La jornada electoral d’ahir deixa un regust agre a l’independentisme. Els resultats, a nivell nacional i des d’un punt de vista d’anàlisi global, han estat decebedors. En els darrers anys l’independentisme social ha crescut a un ritme molt diferent al dels resultats electorals obtinguts per les forces polítiques independentistes i, per tant, alguna cosa passa. Els independentistes patim una desafecció política que ha estat clau per a entendre els resultats dels últims comicis, tant a nivell municipal com a nivell nacional. Com a punt significatiu i exemplificatiu d’aquest desencant només cal comparar els resultats obtinguts ahir a la ciutat de Reus - pel que respecta al vot a formacions estrictament independentistes - amb els obtinguts a la consulta per la independència celebrada a la nostra ciutat el 25 d’abril de l’any passat. El descens numèric en termes absoluts és més que determinant, de pràcticament 12.000 vots favorables al “sí” hem passat a poc més de 4.000 (sumant ERC, CUP i SI). On són els 8.000 restants?
Esquerra Republicana (ERC) està patint un descens considerable, progressiu i preocupant de votants, una davallada que l’ha deixat, lamentablement, fora de l’Ajuntament de Reus i que ni la bona campanya feta a la ciutat en les darreres setmanes ha estat capaç d’aturar. Segurament la motxilla era massa feixuga i l’herència insostenible. El discurs que des de fa temps porta el partit, més decantat cap a l’eix d’esquerres que no pas cap a l’eix nacional, continua passant factura. El tripartit ha desgastat en excés i malmet encara la formació, tot i així, la sensació és que continuen sense entendre que la remuntada passa per recuperar el discurs independentista, perdut en debats estèrils sobre esquerres i dretes.
D’altra banda, la Coordinadora d’Unitat Popular (CUP) és l’única que dóna un punt dolç als resultats d’ahir. La formació, que ha aconseguit entrar a l’Ajuntament de Reus per primera vegada tot i ser el primer cop que es presentava, mereix el reconeixement a l’esforç. Enhorabona. La feina ben feta i el programa més elaborat de tots els partits que es presentaven ha donat uns resultats més que excel·lents, extrapolables a nivell nacional. D’aquesta manera es converteix en l’única força independentista amb representació al consistori reusenc. Una responsabilitat que l’hauria de decantar a reforçar un discurs independentista que en algunes ocasions es troba a faltar.
Menja a part Solidaritat Catalana per la Independència (SI). A la ciutat de Reus i en només sis mesos han passat dels gairebé 1500 vots obtinguts a les eleccions al Parlament de Catalunya a poc més de 500, és a dir, han dividit per tres. Ni candidat, ni programa. I això que la formació s’afanyà a expulsar els que teòricament posaven pals a les rodes i frenaven l’expansió del partit a la comarca quan l’únic “pecat” que havien comès era el de mostrar-se contraris a participar en aquests comicis. El partit està lluny d’aquella Solidaritat que naixia el passat mes de juliol amb esperit d’unió independentista.
I, finalment, no voldria passar per alt que hi ha un vot independentista que ha emigrat cap a CiU (a part del que ja tenia), un vot que s’empara en el discurs de la necessitat del canvi i que potser no és del tot conscient de que, molt probablement, donarà el govern de la ciutat al Partit Popular.
En definitiva, l’independentisme no pot estar satisfet, ni dels resultats obtinguts ni de la divisió existent; el vot independentista està més dispers que mai. Cal fer autocrítica i assumir responsabilitats. El futur passa per estructurar i articular la massa independentista que necessita d’una malla consistent on recolzar-se. Això implica fer una política seriosa, responsable i encarada a buscar les fórmules de l’èxit; unes fórmules que passen, indubtablement, per eliminar la dispersió, aglutinar forces i elaborar un discurs amb contingut. El projecte independentista necessita una revolució i per a fer-ho cal mirar al futur i començar a pensar en la Catalunya que volem, en què som capaços de fer i en què farem quan siguem independents. Cal donar una resposta més enllà de la proclamació de la independència. Cal que el país es faci gran, que comenci a pensar en la primera persona del plural i que s’articuli per a aconseguir un objectiu que, sense cap mena de dubte, ens obrirà les portes a un futur molt millor que el que dibuixen les perspectives actuals. Hem de ser conscients de la responsabilitat que implica la independència, no podem perdre de vista el cost d’oportunitat que això representa. Catalunya ha de ser independent per a ser millor i això implica un gran esforç, si no haurem fracassat.
Carles Esporrín
Cal afegir una cosa. No has de ser cap eminent analista per adivinar que a Reus, SI, no treuria representació. Llavors? perquè es presenten? A més, el ridiculs 500 vots de SI han impedit, sense cap mena dubte, que la CUP tinguéssim un altre regidor, per la qual cosa, impedir que a l'Ajuntamnet hi hagi més representació independentista no pot tenir altre explicació que un excès d'egocentrisme malaltís, o realment que serveixen a interessos espanyolistes. Merce-Ferrer Argote, Josep Maria Bru, Francesc Invernon, Dolors Solé, Montserrat Marcer o Benet Oriol, no us fa vergonya?
ResponEliminaEs més del mateix...a les passades eleccions la separació de SI i Reagrupament varen fer perdre, com mínim, un parlamentari ila possibilitat de tindre grup propi al Parlament.
