A REUS DiemPROU!

ARTUR MAS: PRESIDENT DE LA GENERALITAT I PAGÈS

Divendres passat, al programa de Catalunya Radio, vàrem poder sentir l'entrevista que el director del programa, Manel Fuentes, realitzava al M.H. President de la Generalitat Sr. Artur Mas, i que es basava en la trobada que el president havia tingut amb el cap de l'executiu espanyol: Mariano Rajoy.

Si no ho vaig entendre malament, a la pregunta que l'entrevistador li efectuava de com el cap de l'ejecutiu espanyol responia a la demanda del Pacte Fiscal per Catalunya, la resposta NO HA TINGUT DESPERDICI: amb el símil de que és com un pagés, que va sembrant contínuament, esperant que plogui (deu ser un pagés de secà) i que si es perd la collita, torna a sembrar i esperar a què el temps sigui benevolent amb ell, i si es torna a perdre la collita torna a sembraaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrr.................................................

Es deu referir a un pagés de Cap de Setmana, a un "xaba" que per hobi té un hortet, que quan li ve de gust planta quelcom verdura, i que per si casualitat de la natura arriba a recollir quelcom fruit, ni ell mateix s'ho creu, i corre cuita a explicar-lo a les seves amistats del gran miracle que s'ha produït.

Si el meu avi aixequés el cap (la meva familia ve de pagés-pagés!!!, per tal motiu el meu cognom és Llauradó), i hagués sentit aquestes parrafades, estic segur que el que li hauria contestat amb molta cura i educació: El pagés estima la terra i encara MÉS ESTIMA LA FAMÍLIA, i si per alguna circumstància, de les moltes que hi ha, es perd la collita, no es queda a casa a llepar-se les ferides esperant una anyada millor, sinó que amb els mitjans que disposa, (en aquells temps carro i mula) cerca, esbrina, lluita, i troba la forma d'aconseguir altres ingressos (recordo que el meu avi adaptava el carro al transport: barrils de ví cap al port de Tarragona o faxines de pi que acumulava amb la neteja de boscos, cap als forns de pa de Reus) per tal que la seva família no estigués tot un any passant fam, com sembla donar entendre, el símil del Pagés de Cap de Setmana del M.H. President envers el nostre País. I que ratifica les declaracions del Conseller Francesc Homs, que cal donar coll (encara més, semblarem unes jirafes) a l'ejecutiu central durant aquest any 2.012.

Blai Llauradó
UN IRREDUCTIBLE PATRIOTA CATALÀ

DIEM PROU!

Siurana, 1 de gener del 2012    

Molt Honorable President de la Generalitat, Sr Artur Mas,

El passat dia 11 de Novembre del 2011 li vàrem comunicar (via correu administratiu) que a partir de Gener del 2012 nosaltres actuarem com ciutadans Catalans i que deixarem de tributar a institucions espanyoles per fer-ho directament a Catalunya, trencant així, el sometiment al que els ciutadans Catalans ens veiem subordinats i que ens porta a una dependència a l’Estat espanyol del tot innecessària.

L’argumentació es fonamenta en la falta de respecte que té i mostra l’esmentat Estat Espanyol per les nostres lleis, institucions i ciutadania, amb l’exemple més clar de l’Estatut, aprovat al nostre parlament i refrendat pels ciutadans en referèndum. Una manca de respecte que, tot i utilitzar subterfugis jurídics, no correspon a altra cosa que a una voluntat política espanyola d’imposició que vulnera amb impunitat els principis democràtics més fonamentals. Una vulneració que és reflexe del conflicte permanent d’interessos nacionals que existeix entre la nació catalana i l’estat espanyol com vostè mateix ha fet veure en diferents ocasions.

Ens ha sorprès no haver rebut per part vostra, el nostre MH President cap contesta al respecte, quan si que l’hem rebuda d’una institució com la Comunitat Europea a través del seu Defensor del Poble.

Som a ú de gener del 2012, i nosaltres  ens refermem amb la nostra decisió, entenent-la democràtica i necessària, i és per això que confiem tenir el nostre govern i, és clar, vostè mateix, el President, al nostre costat. Ni nosaltres ni els milers de ciutadans que ens donen suport ho entendríem d’una altra manera.

Ens cal pugueu facilitar-nos les correspondències administratives catalanes.També ens convé el NCC de l’Agència Tributària Catalana per a poder ingressar els impostos corresponents (autònoms i Societats).

Reiterem que no és que no vulguem pagar els nostres impostos sinó que ho volem fer a un organisme o entitat del nostre país. Esperem ens pugueu respondre el més ràpidament possible donat que ara sí ens és ben necessari.

