Repassant la nostra història més recent, llegeixo un paràgraf que descriu una de tantes vexacions per les que han passat els nostres patriotes i herois. El juliol de 1936, ocupada les Balears pels feixistes, Estat Català decideix formar una columna per alliberar Mallorca dels insurrectes, el ministre Prieto, conegut pel seu anticatalanisme, saboteja l’operació rebutjant més ajuda perquè prefereix perdre l’illa abans que aquesta sigui conquerida per milícies formades en sa majoria pels homes d’Estat Català.
La nostra història, per desgràcia, conté una quantitat infinita de successos en els que l’estat que ens colonitza demostra el seu menyspreu al nostre país. Tot i això, alguns politics catalans de poca o pertorbada memòria s’entesten en col·laborar amb l’estat opressor, fent així del nostre passat una anècdota i dels nostres màrtirs uns eterns oblidats.
En Duran i Lleida ha declarat que la reforma de la constitució espanyola és un disbarat, ha lamentat la manera com s’ha aprovat i li preocupa que això no calmi els mercats, tanmateix, CiU està irritada pel veto a les seves esmenes d’última hora. No és col·laborar amb els que ens menyspreen presentar simples esmenes assumint així la constitució espanyola com a “norma suprema del ordenamiento jurídico del Reino de España”?..., recordeu, inclou assumir la “monarquía parlamentaria”, la “organización territorial en Comunidades Autónomas y Provincias”, i com no pot ser d’altra manera obeir les sentències del TSJC, d’aquí dos mesos el castellà ha de ser llengua vehicular a les nostres escoles.
Duran i Lleida, CiU, col·laboracionistes, politics tots: cada vegada que escriviu a les pàgines de la nostra història actes com aquests, doneu l’esquena al vostre país i passeu per sobre dels nostres oblidats patriotes. No espero pas de vosaltres que sigueu els líders que deroguin en el territori de Catalunya la constitució del regne d’Espanya, doncs teniu la memòria pertorbada i sovint oblideu qui som, cal que us sumeu al poble per defensar-lo amb valor i, si us va tant lo espanyol, una recomanació: llegiu Fuenteovejuna... ¿quién mató al comendador?, Fuenteovejuna señor!!! La unitat del poble és la base del triomf.
Òscar Ribé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada