INNOVAGATE

Nou article de l'advocat i membre dels Irreductibles, Lluís Gibert, al digital delcamp.cat:


http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=20072


Irreductibles Baix camp

EL VÍDEO DEL MERCADAL

Commoció a l’Acadèmia cinematogràfica d’Europa. El recent curtmetratge, que es podia veure a la façana de l’Ajuntament de Reus, on diverses personalitats del món de Reus desitjaven unes bones festes  ha remogut les encarcarades estructures del màxim òrgan del setè art europeu. Lars Von Trier ja s’ha afanyat en reclamar l’autoria. En un evident estil Dogma95*, càmera a l’espatlla i sense escenografies artificials, la petita joia cinematogràfica que subtilment es desplegava cada dia a les 19:00 hores a la Plaça del Mercadal pot ser la llavor d’una nova revolució en l’ anomenat cinema de realisme polític. Colofó sublim de l’acció micropolítica, desenfocat, mogut, sensibler, estrident, psicodèlic, arítmic i desestructurat, reflectia de forma exacte i cruent la realitat del Reus post apocalíptic tripartit i mesell de la caspa espanyolista.

Per a major delectació de l’espectador, el director també havia triat protagonistes no professionals per tal de donar un to distès i fresc, si bé, de sobte, en desbordant genialitat, intervenien dos consagrats actors avesats en l’art parlamentari, reputats professionals de llargues trajectòries, que en una interpretació sublim, amagant les seves evidents virtuts i capacitats,  interpretaven a dos autèntics mediocres amb ínfules i afany de protagonisme exacerbat, en una paràbola incommensurable del que serien dos politiquets de poble amb unes  ganes boges i malaltisses de sortir a la foto, o al vídeo, és clar.  La parodia del polític provincià i crescut en el seu ego esdevé reflex brutal del missatge que ens volia transmetre el director i que penetrava en el subconscient de l’espectador atònit, fins al punt de preguntar-se, espantat i aterrit, si aquest vídeo era la mostra del talent que se suposa ha de suplir la manca de recursos econòmics del nostre Ajuntament, o com és possible que persones sense idees i amb la necessitat de “ser” més que de “fer” assumeixin el control dels nostres destins i siguin capaços de permetre un espectacle tant dantesc.

En definitiva, i com a obra excelsa, ens martellejava fins a fer-nos descobrir que  estem davant la decadència més absoluta d’un Reus que ha decidit tornar a ser un poble petit, tancat, sense talent i molt, molt espanyol.

Lluís Gibert

*Dogma 95 (Dogme 95). Moviment cinematogràfic iniciat per Lars Von Trier on els directors es comprometen a tractar les seves pel·lícules d’acord a una sèrie de normes estrictes a partir de les quals buscaven la veritat més profunda. Així les pel·lícules Dogma havien de ser filmades en escenaris naturals defugint d’estudis, amb la càmera en mà o a l’espatlla i gravada en so directe i sense musicalitzacions especials.

L'INDEPENDENTISME FRIKI

Fa dies, per no dir mesos, que intento reprimir-me d’escriure sobre algunes formacions independentistes. Bàsicament  per evitar l’acusació fàcil de titllar-me de  “dolgut” o “enrabiat” per la meva expulsió de SI, aviat farà un any. Abans de res, vull agrair l’expulsió ordenada per l’executiva nacional de la formació política. Els agraeixo l’estalvi de temps i feina que ha suposat, ja que, de no ser així, hauria demanat la immediata baixa com a militant en el precís moment en que es començava a augurar la línia editorial d’aquesta en el si del Parlament.

 

 

Tothom té dret a defensar qualsevol idea, de qualsevol àmbit i de qualsevol ideologia, nomes faltaria! El que no es pot permetre és faltar el respecte i abocar-se a l’insult més barroer.

 

 

És en aquests sentit que denuncio els fets que s’han produït aquesta setmana al Parlament Català.  Puc estar en contra de la ideologia de la M.H. Presidenta del Parlament, segona autoritat del país i discrepo totalment amb la idea de prohibir usar termes com “espoli fiscal” o “Espanya ens roba”. El Parlament és el lloc més sagrat de la democràcia i, per tant, tothom pot expressar lliurement les seves idees. Dit això, el que no podem permetre com a societat és donar suport a un grup parlamentari independentista que aprofita aquesta situació per faltar el respecte i insultar aquell que no pensa com ell. De forma correcte o equivocada ha pres una decisió que et pot agradar o no, però no pots rebaixar-te a l’insult més groller.

