LES ELECCIONS TAMBÉ ENS PODEN PORTAR A LA INDEPENDÈNCIA

A pesar de l’enrenou que hi ha a casa nostra amb les eleccions municipals, els catalans, i sobretot els catalans que volem un estat propi, no hem estat atents a un fet que pot canviar favorablement pels nostres interessos el mapa de la Unió Europea. Parlem per tant de les eleccions celebrades arreu del Regne Unit als Parlaments de les diferents nacions que integren aquest país. El cas del Parlament Gal·les és el més semblant al que ha passat a casa nostra, on el partit independentista d’esquerres, el Plaid Cymru, ha sofert una davallada perdent 4 dels 15 diputats que tenia d’un total de 60 a causa d’aplicar la mateixa estratègia que ERC i el BNG han aplicat un durant els últims 7 anys i els altres durant 4 anys; és a dir, el pacte amb els laboristes (aquí anomenats PSOE).

Ara bé, el fet més important és la majoria absoluta aconseguida pel Scottish National Party (SNP) del President Alex Salmond al Holyrood, el Parlament escocès. Aquest partit de caire independentista amb una ideologia de centre-esquerra fundat el 1934 ja va obtenir fa 4 anys una majoria relativa de 47 escons sobre 129 totals que va permetre el seu candidat, Alex Salmond, erigir-se com a President d’Escòcia. La política desenvolupada des de llavors, amb una excel·lent tasca davant del govern d’aquesta antiga nació a permès que, tot i que a 1 any vista d’aquestes eleccions s’anunciava una victòria dels laboristes, el SNP amb la seva proposta estrella de convocar un referèndum per la independència assolís una majoria absoluta amb 69 escons de 129 diputats del Holyrood. A aquesta majoria absoluta cal sumar-li 3 diputats més de les altres forces pro-independència, un independent i 2 diputats dels Verds, que permetran que per primer cop a la seva història es pregunti al poble escocès si vol la independència, ja que aquest Parlament té prou sobirania per realitzar referèndums essent necessària la majoria absoluta dels diputats del Parlament.

Davant d’aquest fet podem constatar diverses conclusions: d’una banda la crisi de la socialdemocràcia, una ideologia que en època crisi econòmica no sap aportar solucions ja que els partits socialdemòcrates, com els laboristes britànics o els socialistes catalano-espanyols, sempre estan més encaparrats en gastar per polítiques socials (gastar no és sinònim de resoldre desigualtats socials) que en resoldre els problemes reals de la gent. També, i més important, podem constatar que en el cas que, un cop realitzat el referèndum i amb una victòria del sí, es produiria una gran controvèrsia jurídica en el sí de la Unió Europea per tal d’acceptar Escòcia com a nou país membre d’aquest organisme que serviria de precedent per a Catalunya i per afegir un argument més a favor de la independència i restar l’únic de les forces espanyolistes que sempre s’han abonat a la falta de seguretat jurídica en el cas d’una suposada independència de Catalunya. Finalment, i no menys important, cal constatar que el espectacular creixement del SNP és deu a que ha sumat molts votants en teoria pro-unionistes. Aquest canvi de vot per part de molts pro-britànics es deu a la confiança que tenen aquests en el Govern d’Alex Salmond, i que per tant una bona praxi política i una bona tasca en el govern per part d’una força política independentista (i no fer el ridícul com ha fet ERC els darrers 7 anys) poden acostar la independència a sectors encara contraris a la independència de Catalunya.

Corresponsal Convergent a Escòcia