Fa dies, per no dir mesos, que intento reprimir-me d’escriure sobre algunes formacions independentistes. Bàsicament per evitar l’acusació fàcil de titllar-me de “dolgut” o “enrabiat” per la meva expulsió de SI, aviat farà un any. Abans de res, vull agrair l’expulsió ordenada per l’executiva nacional de la formació política. Els agraeixo l’estalvi de temps i feina que ha suposat, ja que, de no ser així, hauria demanat la immediata baixa com a militant en el precís moment en que es començava a augurar la línia editorial d’aquesta en el si del Parlament.
Tothom té dret a defensar qualsevol idea, de qualsevol àmbit i de qualsevol ideologia, nomes faltaria! El que no es pot permetre és faltar el respecte i abocar-se a l’insult més barroer.
És en aquests sentit que denuncio els fets que s’han produït aquesta setmana al Parlament Català. Puc estar en contra de la ideologia de la M.H. Presidenta del Parlament, segona autoritat del país i discrepo totalment amb la idea de prohibir usar termes com “espoli fiscal” o “Espanya ens roba”. El Parlament és el lloc més sagrat de la democràcia i, per tant, tothom pot expressar lliurement les seves idees. Dit això, el que no podem permetre com a societat és donar suport a un grup parlamentari independentista que aprofita aquesta situació per faltar el respecte i insultar aquell que no pensa com ell. De forma correcte o equivocada ha pres una decisió que et pot agradar o no, però no pots rebaixar-te a l’insult més groller.
Fa dies que Solidaritat ha perdut el nord. Començant per les acampades al Parc de la Ciutadella; continuant per demanar que els independentistes “de debò” votessin a les passades eleccions espanyoles amb una estelada per aconseguir el vot nul; passant per les desagradables formes de comunicació que exerceixen alguns dels seus membres... i fins arribar a l’actual menyspreu que aboquen sobre els que no pensen com ells.
Personalment, m’avergonyeix profundament que els independentistes que no pensem com ells haguem de patir la imatge tan lamentable que projecten aquests “senyors”. El moviment independentista no necessita gent que insulti, ni que defensi les seves idees cridant. L’ independentisme necessita un projecte sòlid de país, un projecte de futur que il·lusioni, un projecte propi, un projecte que trenqui els esquemes actuals, un projecte valent i segur.
Ja tenim prou problemes per explicar a la societat que l’autonomia que ens cal és la de Portugal. Però amb actuacions així, enlloc d’explicar les bondats i la riquesa de tenir un estat propi, hem d’explicar que no tots els independentistes estem a favor d’actuacions d’aquest tipus.
Sincerament no sé en què està pensant el Sr. Tena quan actua d’aquesta manera, ni tan sols sé si la seva intenció es fer créixer el seu projecte personal o enfonsar en la misèria l’ independentisme. No puc saber el que realment pensa, encara que, pensant-ho millor i coneixent-lo una mica, això de pensar no ho fa gaire sovint.
Abel Andreu
Totalment d’acord amb tu Abel, hores d’ara ja fa temps que jo també agreixo haver estat expulsat de SI , i ho agraeixo per que m’he lliurat d’haver de donar explicacions al meu entorn per extravagàncies com les del senyor Tena, senyor que ara filant encara més prim en el camp de les coses estrafolàries sembla que vol denunciar a CiU al TC.
ResponEliminahttp://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/12/si_estudia_portar_el_parlament_al_tc_77736.php.
Francament, no se que es mes penós, la censura de la Sra. Núria de Gispert o la mala educació del Lopez Tena. M’haureu de perdonar la gosadia però cada dia n’estic més convençut de que els politics professionals son a la democràcia el que els gigolós son al amor, uns vividors i uns farsants
La substància de la llibertat
ResponEliminaEl diputat Alfons López Tena ha estat dur amb la presidenta del Parlament i la part mediática més estúpida de Catalunya ha fet tota mena d'escarafalls, bo i recordant-li que les formes no s'han de perdre mai.
A mi m'ha agradat la intervenció de l'Alfons. Primer perquè tothom sap que el mínim qualificatiu que es mereix una presidenta del Parlament que es vesteix de fada per aparèixer fotografiada en un diari és el de "mamarracha". Tothom ho sap, o tothom ho hauria de saber, i per tant l'apreciació que en fa el diputat López Tena té l'innegable encert de ser correcta. De fet, pel simple deixar-se entrevistar pel diari El País ja es mereixeria tot quanta mofa i estridència. "Mamarracha" és un adjectiu perinent, tot i que potser n'hi ha algun altre de més genuí, com coent o xarona, arreplegada, poligonera o vilgar, però en qualsevol cas puc compartir i comparteixo l'esperit del senyor diputat i especialment el to de menyspreu amb què el va explicitar.
No han faltat les senyoretes aficionades disfressades de periodistes que han volgut donar-li lliçons a l'Alfons amb el recurs penosíssim de "l'així, no". Oh, quin país més brut i corromput per farsants i mediocres.
De fons, però, un país insuficient, un insofrible corral de tarats i homenets, a res no és permeable i tot ho menysprea. Incapaços d'entendre res, li neguen al senyor diputat i al seu gest qualsevol profunditat, qualsevol transcendència, i l'únic sentiment que ens queda als qui el coneixem i l'estimem és la nostàlgia, com el so d'un tren en la distància.
Salvador Sostres
el pijor de tot es que, una vegada més, no ens entenem entre nosaltres...
ResponEliminaCoi, si que n'hi ha d'expulsats en una formació que només duu quatre dies rodolant!
ResponEliminaPer si us interessa: http://vimeo.com/32930151