Després del “magnífic” acord amb les majors del cinema, ja tenim aquí un altre espectacular acord amb Ryanair que s'anuncia a bombo i plateret abans de les eleccions. Fixeu-vos com van canviant les coses, com que amb Madrid no s'atreveixen ni a negociar, ara es tracta de sortir a la foto amb qui fa quatre dies ens sotmetia a xantatge i abusava de la nostra situació debilitada de poder de fireta. Toca doncs fer-se la foto amb els espavilats de Ryanair que, com a empresa privada no hi tinc res a dir, però com a salvadors de la nostra incipient infraestructura aeronàutica no se si son massa bones companyies. En tot cas, sembla a ser que les vergonyes del Senyor Recoder aguanten això i molt més, igual que les d'en Mascarell, si fa o no fa.
No s'ho perdin, senyores i senyors del circ de l'autonomia. Cinc anys més d'escorrialles, sense masses concrecions ni rutes (els detalls a vegades entorpeixen una bona història d'amor). El que sí que ens han dit és que si no compleixen no cobren ajudes (el Sr. O'Leary ja tremola) i que mai més deixaran els aeroports sense activitat a l'hivern. Home, Sr. Recorder, no ho digui això de "mai més", que els espanyols l'estan sentint i ja deuen estar tots tirats per terra morts de riure quan han descobert que si pugen les tarifes l'acord se’n va a norris. Un petit detall sense importància deixar fora a AENA de l'acord, més que res perquè si volen pujar tarifes se l’haurà de menjar amb patates i aquest somriure de satisfacció que li produeix rebaixar el país fins a quotes insospitades
I per cert, com a Reusenc, estic veritablement impressionat de la intervenció en tot aquest afer dels agents del territori, especialment de l'alcalde de Reus, al que el tenen en tant alta consideració que ni tant sols l'han deixat sortir a la foto. Deu ser que potser els Convergents de Barcelona ja donen a Reus per perdut en mans dels alegres populars. Es clar que potser no ens podem queixar, sembla ser que el Sr. Àngel Ros, com a bon espanyol, reclama també el pacte de la misèria per l'aeroport d' Alguaire. Si es que acabarem traient-nos els ulls per un plat de llenties. Molt patètic tot plegat.
En tot cas, indiscutiblement, quan sigui gran vull ser com el Sr. O'Leary, President de Ryanair. Un senyor que fa i desfà el que li dona la gana, diu el que li ve de gust, i al final, els polítics encara li besen el cul, no em digueu que no té mèrit Ara entenc perfectament els Shows del Sr. O'Leary. L'únic que intenta és posar-se al nivell dels seus negociadors i vist el que hi ha encara trobo que els dignifica en excés, perquè els pinta com a uns imbècils, quan en realitat el que hauria de fer és equiparar-los al que son, uns mediocres sense la més mínima dignitat.
Lluís Gibert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada