COMUNICAT REFERENT A L'ENTRADA DEL PARTIDO POPULAR A L'AJUNTAMENT DE REUS

Davant el pacte municipal acordat a Reus entre Convergència i Unió i el Partido Popular i donada la manca de reaccions polítiques al respecte per part de la resta de partits polítics reusencs, des dels Irreductibles volem fer avinent el nostre més absolut rebuig a aquest acord que situa Reus en l'àmbit de l'espanyolisme ranci i veu de les fonts d'insignes reusencs com el fundador de les JONS, el Sr. Jose Maria Fontana. Així mateix, i davant aquest pas enrere cap a les llibertats nacionals, volem manifestar:

1.- Un pacte que aprofundeixi en una manera de fer espanyola no ens ajudarà a sortir de la crisi. Recordem que la falta de recursos és conseqüència de l'espoli fiscal al que ens sotmet Espanya. En aquest sentit, difícilment un partit afí a l'aplicació i aprofundiment d'aquest espoli, i que combrega amb les tesis de que cal ser solidari amb la resta d'espanyols més que no pas amb nosaltres mateixos, solucionarà les mancances econòmiques del nostre Ajuntament.

2.- Observem amb preocupació el que s'albira serà un repartiment de les regidories pràcticament al 50%. És especialment preocupant que el PP assumeix promoció econòmica i comparteixi funcions en educació. Advertim, en aquest sentit, que no tolerarem i lluitarem amb fermesa, a través de la mobilització social, per tal d’impedir qualsevol pas enrere en referència als nostres signes d’identitat com a país i com a ciutat.

3.- Serem actius també en el control i denuncia, si s'escau, d'actituds passives per part de l'oposició. L'experiència dels darrers anys ens fa ser cauts en referència a la feina de l'oposició a l'Ajuntament. Tanmateix, la manca de forces independentistes, representades únicament per un regidor de la CUP, ens farà estar especialment atents per a contrarestar el gir espanyolista que els representats de Convergència i Unió han tingut a bé d’obsequiar als ciutadans reusencs.

4.- Farem pedagogia i no ens cansarem de reiterar, davant les retallades que vindran, que amb un Estat propi seriem més rics i viuríem millor. És en aquest sentit que exigirem als nostres governants que vagin en aquesta direcció, clara i concisa, allunyant-nos de la súplica continua i de la queixa reiterada. La limitació de les polítiques socials i de promoció econòmica ens vénen imposades des de Madrid i, sense perjudici de poder optimitzar la gestió de les engrunes, com a poble amb dignitat no permetrem cap deriva que ens encadeni encara més a la capital espanyola, fet que, com ha quedat acreditat, ens empobreix com a catalans i com a reusencs.

Encara no és alcalde i el Sr. Pellicer ja ha passat a la història.

Irreductibles Baix Camp

CARTA DE COMIAT AL SR. PÉREZ

Apreciat Senyor ex alcalde,

No, no pateixi, no pretenc fer llenya de l’arbre caigut. Fer d’alcalde d’una ciutat com Reus no ha de ser fàcil, cregui’m que me’n faig el càrrec. Per això, crec que cal felicitar-lo, i als que pensin que va amb el sou, els hi diré que hi ha aspectes de la vida personal i familiar que no es paguen amb tot el diner del món, així que, li vull donar el meu sincer agraïment pel temps dedicat a la ciutat.

Suposo que a hores d’ara potser està analitzant el perquè una persona que ha volgut fer una ciutat de futur ha perdut unes eleccions. Permeti’m que li doni alguna idea del que crec que ha estat el motiu fonamental pel qual no passarà a la història com el millor alcalde de Reus, (espero en tot cas que no hi passi com l’alcalde del “planxassu”, seria veritablement injust).

I és que en els moments de reflexió profunda li suggereixo que miri cap a Madrid. Si, ja sé que a vostè això de la independència no li agrada, tot i que em consta que ho respecta com a bon demòcrata que és, però lamento comunicar-li que els seus amics de Madrid li han fet el llit.

Vostè és un exponent clar de l’esperit reusenc. Per a fer de Reus una capital moderna és necessari aquest esperit innovador. L’Hospital és un magnífic equipament i l’edifici de la Fira és senzillament espectacular. Un se sent orgullós de ser reusenc davant d’aquests equipaments. Però senyor Pérez, ser espanyols no ens permet aquest dispendi. Vostè ha entès perfectament el que ens mereixem a Reus, vostè sap que els reusencs hauríem de tenir aquests serveis de primera i a més que som capaços de generar la riquesa suficient com per a poder-ho pagar sense problemes, però amaga que a Madrid paren la mà i els recursos que generem no es retornen amb un finançament adequat.

Vostè ho sap perfectament, no dissimuli, i per això, per fer coses que no podia fer, ha transitat per la corda fluixa assumint riscos polítics que al final li han anat en contra. No es resisteixi, accepti-ho, amb el finançament que Reus es mereix no ens aturaria ningú, amb el finançament d’un Reus en un Estat propi, que seria el quart estat més ric d’Europa, vostè hauria estat el millor alcalde que Reus i posarien el seu nom a una plaça …. S’imagina?

Abraçar la fe espanyola, Sr. Pérez, té aquestes coses. L’espoli fiscal és implacable i les llàgrimes sinceres d’un alcalde derrotat no estovaran els cors d’una Espanya improductiva i de pandereta. A Reus, Espanya no ens senta bé, i pel que veig, a vostè tampoc. El proper dia que vegi el Sr. Vallès, Sr. Pérez, ja li pot donar les gràcies.

Salutacions

Lluís Gibert

QUAN LA VICTÒRIA NO SIGNIFICA GUANYAR

Ja han passat les eleccions del #reus22m i ja tenim uns resultats més o menys definitius - falta veure què passa amb PxC -, però pel que fa al podi ja està tot el peix venut. Ara comença el moment de fer POLÍTICA en majúscules; ara s’han de prendre decisions i aquestes poden marcar el devenir del futur.

Convergència ha guanyat les eleccions, això esta clar, el que no està tan clar és com s’ho farà per governar. Moltes opcions no té: o governa en minoria i busca pactes puntuals amb la resta de formacions, o pel contrari reedita el pacte el Majèstic; pacte que els portà a la dura “travessia del desert” tal i com descriuen els nacionalistes l’etapa a l’oposició del govern de la Generalitat. Si finalment, com sembla ser, opten per la segona opció voldran “vendre’ns” que el pacte és l’estabilitat que Reus necessita, que les urnes han parlat i demanen aquest govern i que la democràcia és així. Molt bé, potser sí que tindran raó, ara bé, m’agradarà saber com paeixen aquest pacte tots els votants independentistes que hi ha a les files convergents i alguns independentistes que també hi ha a les files d’Unió.

Per molt que ens vulguin explicar que el PP reusenc no és el mateix que el d’àmbit nacional, que les persones no tenen els mateixos sentiments aquí que allà, que és una opció més municipalista que no pas d’àmbit nacional, etc, per als irreductibles i, sobretot per als independentistes, no hi ha diferència. El PP és el PP aquí i a la Xina Popular, que diria aquell. És el mateix que està en contra de la legalització de Bildu i de les acampades que s’han fet a la Puerta del Sol i a la plaça Catalunya. Són els mateixos que van impugnar davant del Tribunal Constitucional el “nostre” Estatut i són els mateixos que en molts casos pateixen una severa catalanofòbia, encara que alguns dirigents de Catalunya hagin de fer mans i mànigues per calmar els catalans atacats des de les espanyes.

Així doncs, Carles Pellicer té mala peça al teler. Ell volia ser alcalde i el problema és que per arribar a ser-ho igual perdrà la confiança rebuda dels independentistes que té a la formació. Això o potser els crits d’ “in-inde-independència ja!” són, simplement, d’attrezzo.

Abel Andreu

REFLEXIONS INDEPENDENTISTES

La jornada electoral d’ahir deixa un regust agre a l’independentisme. Els resultats, a nivell nacional i des d’un punt de vista d’anàlisi global, han estat decebedors. En els darrers anys l’independentisme social ha crescut a un ritme molt diferent al dels resultats electorals obtinguts per les forces polítiques independentistes i, per tant, alguna cosa passa. Els independentistes patim una desafecció política que ha estat clau per a entendre els resultats dels últims comicis, tant a nivell municipal com a nivell nacional. Com a punt significatiu i exemplificatiu d’aquest desencant només cal comparar els resultats obtinguts ahir a la ciutat de Reus - pel que respecta al vot a formacions estrictament independentistes - amb els obtinguts a la consulta per la independència celebrada a la nostra ciutat el 25 d’abril de l’any passat. El descens numèric en termes absoluts és més que determinant, de pràcticament 12.000 vots favorables al “sí” hem passat a poc més de 4.000 (sumant ERC, CUP i SI). On són els 8.000 restants?

