Estic patint, ho reconec. A aquestes alçades, tenir més o menys representació independentista al parlament espanyol és secundari davant el desprestigi de les opcions polítiques sobiranistes. Hem arribat un punt que quedar-nos com estem ja és un èxit tenint en compte la colla d’insensats que van pel món dient que son polítics que treballen per un estat propi. Egocèntrics, mediocres, individualistes i pobres d’esperit ens allunyen de la Catalunya gloriosa i ens volen vendre com a xarlatans de fira que ells son el camí, quan no son capaços ni de gestionar el camí de les seves pròpies vides. En la darrera dècada, tots aquests salvapàtries han dilapidat una base electoral que, ben gestionada, hagués pogut ser la primera pedra per assolir una majoria social. Maldestres, poltronaires ignorants i el que és pitjor, inconscients de les seves pròpies limitacions i misèries, possiblement s’han carregat de forma irremeiable la constitució de l’Estat Català a curt termini.
Amb aquest estat d’ànim afronto la decisió de votar el 20N i el que seria lògic és que marxés cap a la muntanya a buscar rovellons i me’ls mengés al vespre tot contemplant com els espanyols van fent. No obstant, votaré, i votaré l’eix Junqueras-Bosch, i fixeu-vos que no dic ERC ni Reagrupament expressament perquè ja em sento prou estúpid per almenys no intentar disminuir el meu sentiment de culpa. Els votaré per 3 motius:
1.- Perquè no sé si s’ho creuen o no però parlen desacomplexadament de independència. Sense tacticismes ni ambigüitats.
2.- Perquè crec que ERC és un pilar fonamental del independentisme polític, una marca de valor incalculable i algú l’ha de salvar de la tribu de incompetents que l’ha gestionat fins ara. No sé si Junqueras se’n sortirà o si és el perfil adequat, però ara com ara és l’únic que apunta maneres i, per tant, es mereix una oportunitat. Si aquestes eleccions Junqueras no treu uns resultats mínimament raonables, se’l menjaran viu. (I si els treu possiblement també). Per això crec que el votant independentista hauria de intentar apuntalar una casa que cau a veure si aconsegueixen refer-la. (Penseu, els qui opineu que caldria que desaparegués, el que costa crear una marca nova)
3.- És difícil creure, a aquestes alçades, amb la capacitat de molta gent de ERC o de Reagrupament, però son independentistes i per tant, treure zero a l’examen espanyol seria un nou desprestigi per a tots nosaltres. Si es mantenen o fins i tot pugen una mica i entren els d’Amaiur , semblarà més gros del que és. Cal ser pràctics i pensar en la visualització exterior de tot plegat.
Un cop ja vaig prestar el vot a ERC i se’m van pixar a la cara i més endavant vaig intentar ajudar a Reagrupament i em van expulsar. No obstant, pensant en el futur, estic disposat a posar-me una pinça al nas pels motius expressats i votaré l’eix Junqueras – Bosch amb l’esperança que facin net i revitalitzin el panorama. I sí, patiré fins a l’últim moment per si els de Solidaritat s’inventen alguna mentida contra en Bosch, per si Carretero plega enfadat perquè li han pres una joguina o per si Ridao o Puigcercós impugnen les eleccions primàries per no haver fet paperetes en sànscrit. Però aquest procés de patiment seguirà fins que tots aquests funestos agents del independentisme tràgic i mediocre desapareguin del mapa i per a fer això caldrà ajudar als que queden dins i també pensen que les coses han de canviar per tal que els puguin prendre les claus de la casa, i de la poltrona.
Lluís Gibert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada