MESTRE IODA

Pelsigades

QUE ARRIBI L'ESTIU!

Aquesta tarda tenia una estona lliure i m’he posat a tafanejar el bloc de l’escola-bressol on va el meu fill i entre moltes coses interessants he pogut llegir. ”Per als nostres fills i filles, deixar de portar bolquers implica fer-se una mica més grans, més autònoms, controlar més el propi cos i el plaer de decidir quan i on fer les necessitats, caminar més còmodes i lliures. Per als pares, implica veure com creixen contents i satisfets i com, poc a poc van guanyant independència”. De sobte, al llegir la darrera paraula, m’han vingut al cap moltes reflexions aplicades a la política de casa nostra.

Bolquers, sinònim de caminar menys lliures, menys autònoms, menys satisfets. Sembla que en aquest país alguns vulguin seguir portant bolquers i per anys! Això sí, es fan els grans però, en el fons en porten. Els fa por fer el pas i dir decididament que no ens en calen, que volem caminar lliures i poder fer els moviments que vulguem sense humitats ni incomoditats (per dir-ho finament i sense voler ferir la sensibilitat del lector).

No parlaré dels “companys de classe” que no volen que ens els traiem (PsoE, PP, C’s…), parlaré dels companys de classe que en porten i que diuen que ja no en volen, vols dir que no en volen? No saben com dir-ho als pares, en aquest cas els pares són els votants que sí que tenen clar que ja ha arribat l’estiu on es fa el gran pas (per aquells que no ho sàpiguen, normalment s’aprofita l’estiu per treure els bolquers a la canalla). Doncs això, no saben com dir que volen caminar lliures, volen però? O els fa por? Sí, els fa por! Se senten més còmodes amb ells posats, no són capaços d’imaginar com de bonica pot ser la vida sense aquest “pes” al cul. Després tenim els altres companys de classe que ja tenen clar que se’ls volen treure però, resulta que queden neutralitzats per la resta i com que en són molt pocs no poden fer el canvi, quan la majoria dels pares volen.

Necessitem doncs que els pares de la classe es posin d’acord i facin que els que no volen treure-se’l, se’l treguin ja d’un cop! Només en una direcció podrem fer que arribi l’estiu a aquest país, aquells pares que no voleu treure el bolquer al vostre fill us esteu equivocant. Un fill és un fill, no us estic dient que l’abandoneu, ni molt menys, per tant, heu de ser capaços de fer-li veure, amb l’ajut dels companys més avançats de classe, que sense ell, podran ser una mica més grans, més autònoms, controlar més el propi cos, caminar més còmodes i lliures. I veuran com, poc a poc van guanyant independència!!!

Albert Pascual

IRREDUCTIBLES IMPARABLES

Ahir al vespre, els irreductibles ens trobàrem al nostre punt d’encontre habitual: La Taverna del carrer de la Lleona de Reus. Per cert, un indret molt recomanable. Com no podia ser d’altra manera, la trobada va ser un èxit en tots els aspectes, tant a nivell de convocatòria com a nivell d’idees i propostes de futur. No patiu, no us precipiteu, les anireu coneixent quan toqui. No cal dir que el grup es va consolidant i que la il·lusió, truncada després de sorprenents decepcions polítiques, poc a poc sembla que agafa aire. Avui els irreductibles arrenquem amb nova imatge i amb una data gravada a la ment. El proper 23 d’abril, diada de Sant Jordi, ens donarem a conèixer a la societat reusenca mitjançant la publicació d’una Edició 0. Volem que sapigueu què som, qui som, com pensem, en què creiem, quines són les nostres intencions, què volem per a la nostra terra, per què creiem necessari regenerar la classe política actual i com creiem que cal fer-ho des de l’honestedat, l’excel·lència i la dedicació. No, no som un partit polític, però us ben assegurem que la classe política, sigui del color que sigui, sentirà a parlar de nosaltres. Catalunya ha de dir prou i si ells són incapaços de fer-ho, ho farem nosaltres.

Continuem caminant cap a la independència!

Irreductibles Baix Camp

COM ESTÀ EL PATI!

La vida política d’aquest país sempre ha estat una mica penosa, fa molts anys que no es veu cap líder de cap partit que inspiri, ja no només respecte, sinó una mica de confiança. Ara bé, si baixem del nivell de política de país al de la política local, aquest panorama esdevé encara més patètic. Mireu, sense anar més lluny, el mapa polític de l’entorn independentista de Reus.

