Commoció a l’Acadèmia cinematogràfica d’Europa. El recent curtmetratge, que es podia veure a la façana de l’Ajuntament de Reus, on diverses personalitats del món de Reus desitjaven unes bones festes ha remogut les encarcarades estructures del màxim òrgan del setè art europeu. Lars Von Trier ja s’ha afanyat en reclamar l’autoria. En un evident estil Dogma95*, càmera a l’espatlla i sense escenografies artificials, la petita joia cinematogràfica que subtilment es desplegava cada dia a les 19:00 hores a la Plaça del Mercadal pot ser la llavor d’una nova revolució en l’ anomenat cinema de realisme polític. Colofó sublim de l’acció micropolítica, desenfocat, mogut, sensibler, estrident, psicodèlic, arítmic i desestructurat, reflectia de forma exacte i cruent la realitat del Reus post apocalíptic tripartit i mesell de la caspa espanyolista.
Per a major delectació de l’espectador, el director també havia triat protagonistes no professionals per tal de donar un to distès i fresc, si bé, de sobte, en desbordant genialitat, intervenien dos consagrats actors avesats en l’art parlamentari, reputats professionals de llargues trajectòries, que en una interpretació sublim, amagant les seves evidents virtuts i capacitats, interpretaven a dos autèntics mediocres amb ínfules i afany de protagonisme exacerbat, en una paràbola incommensurable del que serien dos politiquets de poble amb unes ganes boges i malaltisses de sortir a la foto, o al vídeo, és clar. La parodia del polític provincià i crescut en el seu ego esdevé reflex brutal del missatge que ens volia transmetre el director i que penetrava en el subconscient de l’espectador atònit, fins al punt de preguntar-se, espantat i aterrit, si aquest vídeo era la mostra del talent que se suposa ha de suplir la manca de recursos econòmics del nostre Ajuntament, o com és possible que persones sense idees i amb la necessitat de “ser” més que de “fer” assumeixin el control dels nostres destins i siguin capaços de permetre un espectacle tant dantesc.
En definitiva, i com a obra excelsa, ens martellejava fins a fer-nos descobrir que estem davant la decadència més absoluta d’un Reus que ha decidit tornar a ser un poble petit, tancat, sense talent i molt, molt espanyol.
Lluís Gibert
*Dogma 95 (Dogme 95). Moviment cinematogràfic iniciat per Lars Von Trier on els directors es comprometen a tractar les seves pel·lícules d’acord a una sèrie de normes estrictes a partir de les quals buscaven la veritat més profunda. Així les pel·lícules Dogma havien de ser filmades en escenaris naturals defugint d’estudis, amb la càmera en mà o a l’espatlla i gravada en so directe i sense musicalitzacions especials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada