dimecres, 23 de gener del 2013

Per què volem un Estat Propi?


Centre de Lectura de Reus
Carrer Major, 14
43201 Reus
Catalunya
 
Us convidem, com a inici del cicle "De la nació a l'Estat", a l'acte de presentació de llibre ¿Per què volem un Estat propi? Seixanta intel·lectuals parlen de la independència de Catalunya, que, a manera de col·loqui conduït pel periodista Francesc Domènech, tindrà lloc dijous, 24 de gener de 2013, a les 8 del vespre, a la Sala d'Actes del Centre de Lectura de Reus:
 
Hi prendran part:
 
Lluís Cabrera Sánchez, president de la Fundació Taller de Músics i de l'Associació Altres Andalusos
Muriel Casals Couturier, presidenta d'Òmnium i professora d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona
Josep Murgades Barceló, codirector de la revista Els Marges i catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona
Roger Torres Graell, escriptor i curador de l'edició del llibre
Se'n podran adquirir exemplars, del llibre, a la parada que hi muntarà la Llibreria Gaudí.

Organitzen:
Pagès Editors, Centre de Lectura de Reus, Òmnium Baix Camp, Col·legi d'Agents Comercials de Reus,El Tomb de Reus, El Círcol, Federació d'Associacions de Veïns de Reus, Casal Despertaferro, Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus,Col·legi de Periodistes de Catalunya, Irreductibles Baix Camp.

dilluns, 9 de juliol del 2012

L' ou que vola lliure



Quan algú menysté la festa afegint seguicis que no toquen o dedicant gestos obscens al respectable rebaixa la institució a nivells de clavegueram i de camorrisme indecent. A ningú se li escapa que s’està imposant la cultura del “piropo” groller i del “mando i ordeno”. De la modèstia i la innocència que et dona la falsa ignorància hem passat a anar pels llocs escatin figures femenines vomitant per la boca testosterona. Aquest és el nivell i òbviament no em posaré en el mateix esgraó aplaudint el llançament d’ovoproductes, però tampoc em quedaré en la denúncia despullada del fet gallinaci sense advertir que al final no tothom reb de la mateixa manera i mentre n’hi han que els ous de la incompetència política els empobreix i els dilapiden el futur, a d’altres només els rebrega un orgull acostumat al contorsionisme amb butxaques agraïdes i els  incrementa la factura de la tintoreria que, en qualsevol cas, la pagarem entre tots. Compte amb igualar les víctimes de tot plegat perquè si no som justos estarem fent les truites del futur. Com diria aquell prestigiós filòsof,  quan vegis un ou volar cap a tu, preguntat si abans no has enviat a prendre pel cul o a la ruïna a qui te’l tira. Sols descartat l’estat de necessitat o l’alienació mental, l’ou que vola lliure es mereixedor de la més radical de les condemnes.

Lluís Gibert 


diumenge, 29 d’abril del 2012

Estudi jurídic sobre #novullpagar




El dissabte 28 d`abril , mitjançant comunicat, el govern de la Generalitat va tenir a bé informar a la ciutadania del següent.
Amb motiu de la negativa d`alguns conductors a pagar peatges, el Govern informa que ha de garantir el compliment de la legalitat i informa que la negativa de pagar el peatge és una infracció prevista en el Reglament General de Circulació que té una sanció de mínim 100 euros.

Cal advertir en primer lloc, que hi ha una falsedat evident en aquest text, en quant a la quantitat de la sanció, en tant que l`article 67 de la Llei preveu que les infraccions lleus seran sancionades amb una multa de fins a 100 euros, és a dir, els 100 euros no son una sanció mínima, sinó , màxima.
A part d`aquest manifest error, segurament provocat per les presses d`emetre un comunicat en dissabte per un cos d`advocats de la Generalitat triats per criteris de parentiu (recordar cunyada del Sr. Puig) i no pas de mèrit, en l`expressat comunicat no és diu exactament quina és la infracció que provocaria la sanció, cosa realment sorprenent, donades les circumstàncies.

En aquest context resulta difícil contradir allò que no s`argumenta i s`expressa com un mer acte de fe. En tot cas, d`un estudi del citat Reglament, entenc que no es pot afirmar de forma rotunda que hi hagi cap infracció del Reglament en quan a la negativa a pagar peatges i per tant, l`anunci de sancions al respecte seria totalment erroni.

De forma prèvia cal dir que el que estem analitzant és si es pot sancionar d`acord a les normes administratives que regulen la circulació amb vehicles a motor, és a dir, el que col•loquialment es diu el Codi de Circulació. Altres qüestions d`àmbit civil entre l`empresa concessionària i el ciutadà que no vol pagar no formen part d`aquest estudi.

En primer lloc, què ens diu el reglament sobre els senyals
Artículo 53. Normas generales sobre señales.

1. Todos los usuarios de las vías objeto de esta Ley están obligados a obedecer las señales de la circulación que establezcan una obligación o una prohibición y a adaptar su comportamiento al mensaje del resto de las señales reglamentarias que se encuentren en las vías por las que circulan.
A estos efectos, cuando la señal imponga una obligación de detención, no podrá reanudar su marcha el conductor del vehículo así detenido hasta haber cumplido la finalidad que la señal establece.
En los peajes dinámicos o telepeajes, los vehículos que los utilicen deberán estar provistos del medio técnico que posibilite su uso en condiciones operativas.

Quan el govern ens diu que estem cometent una infracció del Reglament se suposa que estem desobeint algun precepte del mateix. En aquest sentit, quan entrem un peatge, el que normalment trobem es un senyal d’aturada, definida al Reglament com

Artículo 153. Señales de restricción de paso.
Las señales de restricción de paso, para quienes se las encuentren de frente en el sentido de su marcha y a partir del lugar en que están situadas, prohíben o limitan el acceso de los vehículos en la forma que a continuación se detalla:
R-200. Prohibición de pasar sin detenerse. Indica el lugar donde es obligatoria la detención por la proximidad, según la inscripción que contenga, de un puesto de aduana, de policía, de peaje u otro, y que tras ellos pueden estar instalados medios mecánicos de detención.

Cal puntualitzar que aquests senyals no es troben als carrils dels teletacs ni als carrils automàtics compartits amb teletac i pagament de targeta, per la qual cosa, no hi ha obligació de parar. En tot cas tractarem aquest tema posteriorment.

Si trobem aquest senyal, òbviament, hem de parar, però un cop hem parat, la llei no ens diu que estiguem obligats a fer res més. Se’ns diu que no podem “reanudar la marxa hasta haber cumplido con la finalidad que la señal establece”. En una duana, per exemple, hem d’estar al que ens digui el policia o autoritat corresponent per tal d’identificar-nos, però en un peatge, no hi ha policies, sinó treballadors que ens demanen que paguem uns diners per tal de passar. Negar-nos a pagar els diners no està tipificat en cap article del Reglament de Circulació com a infracció, i per tant, no és sancionable.

En qualsevol cas, possiblement aquest sigui el punt on l’administració vulgui forçar la interpretació del contingut de l’article argumentant que la finalitat de l’aturada és, precisament, pagar el peatge, però això és merament interpretatiu i discutible, ja que enlloc s’estableix, des d’un punt de vista administratiu, (Important) que hàgim de complir allí i en aquell moment amb un suposat contracte entre l’usuari i una concessionària privada ni que la finalitat del senyal sigui específicament que ens aturem per tal de pagar. (ens diuen que ens aturem, nosaltres ens aturem, i punt)

Un cop aturats i havent acomplert amb la senyalització, hem de continuar la nostra marxa, si no volem incórrer en una infracció a las personas, o daños a los bienes (artículo 9.1 del texto articulado).

Per tant, la nostra obligació es continuar la marxa, ja que sinó estem molestant a d’altres usuaris. Però és clar, tenim la barrera al davant, per tant, el peatge ens ha d’aixecar la barrera per tal de poder complir amb la nostra obligació. Cal remarcar que no ens poden retenir al peatge, perquè llavors podrien incórrer en un delicte de coaccions (penso que no es produeix estrictament una detenció il•legal des d’un punt de vista penal)

En aquest punt esdevé important el tema del semàfor. Si l’empleat aixeca la barrera amb semàfor verd, la infracció és inexistent, hem parat tal i com mana el senyal, i marxem. Cap sanció des d’un punt de vista del reglament perquè no hi ha cap infracció. Però que passa si el passem en vermell?.

De forma prèvia caldria analitzar si estem davant un semàfor reglamentari o és un element purament informador del pagament del peatge. En aquest sentit, el reglament ens indica, a l’anex I article 4.2 quins son els semàfors circulars per als vehicles i no n’hi ha cap que sigui igual als semàfors dels peatges, per la qual cosa, entenc que no s’adeqüen al reglament i per tant no poden tenir consideració de senyal de trànsit Per tant, passar el semàfor en vermell tampoc seria infracció ja que aquell semàfor no seria un senyal previst al propi reglament.

En tot cas, i per evitar problemes , l’ideal seria passar en verd, que fa de l’acció sigui absolutament legal. En aquest sentit, el treballador no ens pot obligar a passar en vermell perquè ningú por obligar a cometre una infracció, i ens situaria de nou en l’àmbit de la coacció. Per tant, el treballador ha de posar el semàfor verd perquè sinó podria incórrer ell mateix en un delicte si ens vol obligar a passar en vermell. Tot plegat si considerem reglamentari el semàfor, (que ja hem dit que es molt dubtós).

En cas que el treballador no vulgui aixecar la barrera o posar el semàfor en verd, caldria posar-ho de manifest a l`autoritat competent (mossos).
En referència a les vies de teletac exclusiu, caldria anar en compte perquè l`últim apartat de l`article 53 diu que En los peajes dinámicos o telepeajes, los vehículos que los utilicen deberán estar provistos del medio técnico que posibilite su uso en condiciones operativas. Per tant entrar en un teletac sense l`aparell oportú ja de per si podria ser considerat una infracció lleu.

En aquest punt, s`hauria de comprovar si en les vies de pagament automàtic en les que hi ha també teletac hi ha el senyal d`obligació d`aturada. Per lògica no hi hauria de ser perquè amb el teletac no hi ha l`obligació d`aturar-se, i no és una via exclusiva perquè es pot pagar amb targeta de crèdit.

Si això fos així, no hi hauria ni l`obligació d`aturar-se i per tant, es podria exigir el pas sense el risc d`haver infringit el senyal d`aturada perquè, senzillament, aquest senyal no existeix.

Aquest punt és important per si el servei Català de trànsit considera infracció el fet de no haber cumplido con la finalidad que la señal establece. (Recordeu, article 53 del Reglament.) Si fos així, tot i que seria discutible l`argument, el #novullpagar es podria fer a les vies on no hi ha el senyal d`obligació d`aturada i no son exclusives de teletac.(Nota. En aquests moments desconec si en aquests carrils compartits entre teletac i targeta existeix el senyal d`aturada obligatòria, tot i que no seria lògic ja que , insisteixo, els vehicles amb teletac no paren)

En tot cas, el problema de tot plegat és que, com ja hem advertit, les hipotètiques sancions podrien venir per una interpretació "sui generis" de l`article 53 del Reglament. En aquests sentit, tot i que es podrien recórrer aquestes sancions, hi ha un problema, el procediment sancionador està emparat en el Procediment administratiu i aquest sempre imposa l`execució de la sanció de forma immediata un cop finalitzat el procediment sancionador. És a dir, que malgrat hi hagi recurs, hauríem de pagar i esperar el resultat del procediment judicial que volguéssim iniciar al respecte.

Cal afegir en aquest punt el tema de les sancions, i que els 100 euros, com hem indicat abans, és una sanció màxima., En aquest sentit, atenent el principi de proporcionalitat, aplicar 100€ en un primer moment seria clarament abusiu.

