CAP A ON ANEM?

Hi ha partits que són com aquell vehicle que posa l’intermitent cap a l’esquerra, però gira de manera clara i decidida cap a la dreta.

Entre aquests, n’hi ha algun (ERC) que predica que és independentista, però una vegada aconseguida certa representativitat es posa a jeure plàcidament entre els braços de l’espanyolisme més ranci i jacobí. N’hi ha algun altre (CiU) que després d’afirmar que plantarà cara decididament per reclamar més peix al cove, se’n torna amb un trist permís per endeutar-se més i millor que el seu predecessor (PSC), tot i que, curiosament, no fa gaires mesos era aquest primer qui, precisament, criticava l’altre per endeutar-se. És clar que, en aquell moment, no manaven i ara sí!

Tanmateix, els que cansats de criticar hem decidit posar-hi cullerada i dir-hi la nostra, ens adonem astorats que allò que traspua l’opinió general és només la punta de l’iceberg. Sota les sigles i mar endins, apareix un rerefons que ja intuïes des de la superfície, però que una vegada davant teu et desborda per tot arreu. No sé com actuant així (de malament), la societat ha pogut arribar on és (de bé). Tot i que de bé, bé, no n’estem massa, que quedi clar. Simplement, no et quadren els números per cap banda: tu volies fer política, donar un cop de mà, implicar-te en un projecte que seguís la teva ideologia i et trobes observant com uns grups intenten sobreposar-se a uns altres fent tot tipus de tripijocs, més o menys maquiavèl·lics, on el que interessa no és l’objectiu inicial (l’intermitent a l’esquerra), sinó posicionar-se en un lloc estratègic perquè un cop es posin a repartir el pastís els hi donin un tall ben gros.

Joan Miquel Brull i Sabaté

SI es posa el FRAC

Pelsigades

S’acosten les eleccions i alguns partits han decidit començar a mudar-se per sortir ben macots i elegants a la foto, si es que hi caben tots. De moment, Solidaritat per la Independència ha decidit vestir-se d’etiqueta i posar-se el Frac, com si anessin de cap d’any o a recollir l’Òscar al millor guió adaptat per la pel·lícula “Allò que el vent s’endugué”. Ja tindrem temps d’analitzar la nova disfressa de la formació independentista que segurament donarà per moltes ratlles i no menys titulars. Ara com ara i per anar fent boca, podeu llegir l’article que el comunicador Josep Baiges publica avui al seu blog.

Aquí teniu l’enllaç...

http://elmondereus.blogspot.com/2011/03/la-inconscient-i-solidaria-dolors-sole.html?spref=fb

Ximeni, reporter

MILANS DEL BOSCH

Pelsigades

Voldria dedicar el sangtraït d’aquest mes al consistori reusenc per haver escollit com a nom d’un nou carrer el de Milans del Bosch. Així com sona. A primera vista causa un cert estupor perquè tothom pensa en el que fa curses de tancs a València. Doncs no és així (volem suposar), perquè sembla que es refereix a un tal Lorenzo M. del Bosch y Mauri, Reus 1816-1880.

Segons fonts consultades aquest fou un militar espanyol, amic d´en Prim i adscrit al sector liberal espanyol, que va donar suport a la revolució de 1868.

El que és xocant és que el nom del carrer no ho especifiqui i per tant, potser així, s’acontentin els sectors federalistes i els carques de tota la vida. Tanmateix, es pot preguntar per què el consistori àmpliament catalanista ha de cercar noms de persones que es varen significar en favor de l’estat veí, i en canvi es descarten noms de patriotes com en Xirinacs, que havien estat proposats per un sector de la població de Reus.

Bé, què hi farem, són els nostres representants i sembla que a ningú ha molestat fins ara. O sí?

Ximeni, reporter

QUI ET VA PARIR

Zapapinotxo

Em sap greu encetar aquesta nova secció amb el Sr. Zapapinotxo, alies ZP, però crec que s’ho ha guanyat a pols. I no perquè sigui una mena d´oscar a tota la seva trajectòria política, que també, sinó per l’última perla que ha sorgit de la seva ment preclara. Segons sembla no és possible prendre cap tipus de mesura legal per tal que els bancs es vegin obligats a quedar-se les vivendes com a "dació" en pagament, d’aquelles famílies que no poden fer front a la hipoteca, perquè això afectaria la liquiditat dels bancs i de rebot "l’economia nacional".