Esquerra Republicana (ERC) està patint un descens considerable, progressiu i preocupant de votants, una davallada que l’ha deixat, lamentablement, fora de l’Ajuntament de Reus i que ni la bona campanya feta a la ciutat en les darreres setmanes ha estat capaç d’aturar. Segurament la motxilla era massa feixuga i l’herència insostenible. El discurs que des de fa temps porta el partit, més decantat cap a l’eix d’esquerres que no pas cap a l’eix nacional, continua passant factura. El tripartit ha desgastat en excés i malmet encara la formació, tot i així, la sensació és que continuen sense entendre que la remuntada passa per recuperar el discurs independentista, perdut en debats estèrils sobre esquerres i dretes.

D’altra banda, la Coordinadora d’Unitat Popular (CUP) és l’única que dóna un punt dolç als resultats d’ahir. La formació, que ha aconseguit entrar a l’Ajuntament de Reus per primera vegada tot i ser el primer cop que es presentava, mereix el reconeixement a l’esforç. Enhorabona. La feina ben feta i el programa més elaborat de tots els partits que es presentaven ha donat uns resultats més que excel·lents, extrapolables a nivell nacional. D’aquesta manera es converteix en l’única força independentista amb representació al consistori reusenc. Una responsabilitat que l’hauria de decantar a reforçar un discurs independentista que en algunes ocasions es troba a faltar.

Menja a part Solidaritat Catalana per la Independència (SI). A la ciutat de Reus i en només sis mesos han passat dels gairebé 1500 vots obtinguts a les eleccions al Parlament de Catalunya a poc més de 500, és a dir, han dividit per tres. Ni candidat, ni programa. I això que la formació s’afanyà a expulsar els que teòricament posaven pals a les rodes i frenaven l’expansió del partit a la comarca quan l’únic “pecat” que havien comès era el de mostrar-se contraris a participar en aquests comicis. El partit està lluny d’aquella Solidaritat que naixia el passat mes de juliol amb esperit d’unió independentista.

I, finalment, no voldria passar per alt que hi ha un vot independentista que ha emigrat cap a CiU (a part del que ja tenia), un vot que s’empara en el discurs de la necessitat del canvi i que potser no és del tot conscient de que, molt probablement, donarà el govern de la ciutat al Partit Popular.

En definitiva, l’independentisme no pot estar satisfet, ni dels resultats obtinguts ni de la divisió existent; el vot independentista està més dispers que mai. Cal fer autocrítica i assumir responsabilitats. El futur passa per estructurar i articular la massa independentista que necessita d’una malla consistent on recolzar-se. Això implica fer una política seriosa, responsable i encarada a buscar les fórmules de l’èxit; unes fórmules que passen, indubtablement, per eliminar la dispersió, aglutinar forces i elaborar un discurs amb contingut. El projecte independentista necessita una revolució i per a fer-ho cal mirar al futur i començar a pensar en la Catalunya que volem, en què som capaços de fer i en què farem quan siguem independents. Cal donar una resposta més enllà de la proclamació de la independència. Cal que el país es faci gran, que comenci a pensar en la primera persona del plural i que s’articuli per a aconseguir un objectiu que, sense cap mena de dubte, ens obrirà les portes a un futur molt millor que el que dibuixen les perspectives actuals. Hem de ser conscients de la responsabilitat que implica la independència, no podem perdre de vista el cost d’oportunitat que això representa. Catalunya ha de ser independent per a ser millor i això implica un gran esforç, si no haurem fracassat.

Carles Esporrín

JO VOTO IRREDUCTIBLES

El proppassat dia 18 de maig vaig anar com altres ciutadans a veure el debat d’alcaldables de Reus. En un clar indicatiu del poc interès que el tema desperta la sala no va excedir el cinquanta o seixanta per cent de l’ocupació, els politics no desperten l’interès del ciutadà, ja ningú, tret dels seus acòlits propis, se’ls creu.

Com era d’esperar vaig sortir del tot decebut, des del que no tenia cap missatge al que no sabia explicar-lo, passant pel qui en tenia i l’explicava però el que deia no era del meu grat. És per això que he fet la meva pròpia papereta, ja se que serà un vot nul però així m’asseguro que el meu vot no el podrà aprofitar ningú

Les meves il·lusions no caben a les urnes.

Manel Baxerias