El partit degà de l’Independentisme Català -80 anys diuen- davant les seves limitades opcions per a aquestes properes eleccions, recorre a fitxar una versió digital de la Pastoreta, una octogenària com el partit que, no contenta en ser trànsfuga d’Rcat, diu venir auxiliada per l’arquitecte Gaudí.

A Rcat aquesta fuga a caigut com una bomba, però a Barcelona bé que hi van amb ERC, per què aquí no? Com a mínim, i això cal reconèixer-los-hi, tenen la dignitat de no concórrer a unes municipals en les que l’únic que els hi pot passar es que rebin un desgast del tot innecessari.

Els altres, els de la renovació – sobretot en la transparència en el recompte de vots -, un cop han fet neteja dels que, segons ells, posàvem pals a les rodes, s’han quedat tan en quadre que han hagut de recórrer a fitxar una independent, i tot per no donar el braç a tòrcer als que els hi dèiem que això de les municipals no calia. Mai hem posat cap entrebanc al projecte independentista sinó tot el contrari però, ara que ens han fet fora resulta que necessiten repescar una de les responsables dels carnavals reusencs. Dic jo que deu de ser per adobar la parada dels monstres que li anirà al darrera.

Perdoneu, però algú ho havia de dir!!!

Manel Baxerias

LES BICICLETES SÓN PER ALS PAÏSOS SERIOSOS

Reus; tercer espai 2.0

Plantejar-se el debat del bicing a Reus em sembla una autèntica frivolitat. Vagi per endavant que estic d’acord en potenciar tot allò que representi una mobilitat més racional, i en aquest context, anar a peu i en bicicleta, en una ciutat de les dimensions com Reus, sembla del tot lògic. Però implementar una cultura de la bicicleta va molt més enllà que gastar-se 250.000€ en adquirir bicicletes i dotar d’una estructura de tipus bicing tal i com es proposa des d'Iniciativa per Catalunya a Reus. La cultura de la bicicleta requereix de polítiques educatives a llarg termini, de treballar per modificar la nostra pròpia manera de fer i sobre tot i per damunt de tot, d’adequar la ciutat. Tal i com està Reus ara, vosaltres estaríeu tranquils deixant els vostres fills circulant-hi en bicicleta?. Reus no està preparada per a la bicicleta i no es tracta de posar en perill la vida dels reusencs per justificar determinades polítiques “happy flowers”. En les condicions actuals, invertir 250.000€ en aquest sentit és un pedaç, una frivolitat i una indecència. Parlem seriosament, valorem exactament què costaria adaptar la ciutat, fem números i mirem si ens els podem gastar i si ens podríem plantejar amb garanties d’èxit un Reus amb bicicletes. Adaptar els carrers, les voreres, resoldre els encreuaments, compatibiltzar espais, tot té un cost, i alt. Tot això en un context de recursos escassos, en part per la crisi, però sobre tot per l’espoli fiscal al que estem sotmesos. La veritable política per implementar l’ús de la bicicleta, passa per gestionar recursos propis, i sobre tot , passa per que no ens els prenguin. Un tercer espai parlaria d’independència com a fórmula per obtenir els recursos necessaris per tenir millor ciutats. Amb recursos suficients ens podríem plantejar un pla d’actuació a mig termini per a poder adaptar la ciutat a la bicicleta, que sens dubte, facilitaria la mobilitat i ens faria estar a tots més a gust, la independència també és per això, per viure millor  Si realment  volem un Reus adaptat a les bicicletes, establim un pla d’actuació seriós i fem números. Plantegem-nos circuits dins de la ciutat que permetin arribar a tot arreu garantint la seguretat del ciclista i estudiem-ne el cost. Veurem que mentre continuem dins del sistema de finançament que ens “ofereix” Espanya, no ens ho podem pagar, i en aquest context, molt em temo que la propera proposta seria la d’instal·lar un peatge per utilitzar els propis carrils bicis, que d’això de pagar peatges, els catalans, ja en sabem molt.. Un tercer espai no estaria en contra de les bicicletes, estaria en contra de que ens continuessin prenent més el pèl, i sobre tot, els “quartos”.

Lluís Gibert