És xocant que a l´Estat Espanyol (Reino pels moderns), no s’accepta la dació en pagament d’una vivenda, quan el valor d’aquesta ha minvat i el del deute s’ha inflat. I això pensant que gràcies al formidable sacrifici de les capes més desprotegides (o sigui, la major part dels administrats), els bancs segueixen tenint grans beneficis, fins i tot en l’època de crisi, cosa que em sembla no solament immoral, sinó quasi delictiva.

En aquesta tessitura el partit protector dels treballadors i la petita empresa permet que 250.000 famílies a l’estat, 50.000 a Catalunya, perdin la vivenda i, a més, endeutin diners a les entitats creditícies per molts anys.

És clar que, a més, mentre a la ciutadania se’ns exigeixen esforços i sacrificis, amb els nostres impostos rescaten la banca de les meravelloses operacions de l’època del totxo.

Doncs bé, tornant al tema que ens ocupa, cal felicitar pel premi al major incompetent i mentider de la història per la impecable gestió feta fins avui i per mantenir contents als senyors de gran capital, que en definitiva són els millors patriotes del capital.

Pere Olivé

NO, NO ERA UNA MULTA

Arribo a casa a l’hora de dinar, obro la bústia i em trobo una carta de l’Ajuntament de Reus entre papers de publicitat esgotadora. Ep, és el típic sobre de paper reciclat que utilitza el consistori per enviar les notificacions! Pujo per l’ascensor pensant que segurament és l’avís del càrrec d’algun impost (circulació, recollida d’escombraries,...). A priori, no li dono més importància. Obro la porta del pis, penjo la jaqueta i llenço la propaganda a les escombraries, concretament a la bossa que ha d’anar al contenidor blau, cal reciclar. Per curiositat obro el sobre municipal i, amb una ullada ràpida i en mil·lèsimes de segon, percebo que no és cap de les notificacions habituals. M’esglaio! No serà una multa, no? Desplego el full de paper i no, afortunadament no és una multa, és una carta del grup municipal de CiU.

“Benvolguda conciutadana, benvolgut conciutadà”, així és com comença l’escrit on el senyor Carles Pellicer, portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió, m’explica que el seu partit no dóna suport al projecte aprovat pel Govern de la ciutat que pretén construir tres edificis de planta baixa més catorze plantes en els terrenys on s’ubica l’antic Hospital de Sant Joan. A més, el mateix portaveu remarca que si ells governen es comprometen a modificar l’esmentat projecte i acaba posant-se a la meva disposició per a qualsevol assumpte.

Vagi per endavant que, personalment, considero que aquest projecte és un despropòsit i un bunyol urbanístic de dimensions considerables. Dit això i com que aquest és el primer cop que el Grup Municipal de CiU es posa en contacte amb mi, em plantejo el següent: o fins ara no fotien cop i per això no deien res, cosa que vull dubtar, o per què ho fan ara? Per què no m’han explicat res més durant la resta de legislatura? No entraré a valorar si cal o no cal que m’expliquin què fan, que entenc que potser no, ja sóc prou gran per assabentar-me tot solet de què passa a la meva ciutat. Ara bé, que ho facin tot just dos mesos abans de les eleccions em sembla una presa de pèl. Pensen estar a la meva disposició durant la resta de legislatura, és a dir quatre anys, o només fins al dia de les eleccions, és a dir, d’aquí a dos mesos escassos? Si us plau, siguem seriosos que ja fa temps que ens afaitem!

Senyors del Grup Municipal de CiU, agraeixo profundament les seves explicacions però m’agradaria més que ho fessin sense intencions electoralistes, no sé si m’entenen. Si us plau, deixin de prendre’ns per imbècils d’una vegada, i això també va per a tota la resta de partits polítics. I, per cert, només per curiositat, qui ha pagat l’enviament de les cartes? Si ha estat el seu partit polític m’és ben igual, però si ha estat l’Ajuntament els hi demanaria un esforç per administrar millor els nostres recursos.

Carles Esporrín