Per altra banda, i en referència a la consideració d`autoritat dels empleats de les autopistes, cal fer referència a que això no és del tot exacte. La llei franquista 8/1972, 10 mayo, de construcción, conservación y explotación de autopistas en régimen de concesión. Diu al seu article 29 que:
1. El concesionario deberá cuidar la perfecta aplicación de las normas y reglamentos sobre uso, policía y conservación de la autopista concedida.

2. El personal encargado de la vigilancia de la autopista, en ausencia de los agentes públicos competentes, y cuando por la excepcionalidad de la situación se requiera, podrá adoptar las disposiciones necesarias en orden a la regulación del tráfico formulando, en su caso, las denuncias procedentes conforme al Código de la Circulación, y quedando investidos temporalmente de carácter de autoridad.

3. En las autopistas que tengan implantado el sistema de peaje dinámico o telepeaje, para acreditar los hechos podrá utilizarse, previa homologación por la Administración, cualquier sistema o medio técnico, mecánico o de reproducción de imagen que identifique a los vehículos, que constituirá medio de prueba suficiente en la denuncia que formule el personal de la empresa concesionaria, debidamente autorizado al efecto, en el procedimiento sancionador por infracción de la obligación relativa a la utilización de estos sistemas contenida en el artículo 53.1 del texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial.

Es a dir, en casos excepcionals i en absència d’agents públics, poden ser investits temporalment d’autoritat. La paraula excepcionalitat és important en aquests casos i no podem entendre que siguin autoritat de forma “habitual”. Des de el meu punt de vista, que un vehicle no pagui 2 euros de peatge no és un cas que tingui aquest caràcter excepcional, essent la interpretació contrària un abús de dret.

En conclusió, entenc que l’ administració no pot iniciar un procés de sancions multitudinari, que pot acabar als jutjats contenciosos administratius amb moltes possibilitats de fracàs malbaratant recursos públics i privats d’una forma significativa. (Més enllà del desgast polític que pot suposar).

Tenint en compte el que hem analitzat, sembla més una manera d’espantar a la gent que no pas una realitat jurídica. En tot cas, tot això dependrà al final de l’actitud dels ciutadans en continuar amb els #novullpagar. Penso que a aquestes alçades no ens podem tirar enrere i hauríem d’oferir alternatives de defensa jurídica conjunta per si el govern volgués continuar per aquest camí incert. Segur que trobarem partits polítics i entitats que podran garantir els drets de tots plegats i denunciar l’abús de dret que suposa un govern que força la llei i treballa pels interessos econòmics i no pels seus ciutadans.

En tot cas, estic convençut que els nostres il•lustres governants seguiran un altre camí molt més fàcil, modificar el Reglament i incorporar de forma expressa com a sanció el fet de no pagar els peatges, segur que Abertis trobarà aliats a Madrid disposats a fer-ho.

Lluís Gibert
Advocat

diumenge, 5 de febrer del 2012

ARTUR MAS: PRESIDENT DE LA GENERALITAT I PAGÈS

Divendres passat, al programa de Catalunya Radio, vàrem poder sentir l'entrevista que el director del programa, Manel Fuentes, realitzava al M.H. President de la Generalitat Sr. Artur Mas, i que es basava en la trobada que el president havia tingut amb el cap de l'executiu espanyol: Mariano Rajoy.

Si no ho vaig entendre malament, a la pregunta que l'entrevistador li efectuava de com el cap de l'ejecutiu espanyol responia a la demanda del Pacte Fiscal per Catalunya, la resposta NO HA TINGUT DESPERDICI: amb el símil de que és com un pagés, que va sembrant contínuament, esperant que plogui (deu ser un pagés de secà) i que si es perd la collita, torna a sembrar i esperar a què el temps sigui benevolent amb ell, i si es torna a perdre la collita torna a sembraaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrr.................................................

Es deu referir a un pagés de Cap de Setmana, a un "xaba" que per hobi té un hortet, que quan li ve de gust planta quelcom verdura, i que per si casualitat de la natura arriba a recollir quelcom fruit, ni ell mateix s'ho creu, i corre cuita a explicar-lo a les seves amistats del gran miracle que s'ha produït.

Si el meu avi aixequés el cap (la meva familia ve de pagés-pagés!!!, per tal motiu el meu cognom és Llauradó), i hagués sentit aquestes parrafades, estic segur que el que li hauria contestat amb molta cura i educació: El pagés estima la terra i encara MÉS ESTIMA LA FAMÍLIA, i si per alguna circumstància, de les moltes que hi ha, es perd la collita, no es queda a casa a llepar-se les ferides esperant una anyada millor, sinó que amb els mitjans que disposa, (en aquells temps carro i mula) cerca, esbrina, lluita, i troba la forma d'aconseguir altres ingressos (recordo que el meu avi adaptava el carro al transport: barrils de ví cap al port de Tarragona o faxines de pi que acumulava amb la neteja de boscos, cap als forns de pa de Reus) per tal que la seva família no estigués tot un any passant fam, com sembla donar entendre, el símil del Pagés de Cap de Setmana del M.H. President envers el nostre País. I que ratifica les declaracions del Conseller Francesc Homs, que cal donar coll (encara més, semblarem unes jirafes) a l'ejecutiu central durant aquest any 2.012.

Blai Llauradó
UN IRREDUCTIBLE PATRIOTA CATALÀ

diumenge, 22 de gener del 2012

DIEM PROU!



