És conegut que, amb algun que altre canvi cosmètic o per pudor, l’estructura dels nostres actuals partits prové del segle XIX. Eren moments que, contra l’estructura de l’estat autoritari o de vegades dictatorial, calia una organització compacta, piramidal i, per tant, fortament jerarquitzada, de caire gairebé militar. Alguns d’aquests partits tenien fins i tot grups de xoc, o bé entrenaven part del partit directament en les tècniques d’insurrecció i lluita urbana. Però tornem al model d’estructura de l’organització política dita partit, per resoldre que entre les moltes virtuts que podia tindre no hi havia pas ni la presa de decisions de forma democràtica, ni el debat ideològic era la virtut més destacable.
Em ve a la memòria que algunes de les veus que gosaven discrepar de la direcció eren ràpidament estigmatitzades com a revisionistes, renegats, contrarevolucionaris o bé silenciats "ad perpetuam".
Amb l’anterior introducció, que per recent en el nostre passat crec que no hem d’aprofundir-hi més, només voldria considerar si no és ja hora de canviar de model d’organització política.
Val a dir que en el sí del camp independentista s’han assajat models més democràtics que pretenien superar el vell model de partit autoritari (majoritàriament de tarannà marxista), amb propostes més obertes com varen ser el Moviment de Defensa de la Terra , Nacionalistes d´Esquerra, i fins i tot la pròpia ERC amb el reconeixement de tendències a l’interior del partit. Han estat intents interessants però que no han acabat de reeixir.
Personalment crec que el nou model d’organització, amb indiferència del nom que se li doni, hauria de ser una organització molt més horitzontal, transversal amb la ideologia i unida sota uns principis senzills i clars, que permetés més la participació, no tan sols dels militants (no em convenç massa aquesta paraula), sinó dels adherits. Un model en el que el simpatitzant o votant li fos fàcil exposar el seu parer i se’n facilités la seva participació. Una organització que faci del debat periòdic en forma de congressos assemblearis, la seva forma d’actuar en el fonamental i que emprant les noves tecnologies vehiculi l’aportació de propostes del dia a dia dels participants com a mètode d’adequació immediat a la realitat política del moment. Un moviment on el component del voluntariat sigui un dels trets definidors, una organització que s’agrupin les persones per les sensibilitats i els interessos concrets del moment. I un lloc on els líders sorgeixin realment de les bases, passin pel sedàs de les votacions i puguin ser cessats quan aquets traeixin amb l’actuació els principis amb els que varen presentar-se. Un model on els professionals de l’àmbit que sigui estiguin al servei dels escollits i no acabin els uns i els altres eternitzant-se en les cúpules dels partits com a paràsits. Una organització on les persones ocupin el lloc pel que estan més preparades amb acotació en la reelecció.
Renovem, obrim i ventilem les nostres organitzacions. Com més democràtics siguem més transformarem, no tan sols la política, sinó també la realitat. El servei públic ha de ser temporal per poder-hi aportar lo millor de cada u, no una casta.
“Els defectes de la democràcia es solucionen amb més democràcia” (W. Churchill).
Pere Olivé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada