L' ou que vola lliure

Quan algú menysté la festa afegint seguicis que no toquen o dedicant gestos obscens al respectable rebaixa la institució a nivells de clavegueram i de camorrisme indecent. A ningú se li escapa que s’està imposant la cultura del “piropo” groller i del “mando i ordeno”. De la modèstia i la innocència que et dona la falsa ignorància hem passat a anar pels llocs escatin figures femenines vomitant per la boca testosterona. Aquest és el nivell i òbviament no em posaré en el mateix esgraó aplaudint el llançament d’ovoproductes, però tampoc em quedaré en la denúncia despullada del fet gallinaci sense advertir que al final no tothom reb de la mateixa manera i mentre n’hi han que els ous de la incompetència política els empobreix i els dilapiden el futur, a d’altres només els rebrega un orgull acostumat al contorsionisme amb butxaques agraïdes i els  incrementa la factura de la tintoreria que, en qualsevol cas, la pagarem entre tots. Compte amb igualar les víctimes de tot plegat perquè si no som justos estarem fent les truites del futur. Com diria aquell prestigiós filòsof,  quan vegis un ou volar cap a tu, preguntat si abans no has enviat a prendre pel cul o a la ruïna a qui te’l tira. Sols descartat l’estat de necessitat o l’alienació mental, l’ou que vola lliure es mereixedor de la més radical de les condemnes.

Lluís Gibert