ResponEliminaAra continuem. tots tenim els mateixos ideals, pero tots volem que els demés vinguin a la nostra formació...D'una punyetera vegada, si no entenem que les individualitats no ens portarán a cap lloc, no tenim res a fer!
Bon dia e bona ora,
ResponEliminala gràcia és que la cursa política és com una autopista i SI i Reagrupament van dirigits per gent de segles passats, educats en la lectura obligada de Verdaguer i Espriu, sense cap beligerància real, només petits impulsos egocèntrics, resseguint els camins vells, vells camins dels partits espanyols, seus mestres, que els han deixat ser perquè mai no aniran endavant sols, com han fet els de mà de ferro d'ERC, que no saben res més del país que el que els han fet a ells quan eren petits i els castigaven els generals, mossens, madrastres i adlàters...
I elles, què? On són les mares i les dones que lluiten i es preocupen pel futur de les filletes i els fillets? Molt senzill, com a majoria de l'electorat, les dones del país voten a/f de l'estat espanyol.
KESE'NVAGIN(ES)!
Mala sort, companys! Total si guanyen només trobaran pals a les rodes i dubtaran a ser catalans honrats i valents; perquè els que els agrada, a elles i a ells, és ser víctimes queixoses, carregats de complexos i segures de la complicitat agraïda dels espanyols (Carmen Txacon, Cospedal, la dona del premi Nobel de la pau, també dit O-ba-ma, la Bruni, l'Iceta, el Saura, la Bozal, en José Antonio Primo de Lérida...).
Salut e Republica de Catalonha!
Primer de tot, encara que en general a tot Catalunya el vots de la CUP han estat a expenses d'Esquerra ,els felicito pels seus bons resultats arreu i a Reus. Lamento molt però que al nostre Ajuntament ERC no tingui representativitat,i no pas perquè jo formi part d'aquesta organització que no és el cas. Es sobretot trist constatar que som una societat tocada pel vent boig on gent, sense discurs ni maneres , amb els seus guirigalls han estat més votats que altres infinitament més capacitats i treballadors. M'agrada la mofa en el teatre i quan crec que toca però que els Cori hagin estat més votats que ERC amb un alcaldable valent , inqüestionablement valid i capaç de demostrar-ho, pel bé de Reus i de Catalunya, m'indigna. I per sobre de tot m'indigna que PXC existeixi i també , per buidar el pap , em be de gust dir que ha estat una llastima que Solidaritat s'hagi proposat fer mal a Esquerra i més encara un cop vistos els resultats.
ResponElimina"Del sublim al ridícul només hi ha un pas" L'Àngel Cortadelles de cap de les maneres ha fet el ridícul, ha fet molt bé la seva feina i ha pagat pels plats trencats de la crisi que patim tots i sobretot de la que pateix el seu partit. En canvi, a els de Solidaritat els hi hauria de caure la cara de vergonya per la seva resposta egoista i no solidària amb Reus i Catalunya davant d'aquestes eleccions. O es que potser son tan pallussos que esperaven treure més vots? Mare meva, quina vergonya, quin numeret!
Sento no haver fet cap referencia explicita a la gent de ICV, els valoro i també em dol que hagin quedat fora i amb menys vots que uns a qui considero uns galtes i d'altres dels que no en vull ni parlar perquè em repugnen com em repugna que mentre a Bildu se la mirat amb tres lupes i tribunal , PxC ,com aquell que res, com si fossin gent amb una mentalitat dins dels límits de la normalitat per una convivència sense violència i mal tractaments a les persones, siguin legals i sense ni el més minim entrebanc . Havíem d'haver reaccionat més tots els que ens diem demòcrates i mostrar la nostra indignació com han fet els A Reus primer les persones, passi el que passi i peti el que peti.
ResponEliminaSolidaritat ha passat d’omplir locals grans i de tenir un futur al Baix Camp, a fer el ridícul a la presentació de la Camara de Comerç, tornar-lo a fer a Tele-Reus, fer un míting en família a un local petitó per a que no es veies buit i tot i així si veia; per rematar la campanya, mai mes ben dit, negant-se a anar a un debat obert entre els alcaldables de Reus amb la mes pedant de les excuses “hi ha no demòcrates” referint-se a PxC (suposo).
ResponEliminaRecordo haver sentit a una de les candidates, a la plaça mercadal dient-li a una senyora que educadament li aguantava el discurset que la premsa els feia boicot, que els feia el buit; ara t’ho puc dir, perquè ara ja esta tot acabat, jo vaig sentir a la Camara de Comerç com la gent de la premsa deia “millor ni en parlem, per què es impossible fer-ho sense fer sang”, no teníeu projecte per a la ciutat, no teníeu candidat i nomes el vostre ego inflat per gent que no us volia be ni a vosaltres ni al projecte independentista a Reus us va fer cometre l’error de concórrer a aquestes eleccions. Quan va haver qui des de la comarcal va dir que era una bogeria, que era anar a fotres l’ostia vareu callar, a ells se’ls va eliminar quedant vosaltres al càrrec, mes d’un es va fregar les mans, ara poder les haureu de fer servir per tapar-vos la cara, a la Dolors la vareu engalipar però tothom sap qui sou els que hereu darrera i tot Reus us coneix, com molt be diu Marijuana “us hauria de caure la cara de vergonya per la vostra resposta egoista i no solidària”
Us felicito fills