Dissabte, a les 8 en punt del vespre, s’iniciava l’acte de presentació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau Bofarull de Reus, s’hi aplegaven les Assemblees comarcals del Camp de Tarragona i es feia la presentació conjuntament. Com a convidats: Joan Reig, Lluis Llach i Pere Pugès.
Posada de llarg força digna, en un espai ple de gom a gom, amb moltes cares conegudes de l’ampli espectre independentista de tot el Camp i força gent anònima, com deia, ple de gom a gom. Tampoc hi podien faltar molts polítics professionals, des de l’alcalde Pellicer, que passejava amunt i avall per l’accés a la sala, fins a la inesperada visita del Sr. Pérez, ex alcalde socialista de la ciutat de Reus. Dos contrastos força diferents, el primer governant la ciutat amb mà de ferro amb l’Alicia Alegret del Partido Popular, i el segon, que segurament farà campanya per a la Sra. Chacon i la seva cabra de la Legió.
Tot i això, ambient força entusiasta i la gent amb ganes d’escoltar alguna cosa nova, algun bri d’esperança en la ja molt castigada societat independentista.
Parlaments encoratjadors de Joan Reig i Lluís Llach, plens d’exemples de típics atacs contra la societat catalana i frases contundents des dels segles passats fins l’actualitat, cants a la unitat i festejos amb els somnis de tots, ganes d’agradar i ganes d’encoratjar el públic, i aquest que es deixa inundar de bones sensacions en els moments claus de l’acte.
Pere Pugès explica el full de ruta fins el 2014, data màgica en què portarem 300 anys servils sota l’imperi espanyolista. Recordo el linxament públic que es va fer al desprestigiat per mèrits propis Carod-Rovira, doncs potser no es tanta vegetada el que va dir llavors. Per aquesta Assemblea l’important és el municipalisme, la pressió social a cadascun dels pobles de Catalunya, començant per la declaració del poble o ciutat per la independència, com en aquestes contrades ja han realitzat Maspujols i La Selva del Camp. Agitació social és el que podríem definir que s’encarregarà l’Assemblea de gestionar, pressió sobre els Municipis per tal de pressionar el Parlament, de ben segur que serà tasca difícil, però no impossible. Creació d’assemblees locals fins un mínim de 500 abans del 2014, tot un repte vistos alguns alcaldes patriotes que ronden pel país. I, finalment, un acte de desobediència envers l’estat espanyol i convocar un referèndum des de cadascun del pobles associats en un mateix dia i una mateixa pregunta. I a partir d’aquí: o proclamació d’independència des de el parlament o referèndum oficial amb el permís de l’estat.
Aquest, més o menys, és el full de ruta de l’Assemblea Nacional Catalana, tan complicat com avariciós, difícil com possible, cruel com encoratjador, costerut com lluitador, aquest es el compromís de l’Assemblea. Esperem i desitgem que els seus camins no es creuin amb els camins dels aprofitats de la causa independentista, encara que alguns ja rondaven entre aquest gran públic que omplia la sala del Palau Bofarull de Reus.
Molta sort i, sobretot, força per seguir lluitant.
Ximenis, reporter
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada