SOLIDARITAT PERD CONTRA LA DEMOCRÀCIA

Després d'una sessió de “desvirtualització”, em disposo a anar al debat a 11 organitzat pel Sindicat de Periodistes a Reus. Amb les lògiques prevencions, hi decideixo anar per a poder veure en una mateixa taula totes les propostes sorgides dels partits independentistes. Abans d'arribar a "puesto", una trucada m'avisa que la Dolors Solé, de Solidaritat Catalana per la Independència, no hi assistirà. Un cop arribat, saludo tothom, m'assec a la sala i un eminent comunicador reusenc m'acosta el mòbil per a que llegeixi la noticia. Es tractava de la detenció, per part de la policia autonòmica, d'un candidat de Solidaritat per la independència. He de confessar que em vaig esglaiar al començar a llegir el missatge, ja que fins que no vaig arribar al final, on apuntava que el candidat detingut pels mossos era el cap de llista per Salou, em vaig pensar que la víctima de la detenció podria ser la pròpia Dolors Solé i d'aquí la seva absència al debat. Sort que els missatges de twiter són curts i la veritat se'm va desvetllar de forma immediata, evitant-me una llarga agonia.

Superat l'esglai, m'arriba la versió oficial de l'absència. Segons sembla, la cap de llista de Solidaritat de la nostra ciutat ha rebutjat la invitació per no seure en una taula juntament amb partits antidemocràtics. El cert és que la primera impressió que vaig tenir, abans d'aquesta excusa, és que no anar-hi era la millor manera de no fer el ridícul, i mira, fins i tot ho vaig trobar lògic i humà. Un ha de ser conscient de les seves limitacions, i a aquestes alçades del ball, potser val més mostrar una mica de dignitat i no aparèixer en espectacles que l'únic que visualitzaran seran les pròpies mancances. Malgrat això, i lluny d'acceptar aquesta humana realitat, l'excusa oferta dóna un tomb més a la clau de volta del descrèdit i confirma la més absoluta de les impostures.

La democràcia requereix de l'acceptació de la controvèrsia i fins i tot, en els casos on aquesta discrepància ratlla la immoralitat, el sentit democràtic imposa la lluita contra la infàmia a través del debat de les idees i del plantejament de les propostes que ridiculitzin i rebaixin a aquells que pretenen aprofitar-se de la democràcia per articular discursos immorals. Segurament, pels espanyols, Bildu representa allò maligne, inacceptable i repugnant que voldrien eradicar perquè posa en qüestió les seves pròpies estructures, però il·legalitzar Bildu és un acte antidemocràtic i dictatorial, i un insult a la democràcia. La democràcia de Solidaritat però, sembla a ser que es regeix pels mateixos paradigmes que la democràcia espanyola. Com que no ho considero "ètic" no lluito amb el debat de les idees, sinó que simplement no hi jugo, no hi vaig o ho il·legalitzo.

Al final segurament hauria estat millor una detenció dels mossos per justificar l’absència de Solidaritat al debat, al cap i a la fi, la lluita contra els cossos i forces de seguretat, ni que siguin convergents, sempre és més heroica i, per suposat, més impeditiva que no pas declarar-se objector d'una consciència democràtica inexistent.

Lluís Gibert