 

 

Fa dies que Solidaritat ha perdut el nord. Començant per les acampades al Parc de la Ciutadella; continuant per demanar que els independentistes “de debò” votessin a les passades eleccions espanyoles amb una estelada per aconseguir el vot nul; passant per les desagradables formes de comunicació que exerceixen alguns dels seus membres... i fins arribar a l’actual menyspreu que aboquen sobre els que no pensen com ells.

 

 

Personalment, m’avergonyeix profundament que els independentistes que no pensem com ells haguem de patir la imatge tan lamentable que projecten aquests “senyors”. El moviment independentista no necessita gent que insulti, ni que defensi les seves idees cridant. L’ independentisme necessita un projecte sòlid de país, un projecte de futur que il·lusioni, un projecte propi, un projecte que trenqui els esquemes actuals, un projecte valent i segur.

 

 

Ja tenim prou problemes per explicar a la societat que l’autonomia que ens cal és la de Portugal.  Però amb actuacions així, enlloc d’explicar les bondats i la riquesa de tenir un estat propi, hem d’explicar que no tots els independentistes estem a favor d’actuacions d’aquest tipus.

 

 

Sincerament no sé en què està pensant el Sr. Tena quan actua d’aquesta manera,  ni tan sols sé si la seva intenció es fer créixer el seu projecte personal o enfonsar en la misèria l’ independentisme. No puc saber el que realment pensa, encara que, pensant-ho millor i coneixent-lo una mica, això de pensar no ho fa gaire sovint.

 

 

 

Abel Andreu

#JOBOSCH

Estic patint, ho reconec. A aquestes alçades, tenir més o menys representació independentista al parlament espanyol és secundari davant el desprestigi de les opcions polítiques sobiranistes. Hem arribat un punt que quedar-nos com estem ja és un èxit tenint en compte la colla d’insensats que van pel món dient que son polítics que treballen per un estat propi. Egocèntrics, mediocres, individualistes i pobres d’esperit ens allunyen de la Catalunya gloriosa i ens volen vendre com a xarlatans de fira que ells son el camí, quan no son capaços ni de gestionar el camí de les seves pròpies vides. En la darrera dècada, tots aquests salvapàtries han dilapidat una base electoral que, ben gestionada, hagués pogut ser la primera pedra per assolir una majoria social. Maldestres, poltronaires ignorants i el que és pitjor, inconscients de les seves pròpies limitacions i misèries, possiblement s’han carregat de forma irremeiable la constitució de l’Estat Català a curt termini.

Amb aquest estat d’ànim afronto la decisió de votar el 20N i el que seria lògic és que marxés cap a la muntanya a buscar rovellons i me’ls mengés al vespre tot contemplant com els espanyols van fent. No obstant, votaré, i votaré l’eix Junqueras-Bosch, i fixeu-vos que no dic ERC ni Reagrupament expressament perquè ja em sento prou estúpid per almenys no intentar disminuir el meu sentiment de culpa. Els votaré per 3 motius:

1.- Perquè no sé si s’ho creuen o no però parlen  desacomplexadament de independència. Sense tacticismes ni ambigüitats.

2.- Perquè crec que ERC és un pilar fonamental del independentisme polític, una marca de valor incalculable i algú l’ha de salvar de la tribu de incompetents que l’ha gestionat fins ara. No sé si Junqueras se’n sortirà o si és el perfil adequat, però ara com ara és l’únic que apunta maneres i, per tant, es mereix una oportunitat. Si aquestes eleccions Junqueras no treu uns resultats mínimament raonables, se’l menjaran viu. (I si els treu possiblement també). Per això crec que el votant independentista hauria de intentar apuntalar una casa que cau a veure si aconsegueixen refer-la. (Penseu, els qui opineu que caldria que desaparegués, el que costa crear una marca nova)

3.- És difícil creure, a aquestes alçades, amb la capacitat de molta gent de ERC o de Reagrupament, però son independentistes i per tant, treure zero a l’examen espanyol seria un nou desprestigi per a tots nosaltres. Si es mantenen o fins i tot pugen una mica i entren els d’Amaiur , semblarà més gros del que és. Cal ser pràctics i pensar en la visualització exterior de tot plegat.

