Per a ser honest admetré de bon principi que no he votat mai fins ara Convergència i Unió. De moment tampoc me’n venen ganes per a la propera contesa electoral. Tot i que vist el panorama no és que la resta d’opcions engresquin. Dit això m’atreveixo a dirigir-me a la coalició que ara governa part del meu país com a simple administrat, allò que ara s’anomena un ciutadà del carrer, per a fer-li un seguit de consideracions amb il·lusió i de bon rotllo.
El bipartit portava al programa electoral, sí allò que no llegim abans de votar com no ho fem amb les instruccions dels electrodomèstics, un punt destacat: el pacte fiscal. Sembla ser que això del pacte fiscal en genèric ve a ser una reedició de l´Estatut assassinat a les espanyes amb la col·laboració de molts polítics d’aquí, i que incloïa una mena de concert econòmic camuflat.
Un es pregunta davant d´aquest proposta gens innovadora, perquè es pensa que es triomfarà ara amb el mateix Estat de sempre, intentant un nou acord fiscal, quan no es va poder fer un nou Estatut d´acord amb el temps i les necessitats dels catalans del principat? És que el PP, previsible guanyador de les properes eleccions, és més sensible al nostre espoli? És que en temps de crisi mundial, on Espanya no ha pres cap mesura engrescadora en matèria econòmica i està a punt d’ésser rescatada per Europa, els espanyols seran més favorables a deixar-nos de robar?
Algú recorda una de les poques veritats que va dir Montilla a l’afirmar que Espanya no podria aguantar un altra concert econòmic com el basc? I que això no vol dir altra cosa que si Catalunya sortís de
Baró de Malestruc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada