FRANCESC VALLÈS, AMB AMICS AIXÍ NO FAN FALTA ENEMICS

L'estimat "patriota" reusenc Francesc Vallès s'ha encarregat de posar molt difícil al candidat Pérez la reedició de l'alcaldia de Reus. Protagonista cofoi, com a coordinador dels diputats "catalans" del PSC a Madrid, és la cara visible del vot en contra de la moció que demanava que els fons de competitivitat es fessin efectius de forma immediata a la Generalitat de Catalunya. Com podran ara els socialistes reusencs queixar-se de les retallades si ells mateixos voten en contra de l'arribada dels fons que permetrien donar un descans a les tensions pressupostàries de les castigades arques de la Generalitat?.

Aquest Vallès mereix molts articles a part, i els tindrà. Revisant la seva biografia, veiem que no ha treballat mai en res que no estigui vinculat al sector públic. Com a polític professional espanyol, les retallades dels reusencs suposo que li deuen ser igual perquè ell el sou el té ben garantit. Res a dir de l'olfacte del Sr. Vallès per a situar-se políticament. Com la Sra. Chacón, és un d'aquells catalans que representen l'autèntic problema d'aquest país i que aprofita el vot espanyolista per a col·locar-se a la poltrona venent els seus conciutadans al millor postor. Aquest Vallès és un llest i es pensa que els demés som curts de gambals. Doncs no, senyor Vallès, no. A qualsevol se li acut fer de masover dels espanyols per tal de tenir càrrecs, això és molt previsible, el que passa és que hi ha gent que s'estima la seva terra, que respecta els seus conciutadans i que desitja un futur millor per als seus fills, i per a fer tot això, la dignitat i la coherència no els deixen ser com és vostè.

L'anàlisi de les excuses donades pel sr. Vallès l'endemà del vot en contra de l'arribada de fons a la Generalitat té delicte. Ràpidament va anar per tots els mitjans afins (SER i el País) donant les culpes als altres, com a bon polític espanyol que és. Em recorda aquella famosa frase de Mohamed Jordi quan diu que “se'ns pixen a la boca i encara diuen que plou”. En tot cas, a mi el que em fa veritable llàstima és imaginar com se'n deuen estar enfotent els espanyols en veure la "intel·ligència" de segons quins "patriotes" catalans. En qualsevol cas, convençut com estic de que el procés cap a l'assoliment d'un estat propi és irreversible, li vull recordar una cosa al Sr. Vallès:

 

Roma traditoribus non praemiat

 

Així que aprofiti, que li queda poc.

Lluís Gibert