OFRENA FLORAL A LA TOMBA DEL M.H. PRESIDENT HERIBERT BARRERA

Actes 11 de setembre

“Heribert Barrera i Costa, va morir el proppassat 27 d’agost.

Sintetitzar en poques paraules la seva vida no és tasca gens fàcil. La seva existència és un compendi entre una vida professional força notable i l’entrega a la causa del seu país des de ben jove.

Fill de Martí Barrera i Maresme, que fou també diputat al Parlament de Catalunya i Conseller de la Generalitat Catalana, n’heretà la passió per la causa de la llibertat de Catalunya i alhora una defensa radical dels valors republicans. Els seus començaments en la lluita patriòtica cal situar-los a la FNEC i més tard a les JERC. Reorganitzà ERC a l’exili i n’esdevingué dirigent i secretari general, sent-ne finalment President del 1991 al 1995. Del 1980 al 1984 fou el primer President del Parlament restaurat. Participà en diferents moviments de caire europeista i fou diputat al Parlament Europeu.

L´any 1988 ERC va obtindre 14 diputats, encetant-se una època de col·laboració amb el nacionalisme majoritari de CiU. Aquesta etapa fou una de les més qüestionades pels seus detractors, tot i que amb la deguda perspectiva històrica, la seva opció d’intentar arrossegar l’autonomisme a posicions més radicals no estaria allunyada d’algunes opinions ben actuals. En tot cas i en paraules de l’expresident Jordi Pujol "Barrera ha estat un patriota que ha servit amb fidelitat el país, amb molts contratemps i algunes vegades sense ser comprès".

Aquestes darreres declaracions de l’expresident de la Generalitat refermen l’actitud i el pensament de Barrera tot i que en algun temps varen discrepar. Ben mirat doncs, el que cal analitzar és tota una trajectòria vital i la de n’Heribert Barrera és inqüestionable i radicalment patriòtica.

En els darrers temps, a més a més, va saber estar al costat de les iniciatives polítiques més alliberadores, fixant com a eix fonamental l’eix nacional per aconseguir un moviment transversal i majoritari que ens porti a la independència. Cal recordar que fins els darrers moments tenia el cap ben clar i en paraules també de J. Pujol "Era un home molt educat i respectuós, es podia dir que era una persona de potència intel·lectual i d’alt nivell d’exigència ètica".

Pel que fa a la seva trajectòria professional es llicencia en ciències químiques per la Universitat de Barcelona. També obté llicenciatures de matemàtiques i enginyeria química a la Universitat de Montpeller, i la de ciències físiques a la Sorbona. La seva activitat acadèmica fou dilatada a França i fou becari post doctoral de la Universitat de New Hampsire. A Catalunya obtingué la càtedra de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va impartir classes fins a la jubilació l´any 1984. Publica nombrosos articles en revistes científiques internacionals i participa en diverses associacions científiques internacionals de renom.

Pel que fa a la activitat cultural, al nostre país fou president del Club d´Amics de la UNESCO, de l´Ateneu Barcelonès i membre del Consell d’Òmnium Cultural. Avui en dia es difícil trobar en el camp de la política gent amb la seva preparació intel·lectual, brillant en el camp professional, patriota irreductible i persona en definitiva doblement honorable.

Et saludem amb afecte i et recordarem com et mereixes, seguint la teva/nostra lluita.

 

Visca Catalunya lliure!

Visca la terra!”

Irreductibles Baix Camp