Aprofitem per  desitjar-vos un bon Any 2012 i, donar-vos el nostre ple suport en les difícils alhora que necessàries decisions que aquests dies s’hauran de prendre,  sempre que siguin preses pensant en Catalunya.

Segurs de tenir un govern  digne del nostre País, us saludem cordialment,

Maria i Andreu

REUS CAN PIXA

Això ja no és incompetència, això és, directament, indecència. El ciutadà de Reus es mereix un mínim de respecte i consideració i no aquest espectacle que ens converteix en la  riota del país , (fins i tot ja hem tret el nas a intereconomia).  Reus és un Trapezzi en si mateix, però no de saltimbanquis, sinó de pallassos. El darrer espectacle, la dimissió del Regidor de Promoció Econòmica, per una suposada incompatibilitat. #Vahomeva . N’hi ha que almenys inventen mentides millors. Sigui com sigui, a aquestes alçades del partit i amb una situació econòmica gravíssima, a l’Ajuntament es dediquen a jugar a papes i a mames. Per no tenir no tenim ni pressupost.

Les grans portes del consistori reusenc  tenen poders sobrenaturals i no permeten l’entrada de la vergonya. La manca de capacitat intel·lectual es pot suplir amb treball i dedicació , però ni això. L’Ajuntament és un mas robat durant tota la setmana perquè els seus dos màxims representants, el Sr. Pellicer i la Sra. Alegret, van decidir prioritzar alguna cosa més enllà que la seva ciutat i escalfen cadira al nostre Parlament. Fins i tot el Sr. Prat, que cobrava 280.000 Euros, treballava a temps parcial per a la ciutat ja que, òbviament, tenia d’altres activitats a l’ICS. En un moment de crisi i d’extrema preocupació ciutadana pel seu futur immediat, la classe dirigent reusenca es passa la ciutat per l’entrecuix (homenatge al Sr. Pouget) i això es nota.  

Reconèixer les pròpies limitacions és un símptoma de intel·ligència, igual que aprendre dels errors i rectificar. La situació de desgavell i descontrol està a uns nivells tan alarmants a l’Ajuntament de Reus que cal emprendre mesures dràstiques, potser encara hi som a temps. Però per a fer això es necessita dedicar tots els esforços possibles a la ciutat per tal de planificar un projecte de futur, i en aquest context em permeto demanar al Sr. Alcalde i a la Sra. Alegret que deixin les seves responsabilitats com a diputats al Parlament de Catalunya i demostrin que Reus és la seva prioritat dedicant-se en cos i ànima, perquè està clar que a temps parcial com fins ara, la cosa és un veritable desastre.

Nota (Si algun grup polític de la oposició vol aprofitar aquest text per presentar una moció en aquest sentit, els hi cedeixo amablement.)

Lluís Gibert

DESCANSI EN PAU???

Després de la mort de l’exministre de Franco i fundador del PP, Manuel Fraga, us detallem algunes de les seves declaracions que avui recull el diari Ara per a què tingueu ben present quin tipus de personatge era i per a què se us faci més difícil encara entendre algunes de les declaracions que s’escolten als mitjans de comunicació.

Sobre Catalunya: "Faré tot el que pugui per evitar que es destrueixi la unitat nacional. Catalunya va ser ocupada per Felip V, bombardejada per Espartero, la vam ocupar el 1939 i estic disposat a tornar a agafar el fusell. Ja saben vostès què els espera".

Sobre la Guerra Civil: "És evident que el gloriós alçament del 18 de juliol del 1936 va ser un dels moviments més simpàtics que es recorden al món".

Sobre Franco: "És un greu error que el Congrés condemni l'aixecament militar del 1936. Si es parla del 36, també s'hauria de parlar del 34, del 31, fins arribar a la lluita més forta que hi ha hagut mai, entre Caïm i Abel".

Sobre el Prestige: "Si fa falta em torno a banyar, com a Palomares. Faig el que faci falta, però potser, si entro al mar, em refredaré i no podré treballar, em tacaré i no allunyaré la marea".

Sobre els comunistes: "No ens asseurem a la mateixa taula que els comunistes. Mai parlaré amb ells".

Sobre els socialistes: "Els socialistes són els responsables que tots els pederastes hagin vingut a Espanya pensant que això és xauxa".

Sobre les dones: "[Comparant-les amb votants indecisos] Quan els preguntes amb quants homes van al llit, mai donen una resposta exacta".

Irreductibles Baix Camp