Un cop ja vaig prestar el vot a ERC i se’m van pixar a la cara i més endavant vaig intentar ajudar a Reagrupament i em van expulsar. No obstant, pensant en el futur,  estic disposat a posar-me una pinça al nas pels motius expressats i votaré l’eix Junqueras – Bosch amb l’esperança que facin net i revitalitzin el panorama. I sí, patiré fins a l’últim moment per si els de Solidaritat s’inventen alguna mentida contra en Bosch, per si Carretero plega enfadat perquè li han pres una joguina o per si Ridao o Puigcercós impugnen les eleccions primàries per no haver fet paperetes en sànscrit. Però aquest procés de patiment seguirà fins que tots aquests funestos agents del independentisme tràgic i mediocre desapareguin del mapa i per a fer això caldrà ajudar als que queden dins i també pensen que les coses han de canviar per tal que els puguin prendre les claus de la casa, i de la poltrona.

 

Lluís Gibert

JO DE GRAN VULL SER O'LEARY

Després del “magnífic” acord amb les majors del cinema, ja tenim aquí un altre espectacular acord amb Ryanair que s'anuncia a bombo i plateret abans de les eleccions. Fixeu-vos com van canviant les coses, com que amb Madrid no s'atreveixen ni a negociar, ara es tracta de sortir a la foto amb qui fa quatre dies ens sotmetia a xantatge i abusava de la nostra situació debilitada de poder de fireta. Toca doncs fer-se la foto amb els espavilats de Ryanair que, com a empresa privada no hi tinc res a dir, però com a salvadors de la nostra incipient infraestructura aeronàutica no se si son massa bones companyies. En tot cas, sembla a ser que les vergonyes del Senyor Recoder aguanten això i molt més, igual que les d'en Mascarell, si fa o no fa.

No s'ho perdin, senyores i senyors del circ de l'autonomia. Cinc anys més d'escorrialles, sense masses concrecions ni rutes (els detalls a vegades entorpeixen una bona història d'amor). El que sí que ens han dit és que si no compleixen no cobren ajudes (el Sr. O'Leary ja tremola) i que mai més deixaran els aeroports sense activitat a l'hivern. Home, Sr. Recorder, no ho digui això de "mai més", que els espanyols l'estan sentint i ja deuen estar tots tirats per terra morts de riure quan han descobert que si pugen les tarifes l'acord se’n va a norris. Un petit detall sense importància deixar fora a AENA de l'acord, més que res perquè si volen pujar tarifes se l’haurà de menjar amb patates  i aquest somriure de satisfacció que li produeix rebaixar el país fins a quotes insospitades

I per cert, com a Reusenc, estic veritablement impressionat de la intervenció en tot aquest afer dels agents del territori, especialment de l'alcalde de Reus, al que el tenen en tant alta consideració que ni tant sols l'han deixat sortir a la foto. Deu ser que potser els Convergents de Barcelona ja donen a Reus per perdut en mans dels alegres populars. Es clar que potser no ens podem queixar, sembla ser que el Sr. Àngel Ros, com a bon espanyol, reclama també el pacte de la misèria per l'aeroport d' Alguaire. Si es que acabarem traient-nos els ulls per un plat de llenties. Molt patètic tot plegat.

En tot cas, indiscutiblement, quan sigui gran vull ser com el Sr. O'Leary, President de Ryanair. Un senyor que fa i desfà el que li dona la gana, diu el que li ve de gust, i al final, els polítics encara li besen el cul, no em digueu que no té mèrit Ara entenc perfectament els Shows del Sr. O'Leary. L'únic que intenta és posar-se al nivell dels seus negociadors i vist el que hi ha encara trobo que els dignifica en excés, perquè els pinta com a uns imbècils, quan en realitat el que hauria de fer és equiparar-los al que son, uns mediocres sense la més mínima dignitat.

Lluís Gibert