de govern disposat i decidit a encendre la pólvora. Ni algun que altre xiulet ni més d’un crit de “botifler” podien esborrar el somriure de satisfacció. “No m’esgarraran el meu moment” -, pensà el torero abans d’enfrontar-se al toro i ja trepitjant la sorra del “tendido”. La tronada esclatà com sempre: a ritme, potent, constant, eixordadorament brutal i plena d’emoció i sentiment reusenc. Entre l’esclat de la gent arribà el moment que tot torero espera, el nou alcalde de la ciutat agafà la torxa d’encesa i la brindà a tota la plaça com el que brinda les orelles del toro. No, no calia, l’última edició d’ “Operació Triunfo” va fer aigües i no cal reeditar-la. Després del brindis, evidentment, la celebració de la victòria fou compartida, entre petons i abraçades, amb la flamant primer tinent d’alcalde que aguantava fermament la perxa del “traje de luces”. A Reus, hem canviat les falles per les “peinetas”.
La festa acabà entre balls, trons i foc. Per cert, potser és per desconeixement tradicional però, és necessari haver d’escoltar a tot drap pasdobles espanyols per la megafonia de la plaça? No tenim música de festa catalana que pugui amenitzar les nostres festes majors? Fins quan haurem d’aguantar l’insuportable “Paquito el chocolatero”? Tan de bo l’esclat de la pólvora faci retronar d’una vegada per totes les consciències de molts, o pocs, o bastants. Les enquestes tornen a donar aire a l’independentisme, diuen que un 42,9% dels catalans diríem sí a la independència enfront d’un 28,2% que dirien que no (segurament entre ells el propi “Paquito el chocolatero”). A veure si les xifres deixen pas als fets. Com escrivia amb blanc la samarreta negra dels trabucaires ahir a la plaça: “Visca la terra”.
Ximeni, reporter
Bones Ximeni, un parell d'apunts. Tant el pasdoble, com la composició "Paquito el chocolatero" són d'origen valencià (molt usat en falles i en festes de moros i cristians) i per tant català. Que la selecció espanyola l'adoptés no n'ha de prevertir els seus orígens.
ResponEliminaDavant aquesta exhibició, només resta per solucionar-ho, la solució final: KESE'NVAGIN A KASEVA.
ResponEliminaGràcies per l'apunt, Bartomeu. De totes maneres, hi hauria molt a dir sobre l'origen també militar i taurí del pasdoble espanyol.
ResponEliminaXimeni, reporter
Amic Bartomeu:
ResponEliminaSense ànims de polemitzar, no tot lo valencià és català, hi han coses que s'acosten a l'espanyolisme més ranci. Es cert que Paquito el Chocolatero ho feu un Valencià per a la festa de moros i cristians, però no se jo si tenia molt d'esperit catalanista. He trobat uns definició del pasodoble español que rebla el següent
El ritmo más genuino y representativo de la música Española es el pasodoble.
Puede ser considerado, en esencia el estandarte sonoro que la distingue en todas partes del mundo. Se trata de un ritmo alegre, pleno de brío, castizo, flamenco unas veces, pero siempre reflejo del garbo y más genuino sabor español. Vale la pena, aunque solo sea por curiosidad, profundizar algo en la historia del pasodoble español, no solo para subrayar lo mucho y lo bueno que se ha escrito en torno a esta pieza musical, sino para que no se olvide el lugar que éste tiene reservado en la música Española.
Crec recordar que uns dels pasodobles que ballen els gegants és el famós suspiros de España, en tot cas, a mi això del pasodoble espanyol em patina molt i segurament es fruit de la ment perversa d'algun que altre socialista en tendre homenatje a la nostra ex regidora reusenca d'origen valencià.
Es clar que al pas que anem, l'any vinent no em resultaria extrany que els gegants es possessin a ballar un chotis.