Siurana, 1 de gener del 2012    

Molt Honorable President de la Generalitat, Sr Artur Mas,
El passat dia 11 de Novembre del 2011 li vàrem comunicar (via correu administratiu) que a partir de Gener del 2012 nosaltres actuarem com ciutadans Catalans i que deixarem de tributar a institucions espanyoles per fer-ho directament a Catalunya, trencant així, el sometiment al que els ciutadans Catalans ens veiem subordinats i que ens porta a una dependència a l’Estat espanyol del tot innecessària.
L’argumentació es fonamenta en la falta de respecte que té i mostra l’esmentat Estat Espanyol per les nostres lleis, institucions i ciutadania, amb l’exemple més clar de l’Estatut, aprovat al nostre parlament i refrendat pels ciutadans en referèndum. Una manca de respecte que, tot i utilitzar subterfugis jurídics, no correspon a altra cosa que a una voluntat política espanyola d’imposició que vulnera amb impunitat els principis democràtics més fonamentals. Una vulneració que és reflexe del conflicte permanent d’interessos nacionals que existeix entre la nació catalana i l’estat espanyol com vostè mateix ha fet veure en diferents ocasions.
Ens ha sorprès no haver rebut per part vostra, el nostre MH President cap contesta al respecte, quan si que l’hem rebuda d’una institució com la Comunitat Europea a través del seu Defensor del Poble.
Som a ú de gener del 2012, i nosaltres  ens refermem amb la nostra decisió, entenent-la democràtica i necessària, i és per això que confiem tenir el nostre govern i, és clar, vostè mateix, el President, al nostre costat. Ni nosaltres ni els milers de ciutadans que ens donen suport ho entendríem d’una altra manera.
Ens cal pugueu facilitar-nos les correspondències administratives catalanes.També ens convé el NCC de l’Agència Tributària Catalana per a poder ingressar els impostos corresponents (autònoms i Societats).
Reiterem que no és que no vulguem pagar els nostres impostos sinó que ho volem fer a un organisme o entitat del nostre país. Esperem ens pugueu respondre el més ràpidament possible donat que ara sí ens és ben necessari.
Aprofitem per  desitjar-vos un bon Any 2012 i, donar-vos el nostre ple suport en les difícils alhora que necessàries decisions que aquests dies s’hauran de prendre,  sempre que siguin preses pensant en Catalunya.
Segurs de tenir un govern  digne del nostre País, us saludem cordialment,

Maria i Andreu

dissabte, 21 de gener del 2012

REUS CAN PIXA

Això ja no és incompetència, això és, directament, indecència. El ciutadà de Reus es mereix un mínim de respecte i consideració i no aquest espectacle que ens converteix en la  riota del país , (fins i tot ja hem tret el nas a intereconomia).  Reus és un Trapezzi en si mateix, però no de saltimbanquis, sinó de pallassos. El darrer espectacle, la dimissió del Regidor de Promoció Econòmica, per una suposada incompatibilitat. #Vahomeva . N’hi ha que almenys inventen mentides millors. Sigui com sigui, a aquestes alçades del partit i amb una situació econòmica gravíssima, a l’Ajuntament es dediquen a jugar a papes i a mames. Per no tenir no tenim ni pressupost.

Les grans portes del consistori reusenc  tenen poders sobrenaturals i no permeten l’entrada de la vergonya. La manca de capacitat intel·lectual es pot suplir amb treball i dedicació , però ni això. L’Ajuntament és un mas robat durant tota la setmana perquè els seus dos màxims representants, el Sr. Pellicer i la Sra. Alegret, van decidir prioritzar alguna cosa més enllà que la seva ciutat i escalfen cadira al nostre Parlament. Fins i tot el Sr. Prat, que cobrava 280.000 Euros, treballava a temps parcial per a la ciutat ja que, òbviament, tenia d’altres activitats a l’ICS. En un moment de crisi i d’extrema preocupació ciutadana pel seu futur immediat, la classe dirigent reusenca es passa la ciutat per l’entrecuix (homenatge al Sr. Pouget) i això es nota.  

Reconèixer les pròpies limitacions és un símptoma de intel·ligència, igual que aprendre dels errors i rectificar. La situació de desgavell i descontrol està a uns nivells tan alarmants a l’Ajuntament de Reus que cal emprendre mesures dràstiques, potser encara hi som a temps. Però per a fer això es necessita dedicar tots els esforços possibles a la ciutat per tal de planificar un projecte de futur, i en aquest context em permeto demanar al Sr. Alcalde i a la Sra. Alegret que deixin les seves responsabilitats com a diputats al Parlament de Catalunya i demostrin que Reus és la seva prioritat dedicant-se en cos i ànima, perquè està clar que a temps parcial com fins ara, la cosa és un veritable desastre.

Nota (Si algun grup polític de la oposició vol aprofitar aquest text per presentar una moció en aquest sentit, els hi cedeixo amablement.)



Lluís Gibert


dimarts, 17 de gener del 2012

DESCANSI EN PAU???

Després de la mort de l’exministre de Franco i fundador del PP, Manuel Fraga, us detallem algunes de les seves declaracions que avui recull el diari Ara per a què tingueu ben present quin tipus de personatge era i per a què se us faci més difícil encara entendre algunes de les declaracions que s’escolten als mitjans de comunicació.


Sobre Catalunya: "Faré tot el que pugui per evitar que es destrueixi la unitat nacional. Catalunya va ser ocupada per Felip V, bombardejada per Espartero, la vam ocupar el 1939 i estic disposat a tornar a agafar el fusell. Ja saben vostès què els espera".

Sobre la Guerra Civil: "És evident que el gloriós alçament del 18 de juliol del 1936 va ser un dels moviments més simpàtics que es recorden al món".

Sobre Franco: "És un greu error que el Congrés condemni l'aixecament militar del 1936. Si es parla del 36, també s'hauria de parlar del 34, del 31, fins arribar a la lluita més forta que hi ha hagut mai, entre Caïm i Abel".

Sobre el Prestige: "Si fa falta em torno a banyar, com a Palomares. Faig el que faci falta, però potser, si entro al mar, em refredaré i no podré treballar, em tacaré i no allunyaré la marea".

Sobre els comunistes: "No ens asseurem a la mateixa taula que els comunistes. Mai parlaré amb ells".

Sobre els socialistes: "Els socialistes són els responsables que tots els pederastes hagin vingut a Espanya pensant que això és xauxa".

Sobre les dones: "[Comparant-les amb votants indecisos] Quan els preguntes amb quants homes van al llit, mai donen una resposta exacta".



