A LA CUA DEL PEIX HI HA "FOLLÓN"

Pel poc que portem de campanya crec que tots coincidirem en què l'Ajuntament de Reus fa pudor a resclosit. Masses anys de les mateixes dinàmiques han acabat amb el que es desvetlla l'absoluta i urgent necessitat d'obrir finestres i deixar que l'aire corri. La relació de retrets entre els candidats actuals i dels retirats són de l'alçada de la Prioral i tots ells van més enllà de la pròpia dinàmica política per entrar en el terreny de la desqualificació personal.

Els Reusencs contemplem atònits les acusacions de dinars a càrrec del contribuent i la utilització del cotxe oficial en viatges privats del Sr. Pérez realitzades pel Sr. Ortiz, retrets del mateix Sr. Ortiz cap el Sr. París de deslleialtats diverses i de prioritzacions en la reclamació d'augments de sous eco-socialistes. Pactes secrets entre el PP i el PSC que la Sra. Alegret nega, tot i que ella mateixa accepta que li feien votar coses que no entenia massa. Actuacions de dubtosa estètica referents a la modificació del Pla General i al lloguer de despatxos en ubicacions fora de l'ajuntament en àmbits propers al Regidor d'Urbanisme. Reivindicacions històriques de caire Juantxi que misteriosament s'acaben quan l'Elvis reusenc aconsegueix per fi asseure's a tocar la guitarra a les còmodes poltrones que ofereixen a INNOVA. Referències diverses a la covardia i mesquinesa del Sr. Ortiz proferides pel Sr. París, que de pas, es despatxa a gust contra ERC i el situa dins el pacte entre PSC i PP per anar contra IC els Verds. Aquestes són algunes de les diverses perles que ens han ofert els nostres polítics reusencs, que ja arriben a aquest fi de mandat desgastats i amb les esquenes plenes de ganivetades, precedits de les divergències viscudes en totes les cases, a Convergència amb el Sr. Cervera, els socialistes amb el Sr. Ortiz, les batusses entre el Sr. López Mallol i la Sra Alegret, les lluites eco-socialistes amb la fugida del Sr. Vàzquez i la pròpia Esquerra amb les tensions internes d'un procés de redefinició política.

Per si fos poc, l'espectacle del Cara a Cara de la Ser entre els dos principals candidats, el Sr. Pérez i el Sr. Pellicer, amb una elevada i sublim discussió de política 2.0 entre acusacions de "I likes" indiscrets al Facebook  que va acabar amb un "micros fora" per evitar que els reusencs ens sentíssim avergonyits de la funció en ple Trapezi.

L'oasi reusenc ha esclatat pels aires. Tal i com recentment va definir l'assessor Xavier Menduiña a través del seu Twitter," la política municipal és el difícil art de compaginar la rivalitat política amb la cordialitat que exigeix una trobada a la cua del peix." M'atreviria a dir que aquest subtil art, a Reus, s'ha esberlat. Al pas que anem, les peixateries de Reus es convertiran en sagnants i cruents camps de batalla i els lluços, escamarlans i gambes en perilloses armes de destrucció massiva. Molt em temo que a partir del 22 de maig la compra de peix, a Reus, es farà per internet.

Lluís Gibert