dilluns, 26 de setembre del 2011

LA UNITAT NO POLÍTICA

Si observem els moviments socials que es van desenvolupant en els darrers temps podem comprovar com les respostes a tot allò que representa un atac contra Catalunya són quantitativament força nombroses i les iniciatives que fomenten la informació o el treball encaminat a l’assoliment d’un estat propi obtenen sempre notables resultats. Vull dir amb això que en l’actualitat, organitzar qualsevol moviment genèric o actuació especifica referent a l’assoliment de la independència de Catalunya acostuma a tenir força èxit. Per què? Evidentment aquesta majoria social que s’està començant a configurar es reflecteix clarament en les accions promogudes, sobre tot, per la societat civil. Per altra banda existeix també una certa conscienciació de revolta social i molta gent sap que quedar-se a casa no resol els problemes i, per tant, s’han activat per tal de contribuir al canvi de sistema polític que necessita aquest país. És per això que m’atreveixo a afirmar, de forma rotunda, que hi ha una clara voluntat unitària (i transversal) d’assolir l’objectiu d’un Estat Propi. L’ independentisme “civil” està clarament unit. Volen exemples?, n’hi ha uns quants. El primer detonant de tot aquest independentisme civil van ser les consultes, on es va poder comprovar com el treball conjunt mobilitzava milers de persones. Les darreres manifestacions del 10 de juliol de l’any passat i la recent del 9 de juliol demostren la capacitat de les entitats civils i el clam unànime en defensa del model educatiu català també evidencia la unitat d’acció dels catalans que ha portat a milers de persones a reclamar els seus drets als carrers. A la xarxa tota aquesta ebullició nacional és patent i ens trobem en els darrers mesos com diferents hastags o etiquetes creades pels catalans assoleixen els primers llocs mundials d’utilització, repeteixo, mundials. Quan es tracta de reivindicar via tuiter alguna cosa, els catalans anem tots a una. Veritablement és un goig.

Quina és l’excepció a aquesta regla. Doncs està clar, la política. La gent ha vist clarament que els nostres polítics independentistes van a la batalla per motius poc clars i no se’n refien. El projecte d’un estat català requereix confiança en els polítics i aquesta no existeix perquè quasi tots han donat mostres, en el passat, de debilitat cap al colonitzador espanyol. És per això que tota aquesta majoria social, que en els plantejaments civils s’uneix sense cap problema, en els polítics, no compareix. Podríem donar-li molts tombs i buscar moltes causes, però sigui pel que sigui, la majoria del votant independentista està unit en no votar polítics independentistes, i per tant, aquesta majoria social no es reflecteix a les urnes, cosa que no deix de ser un problema, i greu. La majoria de politics actuals son el principal tap per assolir un estat propi perquè generen dubtes i discrepàncies. Allà on fica el nas la política el moviment acaba malament. És per això que la ciutadania, que no es ruc, ha buscat la unitat a l’altre cantó i majoritàriament no vota aquestes opcions. Per tant, l’ independentisme unitari existeix, hi és, però ha decidit no votar opcions “polítiques” independentistes

Que no ens enganyin més dient que som quatre i barallats. Els que són quatre i barallats són els polítics, la ciutadania som molts, estem units i tenim pressa, molta pressa.

Lluís Gibert


diumenge, 11 de setembre del 2011

OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL M.H. PRESIDENT HERIBERT BARRERA

Actes 11 de setembre






“Heribert Barrera i Costa, va morir el proppassat 27 d’agost.

Sintetitzar en poques paraules la seva vida no és tasca gens fàcil. La seva existència és un compendi entre una vida professional força notable i l’entrega a la causa del seu país des de ben jove.

Fill de Martí Barrera i Maresme, que fou també diputat al Parlament de Catalunya i Conseller de la Generalitat Catalana, n’heretà la passió per la causa de la llibertat de Catalunya i alhora una defensa radical dels valors republicans. Els seus començaments en la lluita patriòtica cal situar-los a la FNEC i més tard a les JERC. Reorganitzà ERC a l’exili i n’esdevingué dirigent i secretari general, sent-ne finalment President del 1991 al 1995. Del 1980 al 1984 fou el primer President del Parlament restaurat. Participà en diferents moviments de caire europeista i fou diputat al Parlament Europeu.

L´any 1988 ERC va obtindre 14 diputats, encetant-se una època de col·laboració amb el nacionalisme majoritari de CiU. Aquesta etapa fou una de les més qüestionades pels seus detractors, tot i que amb la deguda perspectiva històrica, la seva opció d’intentar arrossegar l’autonomisme a posicions més radicals no estaria allunyada d’algunes opinions ben actuals. En tot cas i en paraules de l’expresident Jordi Pujol "Barrera ha estat un patriota que ha servit amb fidelitat el país, amb molts contratemps i algunes vegades sense ser comprès".

Aquestes darreres declaracions de l’expresident de la Generalitat refermen l’actitud i el pensament de Barrera tot i que en algun temps varen discrepar. Ben mirat doncs, el que cal analitzar és tota una trajectòria vital i la de n’Heribert Barrera és inqüestionable i radicalment patriòtica.

En els darrers temps, a més a més, va saber estar al costat de les iniciatives polítiques més alliberadores, fixant com a eix fonamental l’eix nacional per aconseguir un moviment transversal i majoritari que ens porti a la independència. Cal recordar que fins els darrers moments tenia el cap ben clar i en paraules també de J. Pujol "Era un home molt educat i respectuós, es podia dir que era una persona de potència intel·lectual i d’alt nivell d’exigència ètica".

Pel que fa a la seva trajectòria professional es llicencia en ciències químiques per la Universitat de Barcelona. També obté llicenciatures de matemàtiques i enginyeria química a la Universitat de Montpeller, i la de ciències físiques a la Sorbona. La seva activitat acadèmica fou dilatada a França i fou becari post doctoral de la Universitat de New Hampsire. A Catalunya obtingué la càtedra de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va impartir classes fins a la jubilació l´any 1984. Publica nombrosos articles en revistes científiques internacionals i participa en diverses associacions científiques internacionals de renom.

Pel que fa a la activitat cultural, al nostre país fou president del Club d´Amics de la UNESCO, de l´Ateneu Barcelonès i membre del Consell d’Òmnium Cultural. Avui en dia es difícil trobar en el camp de la política gent amb la seva preparació intel·lectual, brillant en el camp professional, patriota irreductible i persona en definitiva doblement honorable.

Et saludem amb afecte i et recordarem com et mereixes, seguint la teva/nostra lluita.
 
Visca Catalunya lliure!
Visca la terra!”

Irreductibles Baix Camp