Irreductibles Baix Camp



dilluns, 2 de gener del 2012

EL MÉS LLEGIT...

L'article d'opinió "Model CUP" de l'advocat i membre dels Irreductibles, Lluís Gibert, encapçala el TOP5 dels més llegits del digital delcamp.cat durant l'any 2011.

Enhorabona!

http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=20334

Irreductibles Baix Camp

diumenge, 11 de desembre del 2011

diumenge, 4 de desembre del 2011

EL VÍDEO DEL MERCADAL

Commoció a l’Acadèmia cinematogràfica d’Europa. El recent curtmetratge, que es podia veure a la façana de l’Ajuntament de Reus, on diverses personalitats del món de Reus desitjaven unes bones festes  ha remogut les encarcarades estructures del màxim òrgan del setè art europeu. Lars Von Trier ja s’ha afanyat en reclamar l’autoria. En un evident estil Dogma95*, càmera a l’espatlla i sense escenografies artificials, la petita joia cinematogràfica que subtilment es desplegava cada dia a les 19:00 hores a la Plaça del Mercadal pot ser la llavor d’una nova revolució en l’ anomenat cinema de realisme polític. Colofó sublim de l’acció micropolítica, desenfocat, mogut, sensibler, estrident, psicodèlic, arítmic i desestructurat, reflectia de forma exacte i cruent la realitat del Reus post apocalíptic tripartit i mesell de la caspa espanyolista.

Per a major delectació de l’espectador, el director també havia triat protagonistes no professionals per tal de donar un to distès i fresc, si bé, de sobte, en desbordant genialitat, intervenien dos consagrats actors avesats en l’art parlamentari, reputats professionals de llargues trajectòries, que en una interpretació sublim, amagant les seves evidents virtuts i capacitats,  interpretaven a dos autèntics mediocres amb ínfules i afany de protagonisme exacerbat, en una paràbola incommensurable del que serien dos politiquets de poble amb unes  ganes boges i malaltisses de sortir a la foto, o al vídeo, és clar.  La parodia del polític provincià i crescut en el seu ego esdevé reflex brutal del missatge que ens volia transmetre el director i que penetrava en el subconscient de l’espectador atònit, fins al punt de preguntar-se, espantat i aterrit, si aquest vídeo era la mostra del talent que se suposa ha de suplir la manca de recursos econòmics del nostre Ajuntament, o com és possible que persones sense idees i amb la necessitat de “ser” més que de “fer” assumeixin el control dels nostres destins i siguin capaços de permetre un espectacle tant dantesc.

En definitiva, i com a obra excelsa, ens martellejava fins a fer-nos descobrir que  estem davant la decadència més absoluta d’un Reus que ha decidit tornar a ser un poble petit, tancat, sense talent i molt, molt espanyol.

Lluís Gibert





*Dogma 95 (Dogme 95). Moviment cinematogràfic iniciat per Lars Von Trier on els directors es comprometen a tractar les seves pel·lícules d’acord a una sèrie de normes estrictes a partir de les quals buscaven la veritat més profunda. Així les pel·lícules Dogma havien de ser filmades en escenaris naturals defugint d’estudis, amb la càmera en mà o a l’espatlla i gravada en so directe i sense musicalitzacions especials.

L'INDEPENDENTISME FRIKI

Fa dies, per no dir mesos, que intento reprimir-me d’escriure sobre algunes formacions independentistes. Bàsicament  per evitar l’acusació fàcil de titllar-me de  “dolgut” o “enrabiat” per la meva expulsió de SI, aviat farà un any. Abans de res, vull agrair l’expulsió ordenada per l’executiva nacional de la formació política. Els agraeixo l’estalvi de temps i feina que ha suposat, ja que, de no ser així, hauria demanat la immediata baixa com a militant en el precís moment en que es començava a augurar la línia editorial d’aquesta en el si del Parlament.
 
 
Tothom té dret a defensar qualsevol idea, de qualsevol àmbit i de qualsevol ideologia, nomes faltaria! El que no es pot permetre és faltar el respecte i abocar-se a l’insult més barroer.
 
 
És en aquests sentit que denuncio els fets que s’han produït aquesta setmana al Parlament Català.  Puc estar en contra de la ideologia de la M.H. Presidenta del Parlament, segona autoritat del país i discrepo totalment amb la idea de prohibir usar termes com “espoli fiscal” o “Espanya ens roba”. El Parlament és el lloc més sagrat de la democràcia i, per tant, tothom pot expressar lliurement les seves idees. Dit això, el que no podem permetre com a societat és donar suport a un grup parlamentari independentista que aprofita aquesta situació per faltar el respecte i insultar aquell que no pensa com ell. De forma correcte o equivocada ha pres una decisió que et pot agradar o no, però no pots rebaixar-te a l’insult més groller.
 
 
Fa dies que Solidaritat ha perdut el nord. Començant per les acampades al Parc de la Ciutadella; continuant per demanar que els independentistes “de debò” votessin a les passades eleccions espanyoles amb una estelada per aconseguir el vot nul; passant per les desagradables formes de comunicació que exerceixen alguns dels seus membres... i fins arribar a l’actual menyspreu que aboquen sobre els que no pensen com ells.
 
 
Personalment, m’avergonyeix profundament que els independentistes que no pensem com ells haguem de patir la imatge tan lamentable que projecten aquests “senyors”. El moviment independentista no necessita gent que insulti, ni que defensi les seves idees cridant. L’ independentisme necessita un projecte sòlid de país, un projecte de futur que il·lusioni, un projecte propi, un projecte que trenqui els esquemes actuals, un projecte valent i segur.
 
 
Ja tenim prou problemes per explicar a la societat que l’autonomia que ens cal és la de Portugal.  Però amb actuacions així, enlloc d’explicar les bondats i la riquesa de tenir un estat propi, hem d’explicar que no tots els independentistes estem a favor d’actuacions d’aquest tipus.
 
 
Sincerament no sé en què està pensant el Sr. Tena quan actua d’aquesta manera,  ni tan sols sé si la seva intenció es fer créixer el seu projecte personal o enfonsar en la misèria l’ independentisme. No puc saber el que realment pensa, encara que, pensant-ho millor i coneixent-lo una mica, això de pensar no ho fa gaire sovint.
 
 
 
Abel Andreu


dissabte, 19 de novembre del 2011

#JOBOSCH

Estic patint, ho reconec. A aquestes alçades, tenir més o menys representació independentista al parlament espanyol és secundari davant el desprestigi de les opcions polítiques sobiranistes. Hem arribat un punt que quedar-nos com estem ja és un èxit tenint en compte la colla d’insensats que van pel món dient que son polítics que treballen per un estat propi. Egocèntrics, mediocres, individualistes i pobres d’esperit ens allunyen de la Catalunya gloriosa i ens volen vendre com a xarlatans de fira que ells son el camí, quan no son capaços ni de gestionar el camí de les seves pròpies vides. En la darrera dècada, tots aquests salvapàtries han dilapidat una base electoral que, ben gestionada, hagués pogut ser la primera pedra per assolir una majoria social. Maldestres, poltronaires ignorants i el que és pitjor, inconscients de les seves pròpies limitacions i misèries, possiblement s’han carregat de forma irremeiable la constitució de l’Estat Català a curt termini.

Amb aquest estat d’ànim afronto la decisió de votar el 20N i el que seria lògic és que marxés cap a la muntanya a buscar rovellons i me’ls mengés al vespre tot contemplant com els espanyols van fent. No obstant, votaré, i votaré l’eix Junqueras-Bosch, i fixeu-vos que no dic ERC ni Reagrupament expressament perquè ja em sento prou estúpid per almenys no intentar disminuir el meu sentiment de culpa. Els votaré per 3 motius:

1.- Perquè no sé si s’ho creuen o no però parlen  desacomplexadament de independència. Sense tacticismes ni ambigüitats.

2.- Perquè crec que ERC és un pilar fonamental del independentisme polític, una marca de valor incalculable i algú l’ha de salvar de la tribu de incompetents que l’ha gestionat fins ara. No sé si Junqueras se’n sortirà o si és el perfil adequat, però ara com ara és l’únic que apunta maneres i, per tant, es mereix una oportunitat. Si aquestes eleccions Junqueras no treu uns resultats mínimament raonables, se’l menjaran viu. (I si els treu possiblement també). Per això crec que el votant independentista hauria de intentar apuntalar una casa que cau a veure si aconsegueixen refer-la. (Penseu, els qui opineu que caldria que desaparegués, el que costa crear una marca nova)

3.- És difícil creure, a aquestes alçades, amb la capacitat de molta gent de ERC o de Reagrupament, però son independentistes i per tant, treure zero a l’examen espanyol seria un nou desprestigi per a tots nosaltres. Si es mantenen o fins i tot pugen una mica i entren els d’Amaiur , semblarà més gros del que és. Cal ser pràctics i pensar en la visualització exterior de tot plegat.

Un cop ja vaig prestar el vot a ERC i se’m van pixar a la cara i més endavant vaig intentar ajudar a Reagrupament i em van expulsar. No obstant, pensant en el futur,  estic disposat a posar-me una pinça al nas pels motius expressats i votaré l’eix Junqueras – Bosch amb l’esperança que facin net i revitalitzin el panorama. I sí, patiré fins a l’últim moment per si els de Solidaritat s’inventen alguna mentida contra en Bosch, per si Carretero plega enfadat perquè li han pres una joguina o per si Ridao o Puigcercós impugnen les eleccions primàries per no haver fet paperetes en sànscrit. Però aquest procés de patiment seguirà fins que tots aquests funestos agents del independentisme tràgic i mediocre desapareguin del mapa i per a fer això caldrà ajudar als que queden dins i també pensen que les coses han de canviar per tal que els puguin prendre les claus de la casa, i de la poltrona.

 
Lluís Gibert


dijous, 17 de novembre del 2011

JO DE GRAN VULL SER O'LEARY

Després del “magnífic” acord amb les majors del cinema, ja tenim aquí un altre espectacular acord amb Ryanair que s'anuncia a bombo i plateret abans de les eleccions. Fixeu-vos com van canviant les coses, com que amb Madrid no s'atreveixen ni a negociar, ara es tracta de sortir a la foto amb qui fa quatre dies ens sotmetia a xantatge i abusava de la nostra situació debilitada de poder de fireta. Toca doncs fer-se la foto amb els espavilats de Ryanair que, com a empresa privada no hi tinc res a dir, però com a salvadors de la nostra incipient infraestructura aeronàutica no se si son massa bones companyies. En tot cas, sembla a ser que les vergonyes del Senyor Recoder aguanten això i molt més, igual que les d'en Mascarell, si fa o no fa.



No s'ho perdin, senyores i senyors del circ de l'autonomia. Cinc anys més d'escorrialles, sense masses concrecions ni rutes (els detalls a vegades entorpeixen una bona història d'amor). El que sí que ens han dit és que si no compleixen no cobren ajudes (el Sr. O'Leary ja tremola) i que mai més deixaran els aeroports sense activitat a l'hivern. Home, Sr. Recorder, no ho digui això de "mai més", que els espanyols l'estan sentint i ja deuen estar tots tirats per terra morts de riure quan han descobert que si pugen les tarifes l'acord se’n va a norris. Un petit detall sense importància deixar fora a AENA de l'acord, més que res perquè si volen pujar tarifes se l’haurà de menjar amb patates  i aquest somriure de satisfacció que li produeix rebaixar el país fins a quotes insospitades

I per cert, com a Reusenc, estic veritablement impressionat de la intervenció en tot aquest afer dels agents del territori, especialment de l'alcalde de Reus, al que el tenen en tant alta consideració que ni tant sols l'han deixat sortir a la foto. Deu ser que potser els Convergents de Barcelona ja donen a Reus per perdut en mans dels alegres populars. Es clar que potser no ens podem queixar, sembla ser que el Sr. Àngel Ros, com a bon espanyol, reclama també el pacte de la misèria per l'aeroport d' Alguaire. Si es que acabarem traient-nos els ulls per un plat de llenties. Molt patètic tot plegat.

En tot cas, indiscutiblement, quan sigui gran vull ser com el Sr. O'Leary, President de Ryanair. Un senyor que fa i desfà el que li dona la gana, diu el que li ve de gust, i al final, els polítics encara li besen el cul, no em digueu que no té mèrit Ara entenc perfectament els Shows del Sr. O'Leary. L'únic que intenta és posar-se al nivell dels seus negociadors i vist el que hi ha encara trobo que els dignifica en excés, perquè els pinta com a uns imbècils, quan en realitat el que hauria de fer és equiparar-los al que son, uns mediocres sense la més mínima dignitat.

Lluís Gibert


dilluns, 14 de novembre del 2011

20 - N

Des de fa uns dies em rossega un estrany neguit. L’he compartit amb els amics i coneguts i he comprovat que aquest mal amenaça en convertir-se en epidèmia. Us preguntareu quin és l’origen de la malaltia, doncs no és altre que una fatídica data, el 20 N. Ja té conya la data. Què farem aquell dia, anar a votar o abstenir-nos? Per la gent com jo que vàrem lluitar per poder votar amb normalitat i freqüència ens costa una mica passar de tot, així que caldrà escollir una opció. Desprès de donar-hi molts tombs he descartat votar CIU, perquè penso que és un partit poc valent que té entre les seves files encara massa personatges que treballen pels veïns de més enllà de la Franja de Ponent. Tampoc votaré Iniciativa, perquè considero que ni és nacional, ni du a terme tots els “ismes” amb què s’embolcalla. No cal dir que ni considero els parits d’obediència espanyola. Arribats a aquest punt, cerco una opció independentista i només trobo ERC. És aquesta l’opció que jo esperava? No, evidentment. Crec que aquest partit encara no ha fet net de tots els quadres que el varen dur a la gran ensulsida, però és la única opció que ha començat, tot just, el camí de la unitat nacional, almenys amb R.Cat i el algun grup menor. Però aquest no seria un motiu prou decisiu per a votar-los, si no fos que de no reforçar l’única opció trencadora que es presenta, els espanyols se’n riurien del nostre independentisme sociològic, que encara no ha trobat la deguda traducció política.

Que cadascú faci les seves consideracions però, al cap i a la fi, són unes eleccions espanyoles i l’únic que fa por a l’ albatros blau és l’estelada, no les quatre barres dels pactistes de sempre.


Pere Olivé.



dijous, 10 de novembre del 2011

PAÍS BASC, EL DIA DESPRÉS

Les armes han deixat de fumejar. A un costat 829 morts, a l’altre 470. En conjunt moltes famílies destrossades, massa fantasmes per foragitar. Cal reconèixer el patiment dels afectats, de tots, però cal fer un camí nou. Hi ha exemples anteriors que poden aportar els seus fruits. Ara es plantegen nous reptes, primer apropar els presos i excarcerar a Arnaldo Otegui, que ha estat una peça important en el procés de pau. De sempre és sabut que ni es mata el missatger, ni se l’engarjola. El Dret Internacional obliga a tots els demòcrates. En segon terme cal legalitzar totes les forces polítiques basques. Sense tothom en el fòrum de la política no hi haurà una oportunitat per a la pau, per a la solució política del conflicte. L’estat espanyol faria bé en anul•lar la llei de partits, que com l’audiència nacional (tan provisional ella), pertanyen a règims gens democràtics.

Si és cert que en democràcia es poden expressar tota mena d’opinions i defensar els drets col•lectius dels pobles, deixem parlar el País Basc .Per variar estaria bé que els espanyols es donessin un bany de cultura democràtica a l’estil europeu, no a l’estil Cavallieri Berlusconi.

Pere Olivé.


dimecres, 9 de novembre del 2011

CINEMA EN CATALÀ AL COVE

Quan fa unes setmanes vaig veure en directe la compareixença del Conseller Mascarell amb representants de les distribuïdores de cinema per tal d’anunciar una merda d’acord (perdoneu pel llenguatge, en diré algunes de grosses) vaig sentir vergonya. Vergonya per un govern i un país al qui estan manllevant, poc a poc, l’única cosa que no ens poden espoliar, la nostra dignitat. Que una màxima autoritat escenifiqui un acord de mínims amb uns senyors que van amenaçar amb deixar sense cinema al nostre país és una de les coses més patètiques que he hagut de suportar com a català, i ja en porto moltes.

L’augment significatiu de pel·lícules en català, que prometia el Conseller Mascarell, a Reus ha estat una veritable enganyifa, en tant que no ha estat ni significatiu ni res i el resultat ha estat que cap pel·lícula s’ha pogut veure doblada al català des d’aquell ignominiós acord. A Tarragona, que és capital provincial com tots sabem, (i això agrada molt al govern convergent), sí que és cert que se n’ha estrenat alguna més, però no n’hi ha per llençar coets. Aquest cap de setmana , per exemple, vaig anar a veure amb la família i uns amics en Tintin en català en sessió matinal i ens vam trobar amb la sorpresa que, sense previ avís, l’havien desprogramat . Com a amant del cinema que sóc, en 30 anys que fa que hi vaig, mai m’havia passat, mai, que hi anés i hem diguessin que la pel·lícula ja no es feia, sense cap més explicació. Aquest episodi m’ha fet reflexionar sobre dues qüestions. En primer lloc, que tenim uns polítics covards, mediocres i fills de puta que es baixen els pantalons quan els amenacen (ja he dit que la diria grossa) i dues, que és evident que qui no es fa respectar, qui no fot un cop de puny damunt la taula i es fa valer, el prenen pel “pito del sereno”, que és el que ens passa als catalans gràcies a tots aquests polítics que tenim.

Aquest cap de setmana he sentit vergonya i indignació davant la venedora d’entrades quan m’ha dit que la pel·lícula ja no la feien i que si volíem anéssim a veure-la en espanyol o amb versió original doblada a l’espanyol. Ara resulta que per falta de capacitat, amb el català, al cinema, hem de triar si ens violen o ens assassinen, i es clar, els polítics cagats i col·laboracionistes han decidit que millor acceptar la violació que no pas la mort. Doncs jo no hi estic d’acord. Davant d’una amenaça el que haurien d’haver fet tota aquesta colla de paràsits botiflers és plantar la Llei del nostre parlament als morros dels sòmines de les majors a veure si tenien ens sants collons de no distribuir pel·lícules a un dels mercats més importants d’Europa i, si havíem de morir, doncs molt bé, moriríem, però ben drets i amb dignitat.  Suïcidi?  No, al final, i com que no som un Estat, possiblement hauríem d’haver acabat negociant, però us ben asseguro que els resultats haurien estat molt més beneficiosos per al català perquè hauríem demostrat fermesa, determinació i que no tenim por. En una paraula, dignitat.

Lluís Gibert





dilluns, 7 de novembre del 2011

PRESENTACIÓ DE L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

Dissabte, a les 8 en punt del vespre, s’iniciava l’acte de presentació de l’Assemblea Nacional Catalana al Palau Bofarull de Reus, s’hi aplegaven les Assemblees comarcals del Camp de Tarragona i es feia la presentació conjuntament. Com a convidats: Joan Reig, Lluis Llach i Pere Pugès.

Posada de llarg força digna, en un espai ple de gom a gom, amb moltes cares conegudes de l’ampli espectre independentista de tot el Camp i força gent anònima, com deia, ple de gom a gom. Tampoc hi podien faltar molts polítics professionals, des de l’alcalde Pellicer, que passejava amunt i avall per l’accés a la sala, fins a la inesperada visita del Sr. Pérez, ex alcalde socialista de la ciutat de Reus. Dos contrastos força diferents, el primer governant la ciutat amb mà de ferro amb l’Alicia Alegret del Partido Popular, i el segon, que segurament farà campanya per a la Sra. Chacon i la seva cabra de la Legió.

Tot i això, ambient força entusiasta i la gent amb ganes d’escoltar alguna cosa nova, algun bri d’esperança en la ja molt castigada societat independentista.

Parlaments encoratjadors de Joan Reig i Lluís Llach, plens d’exemples de típics atacs contra la societat catalana i frases contundents des dels segles passats fins l’actualitat, cants a la unitat i festejos amb els somnis de tots, ganes d’agradar i ganes d’encoratjar el públic, i aquest que es deixa inundar de bones sensacions en els moments claus de l’acte.

Pere Pugès explica el full de ruta fins el 2014, data màgica en què portarem 300 anys servils sota l’imperi espanyolista. Recordo el linxament públic que es va fer al desprestigiat per mèrits propis  Carod-Rovira, doncs potser no es tanta vegetada el que va dir llavors. Per aquesta Assemblea l’important és el municipalisme, la pressió social a cadascun dels pobles de Catalunya, començant per la declaració del poble o ciutat per la independència, com en aquestes contrades ja han realitzat Maspujols i La Selva del Camp. Agitació social és el que podríem definir que s’encarregarà l’Assemblea de gestionar, pressió sobre els Municipis per tal de pressionar el Parlament, de ben segur que serà tasca difícil, però no impossible. Creació d’assemblees locals fins un mínim de 500 abans del 2014, tot un repte vistos alguns alcaldes patriotes que ronden pel país. I, finalment, un acte de desobediència envers l’estat espanyol i convocar un referèndum des de cadascun del pobles associats en un mateix dia i una mateixa pregunta. I a partir d’aquí: o proclamació d’independència des de el parlament o referèndum oficial  amb el permís de l’estat.

Aquest, més o menys, és el full de ruta de l’Assemblea Nacional Catalana, tan complicat com avariciós, difícil com possible, cruel com encoratjador, costerut com lluitador, aquest es el compromís de l’Assemblea. Esperem i desitgem que els seus camins no es creuin amb els camins dels aprofitats de la causa independentista, encara que alguns ja rondaven entre aquest gran públic que omplia la sala del Palau Bofarull de Reus.

Molta sort i, sobretot, força per seguir lluitant.

Ximenis, reporter

dilluns, 31 d’octubre del 2011

BORBONS I CATALANS

No dic res de nou si dic que des del segle XVIII el poble català ha tingut amb la monarquia borbònica unes relacions gens pacífiques. De fet, mai ens hem manifestat a favor, tal vegada perquè els governants en coneixien la resposta. Dir que Felip V va ser un rei cruel, boig segons alguns biògrafs i clarament perniciós per a Catalunya és una qüestió pacífica. Només cal recordar que els nostres besavis deien Can Felip a la comuna i que pobles com Xàtiva tenen el seu quadre penjat a l’inrevés.

Els nostres avantpassats del mil set-cents ja varen posar en dubte l’autenticitat del testament de Carles II. Testament pel qual, segons els partidaris del descendent francès, els estats de la corona d´Espanya eren pel protegit de Lluis XIV.

Doncs bé, ara dos periodistes investigadors italians mantenen i demostren que el testament de Carles II és fals. Ho basen en dos experts judicials en grafologia dels tribunals de Verona i de Nàpols. Les dades que aporten aquets experts, basades en documents històrics descoberts a la Conselleria francesa Quai d´Orsay i a la biblioteca Marucelliana de Florència, demostren la falsedat del testament. Segons els mateixos el document testamentari hauria estat fabricat pels emissaris de Lluis XIV, després de la mort de Carles II i per tal d’evitar que el tro passés a mans dels Habsburg, el rei pel qual varen prendre partit els catalans.

Tot això apareixerà en un llibre que porta el títol de Secretum i que es presentarà d’aquí poc a França i Holanda. Per saber-ne més, consultin la web de l´Institut Nova Història.

Eiximenis.